Casadevall i Bonell: “En sis anys hem invertit 30 milions i hem reduït l’endeutament a la meitat”

Els cònsols de Canillo fan balanç de la gestió feta en aquests darrers anys.

Dels sis anys que fa que són cònsols de Canillo, aquests darrers, almenys en l’apartat financer, diria que han estat els dos més difícils. ¿Quina valoració en fan?
Enric Casadevall: En números segur, perquè els altres quatre anys anteriors els vam tancar força bé i aquests dos hem hagut de rectificar a mig camí. L’any passat vam modificar el pressupost a l’abril, i aquest any no l’hem modificat però es va parlar amb els directors al juliol i van fer algunes retallades, sobretot en inversió i despeses de funcionament. Tot i això no sé com tancarem. Tots els comuns anem igual, les transferències del Govern van a la baixa, els impostos en la construcció també han disminuït molt i nosaltres, a més, tenim el problema que fa dos anys que no entra ni un duro de les estacions d’esquí.
Mònica Bonell: Si haguéssim de fer balanç, cal dir que durant els primers quatre anys ja vam tenir temps de posar sobre el terreny tot el que es portava en el programa. I en aquests dos anys com a projecte important hi ha l’aparcament del Prat del Riu, però el que és cert és que ens hem hagut de limitar als ingressos.

Potser en aquests dos anys s’han dedicat més a gestionar la parròquia que no pas a invertir-hi.
M. B.: Es fa coses, però més  en l’àmbit intern i de procediment que no pel que fa al que es crea a la parròquia.
E. C.: Cal dir que en dos anys hem fet més de la meitat de les coses que es portava en el programa electoral. Una de les iniciatives que vam dir i que finalment no es farà seran les escoles amb el pla especial de la Sella. El que hem fet és plantejar una proposta al Govern perquè ampliï les escoles actuals. No és el que vam dir, però entenem que és el que es pot fer ara. Hi havia tota una sèrie de projectes socials que ja hem dut a terme.
M. B: N’hi ha d’altres que per les circumstàncies, perquè han canviat, no toca fer, com per exemple les ajudes hipotecàries per als pisos destinades als joves. Es va dir en un principi que estudiaríem modificar els criteris perquè hi pogués entrar més gent, però els preus han baixat tant que no val la pena tirar-ho endavant.
E. C.: Les hipoteques han baixat tant i els tipus d’interès estan tan baixos que pràcticament l’ajuda que es pot donar és mínima. Això era pràctic quan fa uns anys els pisos estaven a un preu molt alt i els interessos estaven al 5,4 per cent. Però sí que s’ha fet coses de caràcter social.
M. B.: Sí, per exemple s’ha endegat l’ajuda al transport, i a la guarderia es va fer l’esplai ocasional.
E. C.: L’important és que hem aconseguit fer uns pressupostos equilibrats. Quant vam entrar devíem 30 milions d’euros i a hores d’ara en devem 15,5 milions, a l’espera de tancar l’any. Som l’únic comú que ha renegociat el deute amb un crèdit hipotecari a un tipus d’interès molt baix; no hem gestionat malament la parròquia. Tot i això, l’any que menys vam invertir vam esmerçar 4,5 milions, i el que més gairebé 7, i en sis anys han estat més de 30 milions.

Ara que feia referència a l’endeutament, ¿com esperen acabar l’any?
E. C.: Tot i que vam revisar el pressupost al mes de juliol, és molt probable que no es compleixin els ingressos. Sé que no és cap consol el que diré ara, però a la resta de comuns passarà el mateix i alguns estan pitjor que nosaltres.
El que passa és que no hi ha gaire marge de maniobra, ja que, per exemple, en el pressupost del 2010 s’hi va començar a treballar a l’octubre, i és clar, fins al maig no es pot veure de quina manera van les coses. No sabem com anirà la temporada d’hivern, i per tant les suposicions que has fet després no es compleixen.
M. B.: Tot i això, aquest mandat hem fet una tasca important per actualitzar totes les dades dels deutors que tenia la parròquia anteriors al 2004. S’ha recuperat molts diners i s’ha establert un procediment que s’està intentant consensuar amb la resta de corporacions.
E. C.: A vegades em sobta una mica que alguna gent que acaba d’arribar al país es queixi perquè ha de pagar 90 euros a l’any d’impostos, quan es donen molts serveis. Jo no crec que a Espanya hi hagi un poble com Canillo, de 6.000 habitants, amb tot el que tenim aquí: esplais, piscines, escoles, ludoteques...
M. B.: I sobretot els preus públics que tenim, que no es valoren adequadament. Una situació com la de l’any passat ens fa plantejar coses i situacions i canviar la política de preus; que es doni serveis però que ciutadà pagui el cost que realment tenen, tal com estableix la Llei de finances comunals. Potser fins ara no s’havia seguit aquest principi, però cal canviar.

¿Entenc que l’any vinent s’incrementaran els preus dels diferents serveis que presta l’administració?
M. B.: Els preus del Palau de Gel no s’augmentaran ja que entra en l’estratègia marcada per al 2010, en què es farà un esforç molt important per canviar la imatge del Palau. Intentem adaptar-nos a la situació del país, i oferim l’esplai a partir de les vuit del matí. Donem serveis extres que no es paguen a part, que s’inclouen en el preu, cosa que fa que no es valorin.
En l’àmbit turístic també s’està fent molts esforços, i ara, per exemple, en comptes de fer una taula de treball es farà un club de producte, l’objectiu del qual serà Canillo i treure rendiment de la seva imatge, i hi posaran diners el sector públic i el privat. Tothom ha de participar econòmicament per un objectiu concret, i valorar així més el que es fa.
E. C.: Una idea en què ja s’havia pensat era la de fer un catàleg conjunt de Canillo, perquè el turista tingui tota la informació estructurada en una sola publicació. Cal treballar junts i que tothom faci bé la seva feina, ja que si algun sector la fa malament és Canillo qui en surt perjudicada. I en això treballem, intentant conscienciar la gent sobre aquestes bones pràctiques.

Precisament per millorar turísticament la parròquia van engegar, ara fa un any, un pla estratègic amb tres eixos diferenciats. ¿Ja se n’ha començat a veure els primers fruits?
M. B.: Aquest pla es posarà sobre la taula ja que té punts molt interessants però que comporten per a Canillo una inversió important, i ens agradaria poder-ho compartir amb el sector privat. Hem de decidir quines són les accions que cal tirar endavant primer, i aquestes decisions es prendran en aquest club de producte que s’està creant.
E. C.: En l’apartat de la muntanya sí que s’ha anat fent coses. Aquest any s’ha posat en marxa dos itineraris nous i de cara al 2010 volem engegar el tercer a la vall d’Incles, i que es pugui fer en bicicleta o caminant. També volem crear el de Soldeu i volem potenciar la natura a l’estiu. Pel que fa al santuari, ja és una mica més complicat perquè no és nostre, és del Govern, i amb el canvi de color polític no sabem com quedarà la cosa, ja que la manera de fer és molt diferent de la de l’executiu anterior.
M. B.: La nova rotonda ha potenciat l’arribada de turistes a Meritxell. No podem anar d’humils, hem d’intentar potenciar tot el nostre producte i el santuari és una de les coses que hem de tenir més presents.

¿Actualment els costa fer arribar turistes a Canillo?
M. B.: No, no ens costa, però el que sí que farem serà posar una nova oficina de turisme al costat de la rotonda de la carretera general perquè la gent es pugui informar. El nostre pla de turisme parla d’ubicar oficines en diferents punts estratègics de la parròquia. Un serà a Meritxell i un altre podria estar a Soldeu, si finalment el Govern desenvolupa la rotonda a la sortida d’aquest poble.

Un altre dels projectes que han encetat aquest any és el camp de golf. Sembla un projecte difícil de posicionar al mercat...
M. B.: Al setembre es va fer un campionat i, pel que vam poder observar, aquest producte es valora positivament, ja que està diferenciat de la resta de camps de golf convencionals. El fet que s’hi hagi de pujar amb un telecabina i que estigui a una alçada determinada atrau. Hem d’arribar a consolidar un torneig i també que hi hagi una rotació, ja que els jugadors de golf no sempre van a jugar a un camp determinat. Segons el que hem pogut veure, busquen varietat.
E. C.: El que es vol fer és que el jugador que vingui de fora pugui jugar, en una setmana, al camp de golf de Grandvalira, al de Font-romeu i al de Puigcerdà. L’important seria que en una setmana pogués jugar en quatre camps diferents, ja que estan a una hora de distància.

Canviant de tema. ¿Al Palau de Gel s’ha volgut canviar la direcció per renovar-lo?
M. B.: Amb la nova direcció se’ns presenta oportunitats per al Palau. En el pla estratègic ja es detallava la necessitat de canviar, entre altres coses, la imatge de l’equipament. Oferim una imatge molt familiar i de cara a l’any que ve es farà aquest pas. Volem tenir més informació sobre el tipus de turista que arriba a la parròquia. Això és importantíssim per a qualsevol estratègia que es vulgui desenvolupar. Aquesta serà una altra inversió i també es millorarà la restauració, que és on s’ha perdut més clientela, cosa que ha repercutit negativament en els pressupostos del Palau.

Precisament una de les idees que tenien era externalitzar aquest servei de restauració per reduir despesa. ¿Què els ha fet canviar d’opinió?
M. B.: Donarem de marge aquest 2010 per veure si es pot reflotar la situació. El que és cert és que qualsevol centre de negoci ha de portar ingressos, i és el que la direcció creu pel que fa al nou restaurant. S’ha fet un canvi de responsable de l’establiment i d’horaris per millorar-ne el rendiment, i ja veurem com funciona. Si la cosa no surt bé una de les opcions que es planteja és llogar aquest centre de negoci.

Canviant una mica tema, i ja per acabar, ¿quines seran les línies generals dels pressupostos del 2010?
E. C.: El pressupost de funcionament s’ha disminuït lleugerament i s’ha mantingut la partida d’amortització de deute. Es farà unes inversions de  més de 4 milions, que bàsicament se centraran en reformes petites, canalitzacions d’aigües residuals i potables, i la segona fase del projecte del Prat del Riu. També hi ha alguna partida per fer un pàrquing a Soldeu i un parc infantil a Ransol.

Pel que fa a les despeses de funcionament, ¿s’incrementaran el 2010?
E. C.: No, de fet aquest any han marxat de l’administració tres o quatre persones i no hem cobert les vacants.
M. B.: Tot i això, s’ha de dir que encara que intentem optimitzar recursos es fa molts esforços per motivar el personal. No hem suprimit l’acompliment i tenim un pla de formació que estem enllestint perquè millorin a la feina.