Cerni Cairat: “Els milions de la tirolina els invertirem a remodelar el Prat Gran”

Té 26 anys i un cognom que ha passat als llibres d’història. Encapçala el més semblant a un moviment sorgit des de la societat civil que concorre a les comunals, i es reclama independent de tuteles partidistes, tot i l’aroma suaument taronja que desprèn. Naturlàndia, el Prat Gran i les cooperatives per resoldre el problema de l’habitatge són les claus de volta d’un projecte que predica transparència i integritat pública.

Naturlàndia s’ha convertit en un llast. Què proposa Desperta Laurèdia per revertir la situació?
Cal canviar el model actual, que requereix grans inversions de diners públics per diversificar les fonts d’ingressos. Volem prioritzar la qualitat dels serveis davant de la quantitat dels serveis. 

Per exemple?
Veiem que tot i que ve molta gent, molts marxen descontents. És millor que en vingui menys, que en quedin més satisfets, que s’hi gastin més diners... i que tornin.

Com aconseguiran aquesta quadratura del cercle?
Incrementant els ingressos procedents de la restauració i reestructurant les activitats que costin més diners i aportin menys rendiment.

D’aquí a quatre anys, què no hi haurà?
El que cal primer de tot és una anàlisi econòmica exhaustiva, àrea per àrea, per saber quines tenen rendiment i quines no. I adoptar les mesures escaients. Estem convençuts que un model de parc encarat a l’esport i a la muntanya és viable. No volem tancar Naturlàndia.

El parc d’animals, perilla?
És una de les pedres a la sabata de Naturlàndia. Tenim pensats models més sostenibles.

El tancaran?
És una opció, però d’entrada li donarem la volta perquè sigui un centre dedicat a la conservació d’espècies.

Venint cap aquí m’he trobat mitja dotzena de comerços tancats. A Canòlich! La imatge és pèssima, i el que significa, pitjor encara.
El motor que ha de donar un impuls econòmic a Sant Julià és la universitat i els serveis que se’n deriven. Potser una residència, l’ampliació de les instal·lacions... Si es deslocalitzen serveis de la universitat i d’altres espais que volem destinar a innovació i emprenedoria generarem una circulació de persones que estimularan l’activitat comercial.

La universitat, al final, no és competència del Comú.
Però sí que tenim eines i competències per atendre’n les necessitats pel que fa als espais, i per relligar-la amb Naturlàndia a través de la recerca, com a pol d’atracció d’estudiants de la branca de Biologia i Ciències ambientals.

Proposen la reforma integral del Prat Gran. Com es pagarà, tot això?
Els diners públics que hi havia per a la tirolina, tres milions, aproximadament, que es pretenia destinar a un model en la nostra opinió caduc, els invertirem al centre de la parròquia.

El museu dels oficis a l’antiga Casa Comuna ja l’havia plantejat l’exconseller Roig.
L’antic Comú, avui infrautilitzat, és una bona opció per ubicar-hi el centre d’oficis antics i deslocalitzar-lo amb satèl·lits als quarts, per fer-ne un pol d’atracció artística i cultural. Tot això, lligat a la Fàbrica Reig Museu, l’equipament més visitat del país. 

Proposen impulsar un model d’habitatge cooperatiu inèdit entre nosaltres. Com és que no se li havia acudit a ningú?
Cal resoldre el problema de l’accés a l’habitatge a preus dignes. Les administracions s’han d’implicar en aquestes cooperatives a través de la cessió de sòl públic o de la participació econòmica al costat d’altres socis. L’objectiu és tenir habitatge públic per destinar-lo a habitatge social.

Comencem pel començament: creem una societat cooperativa per aixecar un edifici. Qui i com hi pot participar?
Cada soci hi aporta una quantitat de diners, 30.000, 50.000 euros, i amb la bossa que es genera es rehabilita o s’aixeca un edifici en 
sòl cedit per una administració o per un privat. Volem anar una mica més enllà, i si el Comú és capaç de tenir-hi una participació, es pot quedar el dret d’ús d’un dels habitatges per cedir-lo a un ús social a canvi d’un preu social.  No hi ha llogaters, sinó propietaris que han d’aportar (i tenir) aquest capital inicial. El model que proposem esquiva l’especulació perquè els socis mateixos participen en la construcció de l’edifici a preus accessibles, amb un dret d’ús de 50 o 100 anys. Els habitatges no queden en propietat dels socis, però sí que en poden fer un ús vitalici.

Com que el sòl és limitat, dependrà en bona part de la bona voluntat dels privats que en disposin. Com els convenceran que hi participin?
Els privats han d’entendre que és beneficiós per al poble augmentar el parc d’habitatge accessible. El Comú pot llogar terrenys als privats i obrir concurs públic perquè societats cooperatives puguin construir o reformar un edifici.

Quants pisos es poden posar al mercat per aquesta via, i en quin termini?
A Sant Julià hi ha un parc d’habitatge buit i també deteriorat. Aquest model hi pot donar resposta, però no hem arribat a quantificar-ho.

Errors del cònsol Vila que intentarà evitar?
La precipitació en algunes inversions com el ràfting i la tirolina. La falta de transparència i de comunicació, dintre del Comú i de cara també al veí. S’ha actuat de forma molt opaca i irresponsable, en el cas del ràfting. Proposem models de transparència i de participació a través dels principis de Comú obert i d’integritat institucional.

Vila sí que ha rebaixat l’endeutament.
És possible, però davant  de la falta de transparència i de fiscalització dels comptes comunals,  tenim el benefici –o millor dit, el malefici– del dubte.

Votaria vostè un candidat de 26 anys?
Sí, si demostra que fa un treball seriós, serenor i realisme en les propostes. Penso que la responsabilitat i la capacitat de govern no està renyida amb la joventut. I només cal que reflexionem on ens ha portat l’experiència: a un endeutament rampant per culpa del model de Naturlàndia.