Cerni Escalé, escollit cap de llista de Concòrdia a les eleccions generals

Cerni Escalé serà el cap de llista de Concòrdia a les pròximes eleccions generals. Ho han decidit aquest vespre els 32 afiliats al partit reunits en l’assemblea constituent de la formació. Així ho ha explicat un dels copresidents del partit, Cerni Cairat, que comparteix aquesta copresidència amb Olalla Losada. A més del mateix Escalé, l’executiva està formada per Sílvia Alves, Sergi Esteves, Albert Gomà, Paula Przybylowicz, Núria Segués i Ramon Tena. El tresorer és Martí Alay.

De fet, avui ha estat una jornada plena d’estrenes per a aquesta nova formació política: primera assemblea, elecció del primer comitè executiu i tria també d’Escalé com a cap de llista, una responsabilitat que es pren “com un repte col·lectiu”, ha explicat. En aquest sentit, ha remarcat que si es presenta a les eleccions és perquè té la confiança de la resta de l’equip de Concòrdia “per poder defensar millor els interessos del país”. Per aquest motiu, ha volgut deixar clar que seguiran sent lleials “al nostre esperit col·lectiu i cooperatiu del partit i estarem llestos per a les pròximes eleccions generals”. Però no només, ha matisat Escalé, ja que Concòrdia és un projecte polític que té la vocació d’anar més enllà de les eleccions generals. I és que també volen participar en les comunals “i entre eleccions hi ha molta feina a fer”. I en un moment en què el país afronta diverses crisis, ha puntualitzat, destacant-ne dues principalment: la del mercat de l’habitatge i de comunitat. “Perquè la cohesió social del país mai havia estat tan afeblida, probablement”. De manera que considera que poder mostrar propostes concretes serà molt important.

Pel que fa al partit, ha destacat que és el primer a Andorra amb una copresidència i en el qual hi haurà membres de l’executiva que s’encarregaran dels grups de treball. Arribats a aquest punt, el candidat ha remarcat que són precisament aquests grups “el centre de l’organització del partit” i el lloc de “debat real sobre els problemes del país”. També ha recordat que ja fa un temps que funcionen i que estan oberts a tothom, perquè “les portes del nostre local estan sempre obertes”, tot remarcant que el funcionament tant del partit com dels grups vol ser “totalment transparent” perquè és la transparència el que esperen també de les institucions, tant del govern com dels comuns.

Encara amb relació amb els grups de treball, Cairat ha detallat que són el nucli a través del qual es construirà el projecte polític de Concòrdia tot fent “un diagnòstic exhaustiu de les problemàtiques de país per proposar les solucions des de la nostra òptica”. Serà cap a mitjans de gener quan tindrà lloc una segona assemblea per treballar concretament el projecte i decidir com es confecciona el programa que presentaran a les eleccions nacionals.

Cairat també ha explicat que en aquesta assemblea constituent també s'ha presentat el decàleg amb la carta d’intencions de Concòrdia i s'han sotmès a votació els estatuts del partit amb la característica principal que està estructurat amb una copresidència. I aquí ha volgut fer un incís per fer notar que una de les copresidències no pot ostentar cap càrrec polític amb la finalitat de “diluir el poder i que no recaigui en una sola persona” i que una es dediqui més al treball intern i l’altra treballi més de cara enfora “per donar una imatge de coralitat”. Segons Cairat, els fa “moltíssima il·lusió” haver fet el pas de constitució del partit. “Sabíem des de juliol que l’acollida havia estat bona i ara això es confirma”, ha declarat. I és que considera que hi ha molta gent del país que se sent representada amb l’enfocament que fan de les problemàtiques. Al seu parer, “avui hem donat més certeses a la gent”. Unes certeses que passen per tenir clars “quins són els caps visibles del partit i com treballarem per la candidatura nacional”.

I es pot parlar ja de possibles aliances? Cairat creu que s’ha d’anar pas a pas. Així doncs, la recentment estrenada executiva ha de treballar pròpiament “en el nostre projecte: què volem fer, com i per a qui ho volem fer”. Posteriorment, “quan tinguin això embastat serà el moment de parlar d’estratègia electoral”, ha puntualitzat.