Cerni Escalé: “No hi pot haver pensions de 4.500 euros, són una càrrega que l’Estat no pot ni té per què assumir”

Són nous de trinca, l’ARI els pronostica dos consellers generals i concorren a tres parròquies disposats a donar la campanada. La suspensió de la inversió estrangera durant 18 mesos és la seva recepta per frenar la crisi de l’habitatge, però també plantegen mesures audaces en pensions i avortament, i no tenen clar ‘aquest’ acord d’associació.

Comencem per l’acord d’associació. Proposen l’exempció dels professionals liberals de la lliure prestació de serveis. Em sona a corporativisme i a proteccionisme per evitar la competència.
Difícilment un estudi d’arquitectura o un bufet d’advocats andorrà, de proporcions molt modestes o familiars, podrà competir per una qüestió d’escala amb grans estudis i bufets de fora. Podríem parlar també d’enginyers i economistes. 

I la solució és l’exempció.
Protegir els nostres professionals, sí, que puguin exercir sense aquesta competència forana. 

Demanen també una excepció per preservar els monopolis de FEDA i d’Andorra Telecom. Creu què és plantejable i que la UE dirà que sí? Són per a vostès línies vermelles?
Si Andorra Telecom perd el roaming es queda sense aproximadament un terç d’uns ingressos que són importants per a l’estabilitat pressupostària i financera de l’Estat. Per tant són aspectes molt importants dintre de la negociació de l’acord d’associació. Per això ho portem al programa i els considerem, sí, una línia vermella.

Millor un no-acord que un acord que no reculli els monopolis de FEDA i Andorra Telecom, ni l’exempció dels professionals liberals?
En principi, sí. Però si la UE ofereix alguna cosa extraordinària a canvi, aleshores se’n podria parlar. Però és que estem parlant d’empreses estatals i en dos sectors clau, l’energia i les telecomunicacions. Si tinguéssim un règim de lliure competència en les telecomunicacions tindríem un pitjor servei. Això és el que hem de defensar davant dels negociadors europeus.

I creu que és viable?
Potser l’encaix no és el de l’acord d’associació, un mecanisme molt genèric que la UE ha utilitzat amb Síria i Xile, entre d’altres. No ens estem integrant a Europa, el que estem fent és integrar els nostres mercats. Un dels grans errors que hem comès amb l’acord d’associació és pensar que és una via intermèdia entre l’acord duaner i l’adhesió, i no ho és. És simplement una mesura d’integració dels respectius mercats, i el que hem de prendre en consideració és si ens interessa o no. El que és molt arriscat és plantejar una negociació com aquesta sense cap estudi d’impacte, i això és exactament el que ha fet el Govern.

Pensions: els que tenim menys de 50 anys, en cobrarem?
Sí. Ens assegurarem de la sostenibilitat  del sistema però haurem de fer-hi canvis. Probablement un d’ells sigui la transició cap a un sistema de capitalització amb llindars màxims i també mínims: qualsevol persona que hagi treballat i cotitzat 30 anys o més hauria de tenir accés a una pensió equivalent al salari mínim. 

Qui ho pagarà, això? Els treballadors? L’empresa?
S’ha d’estudiar en el marc d’aquest pacte transversal.

Hi haurà en aquest seu sistema ideal pensions de 4.500 euros (o més)?
No hi pot haver pensions tan altes, la pensió ha de garantir una vida digna, ha de ser un coixí de seguretat. Però una pensió de 4.500 euros és massa elevada, és una càrrega que l’Estat ni pot ni té per què assumir.

Agència tributària única: ho hem sentit tantes campanyes com la proposta del Museu Nacional. Ens hem de creure que ara sí?
T’has de creure la nostra voluntat de tirar-la endavant. Hauria de ser a través d’una llei de caràcter qualificat i requeriria per tant una majoria molt àmplia al Consell i un acord amb altres grups polítics. El que no té cap sentit és tenir vuit agències i que cada Comú tingui la seva adminstració en matèria tributària. Això vol dir que perseguim menys i pitjor el frau fiscal, que no estem optimitzant el de personal i que fem una pitjor planificació fiscal.

Què li fa pensar que els comuns ara diran que sí?
Penso que hem d’actuar en aquests i altres temes amb mentalitat d’Estat, que ha d’estar per sobre de parroquialismes.

Social: plantegen equiparar el permís de paternitat al de maternitat. Li han copiat a l’ADA, o l’ADA els ho ha copiat a vostès?
Amb un matís, com a màxim es podrà cobrar el salari mitjà, això vol dir que la mesura seria més sostenible per a les finances públiques.

Permetran cedir el permís al cònjuge o això és innegociable, com sosté l’ADA?
Ens sembla bé que hi pugui haver aquests traspassos entre la parella.  

Avortament: en postulen la despenalització i posterior legalització. Defensarien una llei de terminis?
El primer pas és canviar el Codi Penal, treure’n les penes que ara pesen sobre els professionals mèdics que practiquin un avortament. El que proposaríem és un sistema de terminis dintre dels quals es pugui avortar lliurement, al marge dels tres supòsits. Cal destacar que ara mateix Andorra és el  país més restrictiu d’Europa en aquesta matèria i que hi ha molta gent a fora que només ens coneix per això. És una taca negra en la reputació internacional d’Andorra.

Fins on estarien disposats a arribar, davant d’una hipotètica oposició del copríncep?
Ens comprometem a fer aquest pas durant el pròxim mandat, però abans s’han d’esgotar totes les vies per garantir que podem conservar el Coprincipat. Això vol dir parlar amb el copríncep episcopal, també amb el francès i amb el Vaticà, i estudiar els escenaris possibles en  el cas de dimissió d’un copríncep, no només l’episcopal. Mélenchon va dir clarament que si sortia elegit renunciaria al coprincipat. Andorra ha de poder prendre decisions sobre aspectes com l’avortament sense cedir a pressions externes. En cas de renúncia d’un copríncep, ¿es podria entendre que la plaça està vacant i que amb la sanció de l’altre copríncep n’hi ha prou, o la renúncia d’un dels dos coprínceps obre una crisi constitucional? Són qüestions que hem de tenir clares abans de començar el procés de legalització. Hem de preveure tots els escenaris i fer el possible per manenir les institucons tradicionals... sempre que no hi hagi un xoc frontal amb els drets fonamentals.

Plantegen un impost sobre les begudes ensucrades. I per què no els dònuts, els croissants o els pastissos?
Estudiarem la viabilitat d’altres tipus d’impostos sobre productes que són poc saludables, a veure quin encaix tindria, però l’impost a les begudes ensucrades no forma part del nucli dur del nostre programa.

El que sí que en forma part és limitar la inversió estrangera  per protegir els negocis locals. Quins sectors pretenen protegir? I quina inversió permetrien? 
El que proposem és aturar-la al mercat immobiliari de forma immediata i durant 18 mesos de moment, perquè és la causa primera de la crisi de l’habitatge. I acceptar la inversió que serveixi per diversificar de veritat l’economia. No la que substitueix els negocis que ja existeixen per empreses estrangeres que reinvertiran els beneficis que generin aquests negocis fora del nostre país. S’ha de  protegir el teixit local. Diversificar vol dir que vinguin empreses que es dediquen a R+D, de sectors avui inexistents  Andorra o conceptes diferents, una empresa de restauració que vol obrir un restaurant sota un globus aerostàtic en un paratge natural: una oferta singular. 

Plantegen vincular el permís de residència (i la renovació) a un nivell mínim de català i de cultura andorrana. Vostè, el té el nivell B1?
El tinc, sí.

Abans d’exigir-lo a un immigrant, no caldria exigir-lo als nostres representants públics?
Caldria concretar quin és el nivell que caldria exigir, per cada una de les renovacions, al primer any i les successives. Però en tot cas seria un coneixement bàsic, elemental, parlo de l’A1 o A2. Que hi hagi la voluntat d’aprendre la llengua oficial. Es tracta de prestigiar el català, i per això defensem també que totes les campanyes de l’Administració han de ser en català i que amb l’Administració s’hi ha d’interlocutar en català.

Les torres fan molta nosa. Però no li fa més nosa la urbanització salvatge d’Engolasters, que ha quasi ocultat el campanar de Sant Miquel? Per què aquesta dèria amb les torres, que no són l’inici, sinó el final del nyap urbanístic?
Perquè són l’exemple del que no hem de fer, el model d’allò en què no ens hem de convertir, un país en què els parcs públics es converteixen en habitatge destinat a inversió. La majoria dels pisos de les torres estan buits, son residències secundàries o immobles d’inversió, fan ombra, tapen el sol, impedeixen veure la muntanya. És una bogeria. No conec cap altre país del món on al centre d’una vall estreta es permeti aixecar torres.

No li sembla pitjor el que hem fet a Engolasters?
Una cosa no treu l’altra. Hem de ser mot més estrictes amb la normativa urbanística,  i cal augmentar els entorns de protecció cautelars dels monuments. 

De 20 a 100 metres, com ja era fins al 2014?
 Hi ha d’haver un perímetre cautelar mínim superior als 20 metres, sí.

Habitage: proposen un secretari  d’Estat, un registre de la propietat, préstecs tous per la compra i moratòria de 18 mesos a la inversió estrangera...
Amb quotes, com a Suïssa, on cada cantó defineix quin és el nombre màxim d’immobles que es pot dedicar a inversió estrangera o segona residència. L’objectiu és privilegiar l’accés a la primera residència per part dels nacionals.

Creu que Europa acceptarà que limitem la inversió estrangera en immobles?
Per a Concòrdia és una línia vermella, els ho haurem de plantejar.

Què li fa pensar que limitar la inversió farà que la construcció es destini al lloguer o a habitatges assequibles?
Si posem els pisos buits al mercat però segueix entrant inversió, hi continuaria havent més demanda que oferta i els preus continuaran pujant. No serviria de res. Calen les dues mesures, pisos buits i limitar la inversió. I sembla que per fi el  Govern de DA comença a admetre que el problema de l’habitatge és la inversió estrangera i que cal frenar-la.

Ens podem permetre el luxe de frenar la construcció?
És que s’ha de frenar. Però això afectaria  futures promocions, no a les ja aprovades, les que ja tenen permís.

Les enquestes els donen dos consellers. Es veuen al Govern, si calen els seus representants?
L’escenari ideal seria tenir prou vots per poder conformar Govern nosaltres. Però som un partit nou, acabem d’arribar al ball de la política i som humils. Si tenim dos, tres o quatre consellers voldrà dir que el nostre lloc és a l’oposició, no al Govern. I el que ens tocarà serà fer una política constructiva des del Consell General, des de la lleialtat i conscients que una victòria del Govern, sigui del color que sigui, és una victòria de país. Crec que cap partit faria cap favor pactant sense haver-ho indicat prèviament. Tenir una cadira no serveix de res si estàs hipotecat i no pots defensar les teves idees i projectes. Vaja, que si no tenim capacitat de conformar una majoria ens quedarem al nostre lloc, que seria en aquest cas el Consell. I no ens vendrem per un plat de llenties.

Li han ofert algun càrrec?
No.

Al desembre, donaran la batalla a les comunals, independentment del resultat del 2-A?
Tenim vocació de permanència i moltes ganes que arribin les comunals.