Cinca anuncia noves anàlisis sobre el lloguer i López presenta una moció

La problemàtica de l'habitatge de lloguer ha tornat un cop més a ser present durant la sessió de control al Govern, sis dies després de l'aprovació de la llei de mesures urgents relatives a l'arrendament d'habitatges. El ministre de Finances, Jordi Cinca, ha anunciat que el departament d'Estadística té en marxa tres línies d'anàlisi per conèixer les “dades reals” relacionades amb el preu del lloguer. La primera anirà encaminada a quantificar les persones afectades per un increment “abusiu” i quina tipologia de pis es tracta. La segona intentarà esbrinar la diferència de preu que hi ha actualment entre els pisos de lloguer que ara estan al mercat i aquells contractes que ja fa anys que estan vigents. “Hi ha una gran diferència, l'increment entre l'antic contracte i el nou pot anar dels 700 als 1.000 euros”, ha exemplificat Cinca. Finalment, l'última anàlisi anirà lligada a quantificar els pisos buits que hi ha al país, conjuntament amb els comuns i les companyies elèctriques. 

Així ho ha apuntat el ministre arran d'una pregunta oral del conseller del PS, Pere López, qui ha demanat a l'executiu si ja tenia enllestides les dades relatives al cost del lloguer durant l'any 2018. Cinca ha respost que l'enquesta de pressupostos familiars de l'any passat encara no està enllestida, però ha desgranat algunes dades relacionades amb el lloguer que s'han pogut extreure de les enquestes que s'han fet a 426 llars per obtenir l'IPC. Segons aquestes dades, el 92% dels enquestats han patit un increment del lloguer en funció de l'IPC, tal com marca la llei, i el 8% restant ha patit un augment superior, perquè s'ha hagut de renovar el contracte, entre altres qüestions. Entre aquest 8% d'enquestats que ha patit un augment manifesten que l'increment ha estat, de mitjana, del 4,9% respecte a l'antic contracte. “Aquesta mostra no està pensada per la qüestió, però posa de relleu la problemàtica existent al país”, ha ressaltat Cinca. 

Lluny de convèncer aquestes explicacions, López ha recriminat a l'executiu “certa reticència a calcular les dades reals de l'habitatge” i ha recordat les diverses dades no complertes que l'executiu ha entregat en relació al cos de la vida o les dades de l'enquesta de pressupostos familiars, que va generar tanta polèmica al voltant d'un preu mig del lloguer que el situava entre els 539 i els 587 euros. “Amb les dades de l'IPC de passada volen calcular, malament, la problemàtica del lloguer”, ha etzibat López, qui també ha apuntat que l'executiu va tard perquè “fa dos anys que els alertem de la situació”. “No saben el preu, ni els pisos buits”, és per això que López ha anunciat que en la següent sessió del Consell General presentarà una moció perquè la cambra es posicioni i insti a l'executiu, si així ho creu convenient, perquè tiri endavant estudis concrets per saber el preu i la problemàtica del lloguer “perquè hi ha una gran nebulosa”.

Descarrega defensa els càrrecs de relació especial

En un altre ordre de coses, la sessió de control a l'executiu també ha posat sobre la taula el dubte del PS que els càrrecs de relació especial puguin fer feines més enllà de l'assessorament que marca la llei. La ministra de Funció Pública i Reforma de l'Administració, Eva Descarrega, ha defensat les tasques que actualment estan fent aquestes persones dins de l'administració en base a una “interpretació amplia” de la llei que, segons la ministra, permet que els càrrecs de relació especial tinguin responsabilitats de coordinació i direcció dels departaments ministerials. A més, s'ha defensat exposant que “tots els governs” que els han precedit “han compartit i reproduït aquesta base jurídica”.

López ha posat en dubte que aquesta interpretació sigui la correcta i ha insistit que la llei només permet que els càrrecs de relació especial puguin fer tasques d'assessorament i no “firmar nòmines, dirigir i signar informes públics”. Ha defensat que aquests càrrecs només poden estar reservats per a funcionaris nomenats. Descarrega s'ha limitat a contestar que la justícia s'haurà de pronunciar al respecte, després que aquest dilluns el Sipaag presentés un recurs a la fiscalia perquè es pronunciï en relació a aquest tema.

Per altra banda, l'executiu ha verbalitzat que descarta per raons de seguretat i falta de conveni amb els propietaris del terreny la proposta del comú lauredià per tirar endavant un pàrquing ubicat sota del futur nou vial que s'està construint a Sant Julià de Lòria. Una altra demanda de la corporació també era poder ubicar una rotonda a l'alçada del carrer Isider Valls, per facilitar l'entrada dels vehicles a la parròquia, i que l'executiu també ha descartat. El cap de Govern, Toni Martí, ha apuntat que aquestes demandes farien endarrerir molt les obres i tothom la va qualificar com a “urgent”. Les respostes que han decebut el conseller general d'UL-IM, Josep Majoral, que ha etzibat a l'executiu que està rentant la cara de la parròquia “amb un drap brut”.