Cinca està disposat a plegar si l’afer Panamà perjudica el Govern i el país

El ministre de Finances, Jordi Cinca, es va mostrar ahir disposat a deixar el càrrec sense que ningú li ho demanés si pensés que el cas dels papers de Panamà i la seva vinculació amb la societat panamenya Mariette Holdings Inc perjudiquen el Govern i Andorra. 
Així de contundent es va mostrar Cinca després de ser interpel·lat sobre si s’ha plantejat dimitir després del rebombori creat per les seves manifestacions de dimarts. En aquest sentit, el ministre, que va assegurar que el seu càrrec “està a disposició del cap de Govern des del mateix dia que va jurar”, va insistir que va decidir fer públic aquest capítol de fa setze anys i pertanyent a l’àmbit privat precisament per no perjudicar ni el país ni l’executiu. “No sóc inconscient i no pensava que dient-ho ahir [per dimarts] la cosa s’acabaria”, va afirmar Cinca, que va continuar afirmant que “sí que sóc conscient que no dient-ho les conseqüències haurien estat molt pitjors” en el moment que això s’hagués fet públic dies més tard.
Respecte al fet que dimarts assegurés que es va desvincular de l’empresa l’any 2000 tot i que posteriorment es constatés que va ser ell mateix qui va signar la dissolució de Mariette Holdings Inc dos anys més tard, el ministre va incidir que va facilitar les dades que va considerar “fonamentals”, i va justificar el fet en les particularitats de les societats panamenyes, que, a diferència d’empreses europees i andorranes, “són societats amb accions al portador”.
Per aquest motiu, i tot i que va reiterar que l’any de la dissolució de la societat ell ja no estava vinculat ni amb aquesta i ni tan sols amb l’empresa andorrana per a la qual treballava –que va ser la que va adquirir Mariette Holdings Inc el 1999 tot i que la societat ja existia des del 1994–, va explicar que quan va tenir coneixement que la societat andorrana volia desfer-se de la panamenya va demanar que en lloc que pogués ser adquirida per algú altre es pogués dissoldre.
En aquest sentit, el ministre, que va reiterar que Mariette Holdings Inc no va tenir activitat ni mentre ell n’era l’apoderat (1999-2000) ni els dos anys posteriors a la seva dissolució, va explicar que davant la impossibilitat de saber “quins propietaris futurs podrien haver adquirit la societat i quina activitat hagués desenvolupat” va preferir que es dissolgués per una qüestió de “prudència”.