Cinca revisa a la baixa les previsions del PIB per als tres pròxims anys

De la mateixa manera que estan fent els països del nostre entorn, Andorra revisarà també a la baixa la previsió del creixement del producte interior brut (PIB) per als pròxims tres anys. Així ho va anunciar ahir el ministre de Finances, Jordi Cinca, en el transcurs del debat de les esmenes a la totalitat a la darrera actualització del marc pressupostari de l’Administració general per al període corresponent al mandat 2016-2019 presentades pels consellers generals d’Unió Laurediana-Independents de la Massana i pels parlamentaris del Partit Socialdemòcrata, esmenes rebutjades únicament amb els vots de la majoria demòcrata, ja que la resta de l’oposició hi va donar suport. 

Així, segons va precisar Cinca, amb la revisió a la baixa de les previsions de creixement del PIB es preveu que aquest augmenti un 3,6% nominal (1,8% real) durant l’exercici 2019 i que ho faci en un 3,1% nominal (1,5% real) el 2020, mentre que per a l’any 2021 s’estima que el producte interior brut creixi un 2% nominal (1,1% real).

Ja en el debat de les esmenes a la totalitat, López, que va qualificar de “sorprenent” que l’executiu hagi trobat la fórmula per presentar el marc pressupostari i els comptes per al 2019 complint amb la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, va posar en dubte que es puguin complir els números presentats pel Govern, que va considerar “molt forçats”. En aquest sentit, López es va referir al capítol 3, el relatiu als interessos financers, i va retreure que es prevegi un increment únicament de poc més de 100.000 euros quan la previsió de creixement de l’euríbor se situa en el 0,3% o el 0,4%, fet que de confirmar-se podria provocar que faltessin entre 1,5 i 2 milions d’euros. Així mateix, el conseller general del PS va posar en dubte també la reducció de 2 milions d’euros de la transferència prevista per a la CASS.

Per la seva part, el parlamentari d’UL-ILM Josep Pintat, que va agrair que l’actualització del marc pressupostari s’hagi fet sense haver canviat la regla d’or, va destacar que el marc compleix amb la regla d’or “sempre que s’encertin les previsions”, i tot i remarcar l’evolució favorable del PIB durant aquest període va advertir que amb el creixement per sota d’aquest dels ingressos de l’Estat, l’augment de les despeses de funcionament i la generació de més endeutament s’està “al límit de la sostenibilitat”. Per això Pintat, que va incidir també en les previsions que apunten a una desacceleració del creixement i va lamentar que la millora macroeconòmica no s’hagi notat en les economies domèstiques, va incidir en la necessitat de “recuperar l’estabilitat i la tranquil·litat per fer front a les noves turbulències que es preveuen”.

Cinca va insistir que el marc pressupostari “és una bona eina”, si bé “millorable”, i va destacar que es compleix amb tots “els paràmetres previstos”, és a dir, tan pel que fa a l’endeutament, a la despesa màxima permesa i al límit de creixement de la despesa de funcionament i al pes de la imposició directa en el conjunt dels ingressos de l’Estat. Així, Cinca va negar que s’estigui al límit de la sostenibilitat i va respondre als dubtes de López assegurant que el fet de diversificar el deute ha permès rebaixar els interessos, que la rebaixa de la transferència a la CASS respon a l’increment de cotitzants i del salari mitjà.

Per la seva part, el conseller liberal Jordi Gallardo va denunciar que el marc pressupostari incompleix el principi de transparència, aspecte també negat pel ministre, i va lamentar que tot i disposar de 136 milions d’euros més, les despeses en inversió estiguin al nivell de l’any 1995, 53 milions, lluny de l’objectiu del 3,5% del PIB.

D’altra banda, aquest cop per assentiment, el ple va aprovar el projecte de llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i empreses d’inversió i el projecte de llei de conglomerats financers, textos que donen compliment a l’acord monetari.

Regulades les donacions amb el vot en contra de SDP

El ple, amb l’únic vot en contra del conseller ge-neral d’SDP, Víctor Naudi, va donar el vistiplau al projecte de llei d’òrgans, cèl·lules, teixits i sang, text que regula per primera ve-gada les donacions. Naudi va justificar la negativa a la llei, que els altres partits van coincidir a assenyalar que era “necessària i llargament esperada”, en el fet que se centri en la pràctica del presumpte consentiment, és a dir, que si no s’ha mostrat l’oposició en vida o si no s’hi manifesta en contra la família, tots els difunts són donants per defecte, fet que pot comportar “un greuge a la llibertat individual de la persona i pot generar controvèrsies”.