Cinca veu l’estructura d’ingressos “suficient” per a la despesa del país

Més enllà de si es gasta més en una partida o altra, l’important d’aquest projecte de pressupost és que permet constatar que “el nivell d’ingressos i pressió fiscal d’Andorra avui en dia és suficient per al funcionament del país” i que a la vegada hi ha encara un cert “marge de maniobra”. 
Així ho va assegurar ahir el ministre de Finances, Jordi Cinca, en la compareixença per presentar amb més detall el projecte de pressupost per a l’exercici 2019, on va destacar que “l’actual estructura d’ingressos és suficient per mantenir la despesa de l’Estat i fer-ho amb un nivell de benestar raonable”, una situació que es pot allargar “durant uns anys” amb un cert “control de la despesa” i “desenvolupant en tota la seva dimensió el marc fiscal”.
En aquest sentit, Cinca, que va remarcar el fet que si no fos per les despeses financeres que genera l’endeutament, “el pressupost estaria equilibrat”, va precisar que el marc fiscal “té recorregut de millora només fent alguns retocs per tal que tothom que tingui guanys acabi pagant”, i va assegurar que assolint això “no serà necessari ni tocar el tipus del 10% de l’IRPF i l’IS ni tampoc el 4,5% d’IGI”.
El ministre, que va arrencar la seva exposició destacant que el projecte de pressupost compleix amb tots els paràmetres que estableix la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, va recordar que el pressupost preveu uns ingressos de 444.771.51,15 euros i unes despeses de 444.535.734,55 euros, fet que suposa un superàvit de gestió de 235.316,60 euros, que un cop afegides les despeses financeres, previstes en 13.372.765,28 euros, genera un dèficit de caixa de 13.137.448,68 euros. Tot i això, el ministre va destacar que es tracta del dèficit més baix de com a mínim els darrers deu anys i que és inferior al 0,5% del PIB nominal, xifra molt bona si es té en compte que la “UE demana dèficits per sota del 3% del PIB”.
En el cas dels ingressos, i segons les previsions de creixement del PIB (3,2% el 2019) i l’evolució i previsió de liquidació d’aquest exercici, es preveu un increment del 4,6%, gràcies en bona part al creixement del 9,8% dels ingressos per impostos directes –en què s’estima un creixement del 13,8% de l’IRPF i del 43,2% de l’impost sobre plusvàlues immobiliàries a part d’un augment del 34% de la recaptació de l’impost sobre la renda dels no residents–, i al creixement també dels indirectes, en un 4,11%.
Quant a les despeses, les corrents augmenten un 2,54%, gràcies en bona part a l’increment de les despeses de personal que pugen un 7,64% i se situen en 119,2 milions d’euros. Cinca va recordar que per a aquest any s’havien calculat les despeses de personal segons un IPC de l’1,3 i que finalment l’IPC del 2017 va ser del 2,6, fet que elevarà la liquidació pressupostària fins als 114 milions en lloc dels 110 pressupostats, de manera que si es té en compte la liquidació d’enguany el creixement “no és tan important”. A més, va continuar, al 2019 hi ha un nombre important de treballadors públics que han de percebre els triennis. Entre aquestes despeses hi ha previstes també fins a 46 noves incorporacions.
Les transferències corrents augmenten un 1,2% i arriben als 215 milions d’euros, amb un augment del 5,45% de la dotació de la partida destinada a famílies i institucions sense ànim de lucre i una disminució de 2,6 milions de la partida destinada a la CASS, mentre que les transferències de capital es redueixen un 4,7% i el capítol de béns i serveis corrents es manté.

Canvi de la llei dels bombers per fer pagar els rescats en helicòpter als imprudents

Com és una pràctica habitual, el projecte de llei del pressupost inclou una sèrie de disposicions finals que modifiquen d’altres textos legislatius. Entre aquestes, Cinca va destacar la modificació de la Llei del Cos de prevenció i extinció d’incendis i salvaments per tal d’introduir la possibilitat de traslladar el cost de les operacions de recerca i rescat a la persona en els casos en què aquesta hagi realitzat l’activitat de risc de forma imprudent i negligent. Així mateix, amb el canvi es facilitarà també el trasllat del cost d’aquestes operacions en els casos de les activitats esportives i recreatives de risc i es promourà que, a través d’assegurances, els participants puguin assumir aquest cost en cas de necessitat. Cinca va justificar la mesura en l’increment del cost per a les arques públiques que estan suposant aquest tipus d’operatius de rescat i l’ús d’helicòpter, ús aquest darrer que també ha augmentat pel canvi del protocol del SAAS pel que fa al trasllat d’alguns malalts. Així, el ministre va recordar que per a aquest 2018 s’havia pressupostat 1,6 milions en la partida destinada a les despeses per a ús d’helicòpter i va avançar que en la liquidació pressupostària ascendirà a més de 2,4 milions.
El projecte de pressupost per al 2019 preveu també la modificació de la Llei de creació de la societat pública Andorra Telecom, per tal d’incrementar la possibilitat d’invertir en una societat del 5 al 10% dels seus fons propis tot i mantenir el límit global d’inversió en el 15%, i la modificació de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, amb la finalitat de simplificar el càlcul de la despesa màxima permesa fixant el màxim de dèficit permès en l’1% del PIB i per deixar clar que el marc pressupostari només s’ha d’aprovar a l’inici de la legislatura i que només s’haurà d’actualitzar durant el mandat segons els tancaments pressupostaris corresponents. També es modificarà la Llei de l’IRPF per introduir les cotitzacions a qualsevol sistema públic de seguretat social en la part corresponent al treballador com a despeses deduïbles, així com per facilitar l’accés de Tributs a informació de la CASS per poder determinar les rendes del treball. Una altra disposició final preveu la modificació de la Llei de la comptabilitat dels empresaris per establir una taxa de 50 euros per a aquells que dipositen els comptes de forma presencial (format paper). Es busca així fomentar l’ús de la via digital, segons va destacar Cinca, que va precisar que la taxa tindrà una bonificació del 50 i del 25%, respectivament, els dos primers anys.