Diari digital d'Andorra Bondia
La candidatura canillenca protagonitzava la primera reunió de poble de la campanya. Dema, més.
La candidatura canillenca protagonitzava la primera reunió de poble de la campanya. Dema, més.

Per començar a donar gas


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: Facundo Santana

Convindria aclarir a l’esforçat turista que acaba de posar una pica a Andorra després de superar la mare de totes les cues –o la germana bessona– que reunió de poble no va, com podria pressuposar, d’una trobada on la gent, això, del poble, exposa dubtes, queixes, neguits, idees, als futurs representants. Fins i tot aprofita per picar-los el crostó. Però no, sàpiga el valent vencedor d’embussos que una reunió de poble és, en andorrà, la trobada unidireccional que en altres llocs en diuen míting, només que amb menys massa crítica i sense fuoco.

Aclarida la nomenclatura, direm que a la d’anit a Canillo (DA+Independents) al Museu de la Moto (quin millor lloc per començar a donar gas?) hi havia gent, bastant gent, força gent, tanta que els oradors ho recalcaven potser incrèduls. S’hi sumaven els adscrits als candidats, els de l’òrbita política, els de si per si de cas passen llista, els atrets per la coca i moscatell d’en acabar. I mossèn Ramon, és clar. Que el seu regne potser no és d’eixe món, però ell prou sap que s’ha d’estar amatent a les ovelles.

Què tenia d’interessant? A cadascú el seu. Potser la curiositat de veure saltar a la primera línia el sempitern segon de bord –fidel escuder, poder a l’ombra, una barreja d’ambdues coses o ves a saber, en tot cas, vuit anys remenant les finances d’un Comú donen molt de múscul–. L’exhibia: acaben l’any amb un endeutament de només el 30%, recalcava, i la pràctica totalitat relacionada amb la reforma del Palau de Gel. “Alguns us podeu preguntar què fa aquest una altra vegada aquí?”, però és que la Bego el va advertir: “Bonic, tu no ho pots deixar”. I menys després de l’adeu de Francesc Camp.

El cònsol sortint havia oficiat de mestre de cerimònies, presentant qui el succeirà –a Canillo, ja saben, no hi caben els dubtes–: “Amb el Jordi [Alcobé] podeu estar tranquils, és un home de parròquia, amb molt de sentiment de pertinença”. Així que, “Jordi, et volien enterrar políticament fa set anys, i aquí estàs, per la porta gran”. Defensava també el mandat que acaba i projectes estel·lars com el Pont Tibetà: “Xavi, aquí fem parròquia, però també fem país”, s’adreçava a Espot, que exercia com a segon cap de pista, prenia la paraula i, entre altres coses, llegia la llista de deures al futur equip comunal.
Entre ells i Alcobé, a qui tocava cloure acte –“em deia el Marc que per demanar el vot, però jo no us demanaré el vot, sinó que us demanaré que aneu a votar”– desfilaven els membres de la candidatura. Veterans que repeteixen, com Miquel Casal, i neòfits, com Sabrina Riba Mandicó: “Vinga, Sabrina!”, es va dir, després de tant sentir a parlar de política a casa. O que, com Alexander Cesare Kinchella, venen d’estar involucrats en el poble, ell com a fadrí major de Soldeu durant vuit anys. I desgranaven propostes. La que li tocava a Cristel Torres, de vertigen: salts al buit des del Pont Tibetà. O les fórmules tecnològiques per connectar amb el ciutadà que exposaven Coia –“Misericòrdia el dia de les eleccions”– Torres i Toni Rodríguez. Lluny queden els temps i maneres de l’excònsol Mandicó, que dedicava els dissabtes a fer la volta pels bars de la parròquia, a veure què.

 

Canillo
reunió poble

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte