Compromís i l'abstenció s'alien per fer fora el govern bicèfal de la Seu

"Que si m'ho esperava? No, sincerament. Pensàvem que teníem possibilitats de millorar, però no érem tan optimistes" com per avançar els dos regidors que Compromís per la Seu va sumar en la jornada electoral de diumenge. Ho confessa Joan Barrera, que amb tota probabilitat agafarà el bastó d'alcalde el 17 de juny. Els 1.876 sufragis (un 42,76% dels emesos) el situen a molta distància dels grups que els últims quatre anys es van repartir l'alcaldia: Junts perd un regidor i es queda en quatre, amb 991 vots (22,58%) i ERC també perd un electe (664 vots, el 15,13%). Ambdues forces resulten castigades per la desmobilització dels votants que van confiar en ells el 2019: l'altra protagonista dels comicis a la Seu va ser l'abstenció, només va votar el 49,74% dels 9.006 electors cridats a les urnes. 

Però amb la majoria absoluta acaronada i no assolida, al guanyador li tocarà transitar pel camí de la negociació. Opcions de pacte estable? "A poc a poc, durant la setmana, aniré contactant amb els grups, si els va bé, per anar copsant opcions", apunta Barrera. L'objectiu, construir "un govern tan fort i estable com sigui possible"  per tirar endavant els "projectes grossos" del mandat, de la residència a l'hospital. 

Qui ja avança que no facilitarà cap pacte estable de mandat, ni a l'un ni els altres, és Bernat Lavaquiol. Tot i que la CUP també s'ha quedat sense el tercer regidor a què aspirava (van rebre 517 vots, un 11,78% del total). "N'hem augmentat el percentatge i ens hem consolidat", analitza el cap de llista, que entrarà al consistori amb Núria Valls. Però els seus dos vots al ple es vendran cars, adverteix. "No ens podem plantejar cap pacte estable amb Compromís perquè tenim models de ciutat diferents", argumenta, però sí que "valorem positivament que no hi hagi cap majoria absoluta". Primer, perquè es veuen capaços de condicionar les polítiques: "Batallarem des del minut zero per situar els punts del nostre programa", del centre de recerca de la llet i el formatge a l'habitatge públic. També es mostren satisfets de la necessitat que hi haurà de pactes perquè s'entrarà en una etapa diferent "a la que hem viscut aquests anys, amb el tarannà autoritari de Jordi Fàbrega". 

Més enllà del tercer regidor, els anticapitalistes surten de les eleccions amb els objectius assolits: segueixen governant a Cava (Gisela Sellés), col·loquen un regidor a Oliana i mantenen el que tenien a Arsèguel i tindran una cadira al Consell Comarcal. "Serà interessant veure què hi passa, és un espai molt opac", conclou.

També guanya un conseller comarcal Compromís. Tot i això, Barrera confessa que "esperava una mica més" en clau comarcal. Oliana, Organyà, Ribera d'Urgellet han estat els punts febles. En l'altra cara de la moneda, Alàs i Cerc i Coll de Nargó, "però haurem d'apretar més la resta". 

Tornant al consistori de la capital comarcal, Francesc Viaplana (ERC) reconeix uns resultats que "són els que han decidit la gent de la Seu i Castellciutat" i, sobre la possibilitat d'acords amb la força guanyadora, tot i que adverteix que el pas previ a qualsevol decisió és parlar amb la militància, avança que "ara toca estar a l'oposició i ells, amb vuit regidors, poden governar". Això sí, "estarem amatents" als projectes importants que, recorda, "queden encarrilats". 

En clau comarcal, tot i que Esquerra millora significativament a les Valls de Valira (5 regidors, amb 193 vots, un 64,11% dels emesos), i manté Arsèguel i Coll de Nargó (tot i que Martí Riera perd un regidor), el resultat global tampoc no és gaire encoratjador. 

De millors resultats comarcals poden treure pit les candidatures de Junts, que sumen tretze alcaldies. Mantenen Alàs i Cerc, Bassella, Estamariu, Josa i Tuixent, Montferrer i Castellbò, Organyà, Peramola, Pont de Bar, Ribera d’Urgellet, Valls d’Aguilar i La Vansa i Fórnols. I sumen Fígols i Alinyà i Oliana. 

Pel que fa a la capital comarcal, Jordi Fàbrega, que des del primer moment de conèixer-se els resultats admetia a les xarxes que estaven lluny de les expectatives, anunciava també immediatament via comunicat de premsa "una oposició lleial però alhora molt exigent des del primer moment".