Concòrdia, contra la Coca-Cola

La formació regeneracionista taxarà les begudes ensucrades per “desincentivar-ne el consum”.

Concòrdia no beu Coca-Cola, ni Fanta, ni Trinaranjus. I vol que la resta dels ciutadans tampoc en beguin, els votin o no a ells. Per això porten en el programa, immediatament després de l’avortament, una de les propostes més insòlites d’aquesta campanya: crear un impost sobre les begudes ensucrades. Tindrà, diuen, un caràcter “finalista”, i la recaptació la destinaran a mesures de prevenció de l’obesitat, la diabetis i altres malalties associades al consum d’aquests productes.

Ho va defensar ahir Jordi Cantons, el número 4 de la llista nacional regeneracionista, amb l’argument que es tracta de de desincentivar-ne el consum “per fer baixar la incidència de les afeccions que hi estan relacionades, sobretot entre la gent jove”. Concòrdia no inventa res: la generalitat de Catalunya va crear el 2017 una taxa sobre aquestes begudes, i el govern espanyol en va apujar el 2021 l’IVA del 10 al 21%. Una altra cosa és si algú ha deixat de beure’n gràcies a això.  I que al mateix temps que postula un gravamen per a la Coca-Cola i companyia, Cantons descarta gravar per exemple la carn vermella “perquè si el consum és moderat no hi ha problema”.

També va comparèixer ahir el número 2 de la territorial a la capital, Miquel Clua, amb un alegat a favor de l’ús del català. Més enllà de la coneguda proposta de vincular la renovació del permís de residència a l’acreditació d’un nivell mínim (A1 o A2, va matisar el candidat regeneracionista, Cerni Escalé), Clua va carregar contra la proliferació de denominacions en llengües que no són “la nostra” d’esdeveniments i actes públics, especialment si els organitzen les administracions. I va tenir un record molt concret per al Shopping Festival: “Hem de dir les coses en català, perquè de vegades és com si ens fes vergonya, com si ens en donéssim de menys. Hem de ser capaços de dir les coses en la nostra llengua de forma tranquil·la i amb normalitat. Dir les coses en anglès no ens fa més homologables. El català el tenim per usar-lo i ens hem de treure els complexos de sobre”