Concòrdia posa la primera pedra per mirar de canviar el model de país

Amb la presentació pública davant les 150 persones que es van aplegar a la sala Consòrcia del Centre de Congressos de la capital, els impulsors del moviment Concòrdia van posar ahir la primera pedra de cara a “configurar un programa electoral per presentar-nos a les eleccions” i mirar de “canviar el model de país”.

Així ho va destacar Cerni Escalé, un dels impulsors del moviment al final de l’acte, on malgrat reivindicar la “vocació electoral” del moviment, impulsat per una dotzena de joves, va deixar clar que “de moment som un grup de persones interessades en política i inquietes per la situació actual del país i que volem fer alguna cosa”. 

Escalé, que va evitar pronunciar-se sobre hipotètics acords electorals recordant que “no estem en aquesta fase”, va insistir que ara “comencem un procés de reflexió” en el qual es vol  “redefinir, o repensar almenys, Andorra des de la identitat, des de la comunitat i també des del territori”, tot i que es va mostrar confiat que “sí que arribarem a les eleccions” si aquestes, com va assegurar el cap de Govern, tenen lloc entre el desembre i el març vinent.

Quant a la redefinició del país, Escalé, en la seva intervenció a la presentació, va advertir que “no trobarem la solució als reptes d’Andorra des de l’òptica que ha creat els problemes” actuals, i va criticar que “portem vint anys discutint el model de país, el model econòmic i intentant portar més gent i més inversió estrangera” a la vegada que la gent que viu al país “té problemes per arribar a final de mes”. En aquesta línia, Escalé, que tot i assegurar que des de Concòrdia “som europositius”, es va mostrar crític amb l’acord d’associació amb la UE tal com s’està plantejant incidint que “hi ha altres formes de relacionar-nos amb Europa”. També va lamentar que “estem vivint la desandorranització del país” i que “tot ha estat pel lucre d’uns quants terratinents i a costa dels que hi viuen”.

De fet, l’oblit dels ciutadans del país és un dels retrets que des del moviment es va fer als diferents governs dels darrers catorze anys. En aquest sentit, Albert Gomà va recordar que arran de la crisi del 2008 els diferents executius van prioritzar únicament l’acostament a la UE per entrar al mercat únic, l’obertura econòmica i la inversió en turisme, i es va demanar “què n’ha quedat de tot això”. I és que, en el cas de la inversió estrangera, va lamentar que el 96% dels prop de 1.500 milions que s’han atret entre el 2012 i el 2021 hagin estat en “sectors improductius (inversions patrimonials, promocions immobiliàries i inversions en cartera) o en sectors ja existents al país (prestació de serveis, comerç i hoteleria). “Hem prioritzat la política al turista, la inversió estrangera i Europa i ens hem oblidat de la gent d’aquí, i això és precisament el que vol trencar Concòrdia”, va remarcar Gomà, que va criticar també els mil milions d’euros que des del 2012 al 2021 han servit per a la compra de béns immobles per part de persones que no resideixen al país” mentre que aquest viu una situació “d’emergència immobiliària”.

Així mateix, Gomà va advertir sobre la nova crisi que s’albira i va insistir en la necessitat d’“estructurar el país perquè la crisi reposi sobre tots i no només sobre uns quants”, a la vegada que va subratllar la conveniència de “repensar les bases morals per recuperar la vida pública”.

Al seu torn, Pol Bartolomé, que va remarcar que cal “reconèixer els errors del passat i treballar conjuntament pel futur d’Andorra”, va lamentar que “les reformes impulsades la darrera dècada no han donat resposta a les necessitats i als reptes del país”, i va expressar el compromís de Concòrdia respecte a “la protecció de l’entorn natural, la millora de les condicions de vida dels ciutadans i amb els orígens i la identitat”.

Precisament, quant a les condicions de vida dels ciutadans, Nuri Segués es demanava com és possible que els governants “no donin resposta” a qüestions com ara els problemes d’accés a l’habitatge o la insuficiència de les pensions i lamentava que “es deixi la garantia dels drets socials en segon pla”.

Per la seva part, Cerni Cairat va carregar contra el model de desenvolupament del territori i el creixement urbanístic, recordant que si es desenvolupessin tots els POUP al país hi podrien viure fins a un milió de persones, una cosa que “tots sabem que no és possible però que permet el nostre marc legal”.

Finalment, Martí Alay va fer un repàs a la gènesi del moviment i responent a aquells que volen etiquetar Concòrdia va destacar que “l’important no és ser d’esquerra o de dreta, sinó que l’important són els teus fets”.