Cosan va demanar el 2014 si els Pujol tenien diners a BPA Panamà

La demanda presentada a final del mes passat per diverses societats i persones del Grup Cierco davant el Tribunal de Batlles contra el Govern, l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) i l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) pels danys i perjudicis causats pel bloqueig bancari dels seus comptes a BPA, que avançava ahir el BonDia, incorpora fets fins ara desconeguts que creen nous interrogants sobre el paper que han tingut les autoritats del país en la intervenció de l’entitat bancària. Una de les noves proves afecta la directora de l’INAF, Maria Cosan, que segons la demanda va preguntar al seu homòleg panameny si hi havia diners de la família de l’expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol a BPA Panamà.
Més concretament, en la demanda en qüestió s’explica que Cosan va assistir el 29 de setembre del 2014 i els dies següents  a la 39a reunió anyal de l’Organització Internacional de Comissions de Valors (Iosco), que es va celebrar a Rio de Janeiro (Brasil), on va coincidir amb el seu homòleg del moment a Panamà, és a dir amb Juan Manuel Martans Sánchez, màxim responsable de la Superintendència del Mercat de Valors, l’òrgan supervisor del sistema financer panameny, equivalent a l’INAF. En la demanda s’exposa que “la directora de l’INAF li va demanar de fer una inspecció a la casa de valors que BPA tenia a Panamà per informar-la de si la família Pujol (operació Catalunya) tenia fons o valors en aquell país. Resulta que el 18 de novembre del 2014 la Superintendència del Mercat de Valors de Panamà va iniciar una inspecció a les oficines de BPA Panamà”. Posteriorment BPA va comunicar a l’INAF l’inici de l’esmentada inspecció, en la qual no es van trobar diners dels Pujol. 
Més enllà de la petició de Cosan revelada en la demanda, també destaca el fet que el mateix màxim responsable de la Superintendència està disposat a declarar davant de la justícia per explicar aquestes converses: “El senyor Martans està disposat a declarar els fets que s’acaben d’exposar, sempre que sigui citat i preguntat per aquest Tribunal de Batlles mitjançant comissió rogatòria en mà, la qual còpia sigui lliurada a aquesta part, als efectes que en faci entrega al tribunal competent de Panamà, davant del qual contestarà i confirmarà el que s’acaba d’exposar.” És per aquest motiu que en la proposició de proves que recull la demanda es requereix al tribunal que impulsi una comissió rogatòria a les autoritats judicials panamenyes perquè prenguin declaració a Martans. En aquest sentit, la demanda proposa que, com a mínim, se li facin dues preguntes: que confirmi la seva assistència a la reunió anyal de l’Iosco de Rio de Janeiro on hauria coincidit amb la directora de l’INAF, i que confirmi que en la reunió en qüestió del Brasil la directora de l’INAF es va interessar per si la família Pujol tenia diners o comptes a BPA Panamà. 
Cal tenir en compte que l’accionista majoritari de Banca Privada d’Andorra i president de l’entitat fins que va ser intervinguda, Higini Cierco, sempre ha sostingut, tant en seu judicial com en la seva compareixença davant de la comissió especial de Vigilància del Consell General, que la nota del FinCEN nord-americà estava directament lligada al fet que diversos integrants de la família Pujol tinguessin comptes a BPA.

Nova migració de BPA a Vall Banc i l’AREB no vol valorar els problemes dels clients  

El president de l’AREB, Albert Hinojosa, diu que no pot fer cap valoració de la situació en què es troba Vall Banc i els problemes dels clients per la disponibilitat dels comptes, ni de l’estat de les negociacions amb els corresponsals per poder operar en dòlars, així com tampoc del problema dels clients de Vall Banc per operar amb productes de renda variable, “atès que desconec l’exactitud d’aquests extrems  perquè no és funció meva conèixer-los”. Així consta en la resposta a la sol·licitud de compareixença de la comissió especial de Vigilància del Consell General. D’altra banda, el Butlletí Oficial del Principat va publicar ahir al vespre una nova resolució de l’AREB que fixa una altra transmissió de clients de BPA a Vall Banc, però no es dóna a conèixer ni el nombre de clients ni el volum de diners que representa.