DA anul·la els contractes verbals i en crea un per treballar fins als 72 anys

El grup parlamentari de Demòcrates per Andorra (DA) va presentar ahir el nou Codi de relacions laborals, que reforma l’actual, que data del 2008, i que es basarà en tres textos legislatius diferenciats. En primer lloc, la proposició de llei qualificada de les relacions laborals, en segon lloc la proposició de llei qualificada d’acció sindical i patronal, i finalment, la proposició de llei qualificada reguladora del conflicte col·lectiu, o regulació del dret de vaga. Entre les novetats que proposen els demòcrates destaca l’obligació que els contractes siguin escrits, ja que actualment encara hi ha la possibilitat de fer-los orals, i també altres aspectes com la creació de nous contractes que donen continuïtat a la vida laboral més enllà dels 65 anys i fins als 
72 com a màxim, així com l’ampliació del permís de maternitat de quatre a cinc mesos i la possibilitat de reduir la jornada laboral dels treballadors fins a un 30% del sou si es justifica que l’empresa té pèrdues. Però també es preveu, en una disposició final d’aquest primer text, un fons de capitalització al qual hauran d’aportar empresari i treballador. 
Anem per parts. Els esborranys d’aquestes tres proposicions de llei van ser presentats i lliurats ahir als representants de les associacions empresarials, la Cambra de Comerç i també dels sindicats, així com a la federació de persones amb discapacitat i l’associació de gestors de persones. Els col·lectius tenen fins al 5 de maig per fer les seves aportacions als esborranys i el 6 de maig és el termini màxim perquè DA respongui per escrit. La voluntat del grup de la majoria és presentar la reforma del Codi de relacions laborals en aquests tres textos legals l’última setmana de juny. 
El conseller general de DA Josep Anton Bardina va ser l’encarregat ahir de donar veu al que ell diu que és una “revisió total i absoluta del Codi de relacions laborals”, que va qualificar de moderna i que s’adapta “a l’homologació als estàndards europeus per evitar caure en la precarietat laboral”. 

Contractes escrits
Entre els aspectes més rellevants hi ha l’obligació de fer els contractes per escrit, no com fins ara, que es té la possibilitat de fer contractes verbals. El text proposat per Demòcrates per Andorra marca un període d’un any per formalitzar per escrit totes les contractacions. Aquest serà un període transitori perquè els empresaris puguin regularitzar els contractes, i a partir de la llei no se’n podrà fer cap d’oral.
Altres canvis destacats són l’edat mínima laboral, que també canvia i en lloc de ser els 
14 anys passa a ser els 16 anys, que és l’edat d’escolarització obligatòria. Tot i això s’apunta que en alguns casos concrets també es podrà contractar a partir dels 15 anys. 
Per altra banda, si ara el contracte el feia l’empresa per tipus de feina, ara serà qui haurà de fer un “enquadrament i crear grups i famílies professionals per fer els contractes”, va destacar Bardina. 
Si fins ara no estava regulat per llei que arribar als 65 anys, com a edat de jubilació, era motiu d’extinció del contracte, el nou codi sí que ho marca. Això, però, el que pretén és que una persona major de 65 anys que “treballi no cobri la jubilació, com  passa ara”, va comentar el conseller demòcrata, que va remarcar que “vetllarem perquè no es cobri la pensió si es treballa”. Això, amb tot, encara està per concretar perquè Bardina va destacar que encara falta delimitar com cotitzaran aquestes persones, si deixaran o no de fer-ho per la branca de jubilació.

Més contractes
El nou codi afegeix nous tipus de contractes i delimita el determinat a un màxim de dos anys. El contracte plural, però, desapareix. Al d’interinitat s’hi afegeix el de “substitució temporal”, i en inserció laboral se separa el contracte sociolaboral del de les persones amb discapacitat. Bardina, però, va destacar dels nous contractes que responen a les “situacions actuals”. Es tracta del contracte d’aprenentatge, que fins ara es preveia per a joves i ara s’ampliarà a persones amb discapacitat però també a persones majors d’edat que busquen una recol·locació en el mercat laboral. 
S’afegeix una nova modalitat de contracte, que és el de contracte per sessions, que respon a contractes per hores o dies que requereixen sectors com l’hostaleria, la restauració o l’oci. Finalment hi ha el contracte de relleu o successió, que té una durada de sis mesos i té l’objectiu de fer el traspàs d’un jubilat de 65 anys a un nou treballador. I finalment hi ha el contracte de continuïtat de la vida laboral, que és aquest que s’estableix per acord del treballador i l’empresari a partir dels 65 anys i que pot durar fins als 72 anys, que és quan es marca la jubilació efectiva. 
En el capítol de permisos, cal destacar que s’ha incrementat el permís del pare per part natural a quatre dies i el de cesària a cinc dies, un dia més del que estava establert. I pel que fa a la baixa de maternitat, que pot ser compartida, com fins ara, entre els dos membres de la parella, passa de quatre mesos a cinc, sigui per part o per adopció. 
El pagament de les hores extres es proposa homogeneïtzar-lo a un 35% més del que val l’hora. 

Dret de vaga i dret de tancament patronal

Bardina només va explicar  a nivell d’enunciat el que serà la regulació de l’article 19 de la Constitució, que es dirà Llei qualificada de l’acció sindical i patronal i que regularà l’acció sindical, quant a organismes, drets i representació i en els mateixos termes en la patronal, amb l’establiment de serveis mínims i un procediment del tancament patronal i una regulació específica per als funcionaris. Però no en va donar cap detall i només va afegir que es crearà un consell nacional del treball com a òrgan consultiu amb representants del Govern, dels sindicats i de la patronal. 

La patronal veu millores en el text i els sindicats, retallades 

Patronals i sindicats coincideixen en la necessitat de canviar el Codi de relacions laborals. Davant la proposta feta per DA, les postures són diverses. 
Per una banda, des de la patronal, el president de la Petita i la Mitjana Empresa (PIME), Marc Aleix, es felicita de veure que “hi ha una voluntat de canvi que ja fa temps que la PIME reclamava”. Segons Aleix, Andorra “està en un moment en què s’ha de modernitzar i canviar” en aspectes com les relacions laborals davant l’economia canviant. 
Per altra banda, el president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Xavier Altimir, va destacar que “ja era hora que es fes aquesta modificació”. Segons el president de la patronal, en les primeres pinzellades explicades per DA es veu que s’han reflectit algunes reivindicacions de la CEA, com és  poder “continuar contractant persones majors de 65 anys, si així ho vol el treballador i també l’empresari”. D’altra banda, també considera positiu que si una empresa ha tingut pèrdues durant un any “s’estableixin mesures per afavorir la continuïtat de l’empresa i dels llocs de treball”, fent referència a la proposta de poder reduir jornades fins a un 35% menys del sou del treballador. 
Opinions molt distants de les dels representants sindicals. Segons explica el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), critiquen que en la llei no s’especifiqui que els contractes laborals, a més de ser escrits, “hagin de passar pel Servei d’Ocupació per tenir contractes tipus amb un tronc comú”. 
Ubach va ser especialment crític amb el fet que no es reguli una subvenció per a les associacions sindicals, “ja que ara ens trobem que aquests textos legals han de ser estudiats per assessors jurídics i no tenim diners per pagar-los i hem d’acudir a les organitzacions sindicals de fora perquè ens ajudin, i després ens critiquen perquè anem fora a demanar assessorament”. És per això que l’USdA reclamarà subvencions econòmiques per als sindicats. 
Pel que fa a mesures concretes, Ubach va manifestar que la possibilitat de contractar majors de 65 anys i fins als 72 s’haurà de regular perquè a partir dels 65 anys “la pensió quedi garantida i les prestacions de jubilació siguin suficients i no es vegin obligats a haver de treballar més anys”, va comentar. 
Ubach va criticar que no hi hagi mesures de conciliació i que des de la Unió Sindical proposaran alguns mínims, com que les persones que treballen en el comerç i l’hoteleria tinguin com a mínim un cap de setmana lliure al mes. A més des de l’USdA també es proposarà jornades laborals més flexibles i que l’empresari tingui l’obligació de complir-les en pro de la conciliació, ja que ara es deixa en mans d’un acord entre empresari i treballador. 
Quant a l’ampliació fins a cinc mesos de la baixa de maternitat, Ubach critica “que parlem de mesures modernes quan a Europa la baixa de sis mesos ja s’aplica”. 
Per la seva banda, el secretari general del Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT), Guillem Fornieles, diu que la proposta de DA “estableix retallades en contra dels treballadors, com per exemple donar menys dies de preavís d’acomiadament”. Fornieles va manifestar que el SAT proposarà que els convenis i les negociacions col·lectives siguin vinculants i que s’estableixi un mecanisme de mediació i arbitratge perquè “no hi ha garanties per al treballador, ja que si davant d’un conflicte s’ha d’anar pel procés judicial, com fins ara, suposa una pèrdua de poder econòmic per al treballador”. 
Així mateix, el SAT també critica la mesura de reduir la jornada fins a un 30% menys del sou i diu que “això és impensable”, igual que critica que es donin més facilitats en reduir el nombre de treballadors per representant, “quan al darrere dels delegats no hi ha sindicats”. Finalment, considera que un mes és molt poc per fer aportacions “a una reforma de llei que ells han tardat vuit anys a fer”. 
Per altra part, considera que el que DA vol pintar de participació democràtica “s’ha de fer per una negociació i no presentant un text i donant-nos un mes perquè fem aportacions”.