DA es queda sol a l’hora de tirar endavant la nova llei de l’esport

La majoria demòcrata es va quedar sola ahir a l’hora d’aprovar el projecte de llei de l’esport, una manca de suports que la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, va atribuir al fet que “queden quatre mesos per a les eleccions i dona joc per fer política”, mentre que des de l’oposició es responsabilitzava a la “incapacitat” i “manca de cintura” de DA per mirar de trobar un consens que, amb una mica d’esforç, “hauria estat possible”.
No obstant això, i com va quedar palès en el debat de les 16 reserves d’esmena que es van presentar al text, la majoria va imposar el seu criteri amb qüestions com la creació de la Fundació de l’Esport, que tota l’oposició, que representa el 63% dels votants com va recordar el liberal Ferran Costa, va demanar suprimir en considerar que és “un òrgan del tot innecessari” i que a més “buida de competències la secretaria d’Estat de l’Esport”.
Els demòcrates es van negar també a acceptar les reserves d’esmena del PS que pretenien afegir als criteris de distribució de subvencions, centrats en la vinculació de l’esport a la muntanya i en els resultats, qüestions com la promoció de l’esport de base, el calendari anual d’organització de competicions, el foment d’hàbits saludables o de programes d’inclusió social, unes propostes que van rebre el suport de tota l’oposició i van provocar una tensa picabaralla entre el parlamentari socialdemòcrata i el conseller de la majoria Justo Ruiz. Aquest va negar amb rotunditat que DA no tingués interès en l’esport de base com apuntava López, i va insistir que compartia les propostes del socialdemòcrata però que aquestes havien d’anar als plans nacionals però no a la llei, que l’únic que fa és establir “nivells de subvenció” i deixa les mans lliures perquè posteriorment cada executiu elabori els plans nacionals que consideri oportuns.
La majoria va rebutjar també les reserves d’esmena d’UL-ILM que plantejaven establir incentius fiscals per a aquelles empreses o persones que donessin suport a l’esport a través dels patrocinis, una qüestió que, segons va defensar el ministre de Finances, cal abordar de forma més global per no minvar els ingressos de l’Estat. En aquest sentit, Cinca va recordar que les actuals deduccions previstes en l’impost de societats tenen un impacte d’entre 21 i 27 milions d’euros.
Ja en el debat de la globalitat del text, Gelabert va defensar la necessitat de la nova llei després que el 2015 el país aparegués en una llista de no conformitat de l’Agència Mundial Antidopatge, fet que va acabar comportant la creació de l’Agència Andorrana d’Antidopatge, per la necessitat de poder crear societats anònimes d’objecte esportiu i també per la formació dels tècnics.
Des del PS, Pere López va insistir que la llei prioritza únicament l’esport d’elit i que crea federacions de primera i federacions de tercera, mentre que Costa, que en va destacar alguns punts positius, va lamentar-ne les moltes mancances, igual que van fer la consellera independent Sílvia Bonet i el parlamentari de SDP, Víctor Naudi.

Abril nomenat nou magistrat del Constitucional amb l’abstenció de L’A

Amb l’abstenció dels parlamentaris liberals i amb dures crítiques de SDP pel procediment seguit i del PS per “no haver trobat una dona vàlida per al càrrec”, el Consell General va aprovar el nomenament de Joan Manuel Abril com a magistrat del Tribunal Constitucional. 
Des de Liberals d’Andorra, Jordi Gallardo va justificar l’abstenció de la seva formació per “coherència” amb el que han anat defensat durant tota la legislatura en el sentit que determinats càrrecs d’institucions i organismes haurien d’estar ocupats per andorrans, tot i que va deixar clar que el perfil del candidat proposat era adequat per al càrrec. 
Per la seva part, el conseller general de Socialdemocràcia i Progrés, Víctor Naudi, va  carregar amb duresa contra el grup demòcrata pel procediment seguit a l’hora de plantejar el candidat al TC, i especialment contra el seu president, Ladislau Baró, a qui va acusar d’haver “segrestat la candidatura d’un bon ma-gistrat”. En aquest sentit, Naudi, que va recordar que fins aquesta legislatura tots els nomenaments de magistrats per al TC que corresponien al Consell General s’havien fet per consens, va retreure a Baró no haver buscat l’acord i que convertís d’aquesta manera Abril “en el candidat de DA”, un fet que ni el mateix magistrat ni el Tribunal Constitucional “es mereixen”.
El parlamentari del PS Pere López va destacar el perfil del candidat proposat per DA, amb l’aval també dels consellers d’UL-ILM, però va recriminar a la majoria demòcrata la incapacitat per haver posat damunt la taula el nom d’una dona per ocupar el càrrec. En aquesta línia López, que va destacar que en temes com la igualtat de gènere “el que compten són els fets i no les paraules”, va recordar que en cap dels càrrecs que s’han proveït aquesta legislatura “DA no ha trobat cap dona vàlida per ocupar-lo”. 
El president demòcrata va agrair “l’ampli suport” a la proposta d’Abril, i es va mostrar convençut que “aportarà un component nou al TC”, ja que es tracta de la primera vegada que es nomena algú provinent de la judicatura. Així mateix, i sense voler entrar en cap picabaralla amb Naudi, Baró va recordar que dins l’oposició hi ha diferents visions amb relació a qui ha de prendre o no la iniciativa a l’hora de proposar un candidat, tot i que sí va entonar el mea culpa quant al procés seguit.