Diari digital d'Andorra Bondia
La ministra de Funció Pública i Reforma de l’Administració, Eva Descarrega,
La ministra de Funció Pública i Reforma de l’Administració, Eva Descarrega,

DA imposa la Llei de la Funció Pública per a la qual demana una oportunitat


Escrit per: 
M.S. / FOTO: J.G.

Ni les 1.000 persones del 17 de desembre passat, ni les 800 d’aquest dimecres al vespre, ni tampoc les peticions de “reconsideració” de tota l’oposició parlamentària van servir de res. Fent cas omís i sense tenir en compte cap de les aportacions plantejades en les reserves d’esmena i els vots particulars, el Govern de Demòcrates per Andorra es va valer únicament dels seus 15 consellers generals per tirar endavant la Llei de la Funció Pública. Un text a més, per al qual la titular de Funció Pública i Reforma de l’Administració, Eva Descarrega, va reclamar –gairebé suplicar– “una oportunitat” perquè “se la mereix”, tot i que el PS i L’A van dir que caldrà “canviar” la següent legislatura.

En aquest sentit, la ministra, que va insistir que l’executiu “ha fet tot el possible per buscar el consens” tot i entonar “el mea culpa” per no haver-lo aconseguit, va reiterar la petició feta als treballadors de l’Administració per tal de “treballar conjuntament” els reglaments que han de desenvolupar una llei que ha de permetre “adaptar l’Administració a les necessitats actuals d’aquesta i dels seus treballadors” i fer-la “més eficient”, així com una “millora substancial de les condicions dels treballadors públics” i garantint a la vegada “la sostenibilitat de l’Administració”.
Les explicacions de Descarrega no van convèncer l’oposició parlamentària, que li va retreure la manca de consens del text amb els directament afectats per aquest, la retallada de “drets adquirits”, l’eliminació de la consideració de funcionari per a tots els treballadors de l’Administració excepte per als cossos especials, la no-justificació econòmica del canvi de model retributiu dels empleats públics.
El president del grup liberal, Jordi Gallardo, que va assegurar que “podria compartir” l’objectiu buscat amb la llei però que amb el text presentat “no és possible que la Funció Pública sigui un motor de canvi”, va lamentar que el que “havia de ser el pal de paller de la reforma de l’Administració hagi acabat estant una llei contra la Funció Pública i els seus treballadors”. En aquest sentit, Gallardo va posar en dubte les bondats del nou model retributiu defensades per Descarrega, que en una projecció a 25 anys va dir que amb el model actual dels triennis caldria pagar 17,4 milions d’euros i que amb el nou sistema i com a màxim si tothom superés l’acompliment en serien 20,7 milions, i li va etzibar que si els treballadors públics cobressin més i que en el pitjor dels escenaris es podrien quedar com ara “no tindria sentit que sortissin al carrer”.
Des del Partit Socialdemòcrata, i després que tot just en el debat de les reserves d’esmena i vots particulars el cap de Govern ja s’hagués encarat amb Pere López per “voler barrejar-ho tot” i l’acusés de fer “demagògia i populisme”, la consellera general Rosa Gili va remarcar que la Llei de la Funció Pública és la constatació del  “fracàs estrepitós” després de vuit anys de Govern de DA i dues majories absolutes. En aquest sentit, la parlamentària socialdemòcrata, que va acusar els taronja d’haver “destrossat” tant la imatge com la motivació dels treballadors públics, al marge d’haver-los-hi “empitjorat les condicions laborals”,  va recordar a Martí que durant la campanya del 2011 va prometre moltes coses als treballadors de l’Administració i que després no en va respectar cap, ja que se’ls van “rebaixar els sous, congelar els triennis, retallar les jubilacions i fins i tot dividir en dues categories”. Per tot plegat, Gili va dir als demòcrates que “podran estar orgullosos i penjar-se la medalla” d’haver provocat en dos mandats “dues vagues de funcionaris i dues concentracions de protesta al carrer”.
Per la seva part, el conseller general d’Unió Laurediana-Independents de la Massana i president del grup mixt, Josep Pintat, va criticar “la improvisació” i els “pedaços” del Govern en una qüestió que “és d’importància nacional”, i va lamentar el “nyap d’un text que no s’arregla amb les 113 esmenes”. En aquesta línia, Pintat va remarcar que no es pot fer una bona llei “sense tenir clar el model d’Administració que es vol, sense saber-ne els objectius per assolir-lo i sense conèixer-ne tampoc els costos”. Així, pel líder d’UL-ILM, per qui “un país sense una Funció Pública eficient és un país condemnat a la mediocritat”, calia haver incorporat al debat la dimensió de l’Administració que es necessita, els seus costos i també “com pensa generar el Govern els ingressos per disposar dels 119 milions d’euros que es necessiten”. Qüestions, totes elles, que s’haurien pogut tenir en compte si “es disposés d’estudis d’impacte”.
El parlamentari de SDP, Víctor Naudi, va demanar a la majoria que no votés la llei, ja que provocarà “un retrocés” i el “desmantellament dels servidors públics”, mentre que la consellera independent, Sílvia Bonet, va incidir en la falta de consens i en les mancances del text.
Des del grup de la majoria, el conseller Marc Ballestà, que igual que Descarrega va insistir que va treballar per trobar el consens, va defensar la llei, ja que servirà per tenir una Funció Pública eficient i també sostenible, a la vegada que s’estableix una carrera professional per als treballadors, als quals no només se’ls valorarà per l’antiguitat, sinó també pels mèrits. Ballestà va recordar també que durant el treball en comissió es van recollir moltes esmenes de l’oposició i les pactades amb els sindicats.

 

 

 

Llei de funció pública
funcionaris
descàrrega
Consell General
Número de vots: 39
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic