Diari digital d'Andorra Bondia
Els consellers generals demòcrates Marc Ballestà i Sofia Garrallà van presentar ahir les esmenes al text de la funció pública.
Els consellers generals demòcrates Marc Ballestà i Sofia Garrallà van presentar ahir les esmenes al text de la funció pública.

DA manté el límit de dos mandats per a les excedències per a càrrec públic


Escrit per: 
M.S. / Foto: Jonathan Gil

Finalment, la futura llei de la funció pública mantindrà la limitació de dos mandats per la reserva de plaça per a aquells funcionaris que demanin una excedència per ocupar un càrrec públic. Així ho va confirmar ahir el conseller general de Demòcrates per Andorra Marc Ballestà, que va precisar que el grup parlamentari ha presentat una esmena en aquest sentit, després de veure que en el text inicial entrat a tràmit per la ministra de Funció Pública i Reforma de l’Administració, Eva Descarrega, s’havia suprimit aquesta limitació. 

En aquest sentit, Ballestà va explicar que s’ha optat per mantenir els dos mandats actuals per una “doble coherència”. D’una banda, perquè en la legislatura passada ja es va prendre la decisió de reservar places per un període de dos mandats i no per un com es feia fins aleshores, i, de l’altra, perquè “ja existeix una limitació de dos mandats en determinats càrrecs”. A més, el parlamentari demòcrata va remarcar que el fet de no limitar-ho “podria generar disfuncions” a l’hora de cobrir determinades places.

A més a més, hi ha una tercera coherència. I és que tal com va avançar Ballestà en els treballs en comissió de les esmenes presentades a la proposició de llei qualificada de relacions laborals s’ha previst també que un treballador pugui sol·licitar una excedència per accedir a un càrrec públic limitada també a dos mandats.

Aquesta limitació de les exedències és només una de les 40 esmenes que el grup demòcrata ha presentat al projecte de llei de la funció pública i que, majoritàriament, recullen aquells aspectes a què el Govern es va comprometre durant les reunions que va mantenir amb els sindicats de l’Administració.

Així, en les esmenes, s’especifica més l’equiparació de drets i deures de funcionaris i treballadors públics, es recull la possibilitat d’allargar la jubilació per períodes d’un any i fins a un màxim de cinc si hi ha acord entre les parts, de manera que en el cas de l’Administració general un empleat podrà treballar fins als 70 anys i, en el cas dels cossos especials, fins als 65, i es fa també una excepció en el règim d’incompatibilitats per a aquells treballadors públics que tinguin una retribució inferior al 120% del salari mínim.

També es recull la demanda que el procediment abreujat previst per als expedients per faltes lleus pugui ser opcional, la participació dels representants de les organitzacions sindicals com a observadors en el comitè tècnic de selecció i al comitè tècnic d’organització i gestió així com l’accés a la planificació de l’activitat preventiva en l’àmbit dels riscos laborals. 

En les esmenes, el grup demòcrata recull també la petició que es tingui en compte l’antiguitat dels treballadors eventuals quan aquests obtinguin la plaça per concurs, i també que el nou règim de quinquennis que substitueix els actuals triennis no entri en vigor fins que no ho facin els reglaments que desenvoluparan la carrera professional i l’avaluació de l’acompliment.

A més, Ballestà va destacar que en alguns aspectes s’ha anat més enllà del compromís inicial de Govern. És aquest el cas de la retribució quan hi ha un canvi de lloc de treball per motius de salut, l’actual situació de reforma. Així, es va acordar que es garanteixi al treballador el 80% del sou del lloc d’origen però en aquells casos en què l’empleat cobri fins a 2,5 vegades el salari mínim es mantindrà finalment el 100% i no hi haurà aquesta reducció. També s’ha acceptat finalment la demanda dels sindicats d’incloure en el règim sancionador previst a la llei aquelles faltes relatives a aspectes relacionats a la pròpia acció sindical i al conflicte col·lectiu.

Entre les aportacions noves, Ballestà va destacar l’esmena per tal d’establir l’obligació que les places de nova creació “s’hagin d’especificar degudament” al pressupost anual, una mesura que “facilitarà el control parlamentari”, la destinada a incloure el Consell General i els organismes adscrits a la mobilitat dels treballadors públics, i la presentada per limitar el període de prova d’un treballador públic a un any ja que el text inicial preveu un mínim de tres mesos però no estableix cap màxim.

Una darrera esmena preveu que els interventors comunals i els batlles i magistrats substituts puguin optar a una excedència amb reserva de plaça.

Trobada amb els sindicats sense el Sipaag, que veu “una maniobra de cara a la galeria”

Els consellers generals demòcrates es van reunir ahir amb representants dels sindicats de l’Administració per tal d’explicar-los les esmenes presentades i les demandes que s’han recollit. La trobada però no va comptar amb cap representant del Sindicat de personal adscrit a l’administració general (Sipaag), que, en un comunicat fet públic posteriorment, considerava la reunió com “una nova maniobra de cara a la galeria” després que inicialment no s’hagués atès la “voluntat de negociar aquesta llei” i es mostrés “el rebuig a la totalitat” del text en accions com la vaga del març passat. Així mateix, des del Sipaag s’assegura que es vol “mantenir un funcionariat independent i equitatiu en el dia a dia de la gestió del país” i que per a aquest objectiu és indispensable “una llei justa i transversal”, unes característiques que consideren que no compleix el text impulsat per l’executiu demòcrata. 

En aquest sentit, el Sipaag manté que el projecte de llei de la funció pública que és a tràmit parlamentari “degrada la nostra condició de treballadors imparcials, deixa a l’arbitrarietat de futurs reglaments la nostra carrera professional i estableix la contractació de persones que no tindran l’estatus de funcionaris”. El sindicat, que critica que alguns assessors facin tasques que correspondrien a funcionaris “sense ser-ho i cobrant salaris molt superiors”, lamenta també que s’hagi desplegat “una política de desprestigi de la funció pública” i que ara es vulgui “normalitzar aquesta situació”. Per tot plegat, el Sipaag considera que “no ens hem de tornar a reunir amb DA” i adverteix que no farà “cap pas enrere” a l’hora de defensar els seus “drets i obligacions”.

DA
límit
mandats
excedències
càrrec públic

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte