DA rectifica i no s’intervindrà les comunicacions en delictes menors

Davant la manca de consens, les crítiques rebudes i la forta oposició, Demòcrates per Andorra ha fet marxa enrere i, per ara, no es generalitzarà la possibilitat d’intervenir les comunicacions a tots els delictes menors com pretenia l’executiu en la proposició de llei de modificació del Codi Penal –pensada per introduir el delicte fiscal seguint les recomanacions del Moneyval–, que incorporava una disposició final que modificava en aquest sentit el Codi de procediment penal.
Així serà després que la majoria demòcrata a la comissió legislativa d’Interior acceptés, en la reunió d’ahir, retirar l’esmena que havia presentat per mirar de suavitzar i delimitar una mica el text presentat per l’executiu i votar favorablement una de les esmenes presentades per l’oposició que proposaven la supressió d’aquesta disposició final, segons van confirmar alguns dels parlamentaris presents en la comissió. De fet, els taronges ja havien anunciat que “no farien un cavall de batalla” d’aquesta qüestió perquè la seva voluntat “no era vulnerar drets fonamentals”, motiu pel qual havien esmenat aquesta part del text amb la intenció de limitar la possibilitat d’intervenir les comunicacions a determinats delictes menors.
Davant la impossibilitat de transaccionar l’esmena per consens, la majoria demòcrata va optar per retirar-la i deixar que prosperés una de les que havien presentat els grups de l’oposició per suprimir la modificació de l’article 87 del Codi de procediment penal que, per tant, quedarà com està actualment. És a dir, de moment es podran continuar intervenint les comunicacions, si el batlle ho considera necessari, en tots els casos que s’estigui investigant un delicte major i, en el cas dels menors, només en aquells de corrupció o tràfic d’influències.
Segons van explicar les fonts consultades, la decisió de retirar l’esmena demòcrata va arribar després del compromís de tornar a abordar aquesta qüestió en un futur, plantejar novament el debat sobre la necessitat d’ampliar el nombre de delictes en la investigació dels quals es puguin intervenir les comunicacions.

L’executiu, al corrent
El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va remarcar que el grup parlamentari demòcrata va presentar una esmena que pretenia buscar un consens i que tenia la conformitat del Col·legi d’Advocats. En aquest sentit va recordar que els consellers generals de DA sempre havien defensat que si no hi havia acord sobre la mesura plantejarien una redacció que satisfés totes les parts, i això és el que ha succeït, va dir. 
Espot va afirmar que ara la intenció del grup parlamentari demòcrata és constituir una comissió de treball amb la participació de la fiscalia, la Batllia, la  Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra i el Col·legi d’Advocats per trobar una “solució de consens” sobre la matèria. 
Aquesta, va continuar exposant el ministre, no pot passar per la que havia plantejat l’executiu ni tampoc pot ser com la “de mínims” que actualment està en vigor, ja que no es pot donar resposta satisfactòria a situacions delictives que es produeixen. Sobre aquestes darreres, Espot va posar per exemple principalment les que tenen lloc a les xarxes socials o les dificultats que hi ha avui per geolocalitzar un agressor responsable de violència de gènere. Per tot plegat va concloure que, segons se li ha comunicat des del grup parlamentari demòcrata, l’article 87 del Codi de procediment penal no es modificaria fins que es faci la ronda de consultes que DA vol fer i que es recollirien en una nova proposició de llei. 
Cal recordar que el projecte de llei presentat per l’executiu preveia la possibilitat que els batlles ordenessin intervencions de les comunicacions per a la investigació de qualsevol tipus de delicte, independentment de la seva gravetat, així com la de reclamar, per part també del fiscal, informació a professionals subjectes a secret només amb un requeriment sense que aquest sigui motivat.
A part dels partits de l’oposició, aquest text va comportar també crítiques per part del Col·legi d’Advocats, que no havien estat consultats. La polèmica es va incrementar després que el ministre Espot acabés admetent públicament que no es va fer “cap control polític” de la proposta que van fer-los arribar des de la Batllia, la fiscalia i la Uifand. 
En aquell moment, el ministre va justificar la mesura en el fet que moltes infraccions penals que, “malgrat no tractar-se de delictes majors revestien d’una gravetat especial”, no es podien perseguir o no es podia trobar el culpable per la impossibilitat d’interceptar les comunicacions.