Descarrega demana que es doni "una oportunitat" a la Llei de la funció pública, que s'aprova amb el vot en contra de l'oposició

Demòcrates per Andorra s'ha quedat sol en la votació per a l'aprovació de la Llei de la funció pública d'aquest dijous al Consell General. A banda dels retrets al que es considera una mala llei que ha fet l'oposició, un dels punts negatius més recurrents ha estat que no hi hagi hagut consens per tirar-la endavant. La ministra de Funció Pública i Reforma de l'Administració, Eva Descarrega, ha demanat a l'oposició i als crítics amb aquest text que se li doni "una oportunitat" i ha incidit en els avantatges i millores que aporta.

Així, Descarrega ha exposat, durant el debat a la llei, la necessitat que s'aprovés el text ja que l’ha qualificat com de llei "d'oportunitats" i ha destacat que cal que se li doni temps per demostrar que així és. Entre els avantatges que comporta ha defensat que millora les condicions de treball, que fa que l'administració sigui "més àgil, més eficient i més sostenible". A més, ha argumentat que aporta millores en la mobilitat dels treballadors i que, pel que fa als complements, ha emfasitzat que es tingui en compte no només l'antiguitat sinó també la productivitat i la carrera professional. 

Quant als retrets sobre la manca de consens, Descarrega ha entonat el 'mea culpa' i ha destacat que els hagués agradat arribar a un acord sobre la llei, lamentant que no hagi estat possible. I és que tots els grups de l'oposició han coincidit en assenyalar que no s'han tingut en compte els treballadors i han posat en dubte que pugui ser una bona llei quan els qui l'han de complir han mostrat la seva oposició al text. En aquest sentit, el president del grup parlamentari liberal, Jordi Gallardo, ha destacat que sigui una llei "contra la funció pública i contra els treballadors" i ha acusat DA d'haver "desmantellat" aquesta funció pública. En aquest sentit, ha assegurat que el Govern fa diferències en les negociacions segons qui sigui l'interlocutor. A més, els ha retret la "manca de cintura política" en la negociació del text. 

Des del PS, la consellera Rosa Gili ha destacat que aquesta llei demostra el "fracàs estrepitós" de vuit anys de governs demòcrates i els ha acusat d'haver empitjorat les condicions laborals dels treballadors públics i també d'haver "destrossat" tant la seva imatge com la motivació. "Es podran penjar la medalla", els ha etzibat Gili al Govern, d'haver "provocat" dues vagues dels funcionaris en vuit anys. 

Al seu torn, el conseller d'Unió Laurediana Independents de la Massana, Josep Pintat, ha destacat que el text és un "nyap" que s'ha fet "sense consens i sense saber quina administració es necessita". En aquest sentit, ha subratllat que la llei no permeti "consensos". Ha afegit el fet que aquest redactat hagi provocat "crispació" i ha defensat que "un país sense una funció pública eficient està condemnat a la mediocritat". Tant Pintat com el conseller d'SDP Víctor Naudi han arribat a demanar directament als consellers de DA que no donessin suport a la llei, mentre que la consellera independent Sílvia Bonet ha posat en dubte que aquest sigui el millor moment per tirar endavant el text. 

Des de DA, el conseller Marc Ballestà ha defensat que d'aquest redactat se'n derivarà una funció pública eficient i també ha remarcat, en el mateix sentit que Descarrega, que es va intentar el consens sense èxit. A més a més, ha recordat que el text ha contemplat algunes de les qüestions plantejades per l'oposició.

Altres crítiques de l'oposició han anat en el sentit que els treballadors públics perdin la categoria de funcionaris, que es toqui la política retributiva sense que hi hagi una justificació clara al darrere o que, en general, s'empitjorin les condicions dels treballadors. Descarrega ha justificat que el nou model retributiu, passant de triennis a quinquennis i afegint els dos complements de carrera i productivitat, suposarà en una projecció de 25 anys 20,7 milions, mentre que el sistema de triennis hauria comportat 17 milions. En aquest sentit, ha reiterat la "sostenibilitat" del sistema que es proposa.

Des de Liberals s’havien presentat cinc reserves d’esmena a la llei i des del PS quatre i altres quatre vots particulars, referents a qüestions com que hi hagi participació sindical vinculant en el comitè d’organització i gestió; els plans laborals; l’eliminació dels triennis o el fet que es perdi la categoria de funcionari per a aquells treballadors que no siguin els dels cossos especials. En el debat d’aquestes reserves s’ha produït un enfrontament entre els membres del PS Rosa Gili i Pere López i el cap de Govern, Toni Martí, que els ha acusat de demagògia i populisme. Gili ha defugit aquestes crítiques i des del PS s’ha incidit en el fracàs de les polítiques del govern actual i el descontentament que han provocat. Martí ha insistit en les accions que s’han materialitzat. “Abans que ningú es manifestés”, ha dit, el Govern ja va prendre la decisió d’apujar el salari mínim, ha posat com a exemple.

Durant el debat de la llei, que s’ha allargat tot el matí, hi han estat presents representants dels sindicats, entre els quals l’USdA i el SEP. A primera hora, també hi havia més desplegament policial que l’habitual a les portes del Consell General. Malgrat això, no hi ha hagut cap acció per evidenciar l’oposició per part dels sindicats a la llei mentre aquesta era debatuda.