Disminueix el suport a l’acord d’associació amb la Unió Europea

Igual com el 2018 i l’any passat, l’Enquesta política d’Andorra Recerca i Innovació inclou una pregunta sobre la relació que el Principat hauria de tenir amb la Unió Europea, una relació que passa per l’acord d’associació que s’està negociant actualment com a opció majoritària per la ciutadania, si bé es constata un menor suport a aquesta.

Així, en el cas dels enquestats andorrans, el 46,2% creu que la relació que s’hauria d’acordar amb la UE passa per aquest acord d’associació, quan l’any passat era el 49,7%, mentre que un 28,6%, gairebé sis punts més que el 2021, es decanta per mantenir l’estatus de relació actual. Del resultat de l’enquesta es posa de manifest també que un 8,8% dels ciutadans voldria que el Principat fos membre de la Unió Europea, a la vegada que un 4% es manifesta partidari que entre la UE i Andorra hi hagi menys relació que la que es té actualment.

Els resultats entre els enquestats no nacionals s’ajusten una mica més. Així, únicament el 36,4% considera que la relació amb la UE ha de passar per l’acord d’associació que s’està negociant, mentre un 25,9% es mostra favorable a mantenir l’estatus actual. El percentatge dels que considera que el Principat hauria de ser membre de la Unió Europea s’eleva en aquest cas fins al 17,9%, mentre els que aposten per tenir-hi menys relació representen el 6,2% dels enquestats.

Divisió respecte a la posició davant el conflicte a Ucraïna

Únicament el 51% dels ciutadans consideren que Andorra s’havia de posicionar en contra de la invasió russa a Ucraïna. Així ho posa de manifest l’Enquesta política d’Andorra Recerca i Innovació, que en aquesta edició ha demanat també a la ciutadania que es pronunciés sobre quin hauria de ser el posicionament del Principat davant el conflicte entre Rússia i Ucraïna, qüestió que com es pot veure genera divisió d’opinions.

I és que el 45,4 dels andorrans enquestats manifesta que el país no havia de posicionar-se ni en un cantó ni en un altre, a la vegada que un 0,5% manté que calia fer-ho a favor de la invasió russa. Finalment, el 3,1% no responen la pregunta.

En el cas dels enquestats no andorrans, les dades són molt similars. Així, únicament el 51,2% considera que calia posicionar-se en contra de la invasió, un 42,3% aposta per mantenir-se neutral i un 0,7 afirma que cal posicionar-se a favor de Rússia. En aquest cas, el percentatge de ciutadans que no responen se situa en el 5,8%.

Malgrat aquestes xifres, que el coordinador del Grup de sociologia de l’ARI, Joan Micó, atribueix a la “tradicional neutralitat” d’Andorra, els ciutadans enquestats sí que avalen amb major nombre les sancions econòmiques imposades contra Rússia i Bielorússia. Així, el 62,6% dels andorrans, un 62,8 en el cas dels no nacionals, es mostren d’acord amb l’aplicació de les sancions, i  un 30%, un 21,7 quant als no andorrans, es mostren en contra. El percentatge dels que no contesta és del 6,5%, un 13,1 entre els residents.

La Policia, la institució més valorada per la ciutadania

Igual com en totes les enquestes en què s’ha demanat específicament, la Policia es manté un any més com la institució més ben valorada i la que genera més confiança entre la ciutadania. Així, els enquestats andorrans donen al cos d’ordre un 7 com a nota mitjana, puntuació que puja fins al 7,5 en el cas dels ciutadans no andorrans. Malgrat tot, la percepció sobre el cos és lleugerament inferior que els dos anys precedents, quan va ser de 7,2 i de 7,1, en el cas dels nacionals i de 7,7 pels no nacionals.

Per darrere el cos d’ordre la institució més ben valorada pels ciutadans és el Consell General, amb un 6,4, seguit del Govern, amb un 6,3, en el cas dels andorrans; mentre que els no nacionals valoren el Govern amb un 6,9, en segon lloc, i el Consell General, amb un 6,7, en el tercer. Fora del podi hi ha l’Administració de Justícia, amb una nota de 5,5 (6,3 en el cas dels no andorrans), i els partits polítics, a qui es dona un aprovat justet, 5,1 (5,5 entre els residents). Igual com en enquestes exteriors, els ciutadans suspenen els sindicats i els coprínceps, amb un 4,9 i un 4,8, respectivament, que continuen sent les dues institucions que generen menys confiança. En el cas dels enquestats no andorrans, sí que aproven sindicats i coprínceps, tots dos amb un 5,1, però també són les dues menys valorades.

En el cas concret dels polítics, i interpel·lats sobre el grau de confiança que els generen, els enquestats andorrans els puntuen amb un 5,5, quan l’any passat era un 5,9 i fa dos anys un 6,1, mentre que els no nacionals els valoren amb un 6,1, nota també sensiblement inferior al 6,7 tant del 2021 com del 2020. En aquest sentit, Micó va apuntar que es constata la fi de l’efecte pandèmia, si bé són notes encara més altes que les del 2019, un 4,9 i un 5,5.