Dos mesos per ampliar el tercer pagador a més proves i medicaments

El Consell General ha aprovat per assentiment aquest dijous la proposta del grup parlamentari socialdemòcrata relativa a l'ampliació del règim del tercer pagador per a determinades proves i medicaments. En concret, l'acord determina que el Govern disposa de dos mesos per ampliar aquesta figura a les proves diagnòstiques, radiològiques i de productes farmacèutics amb recepta així com per a aquelles visites mèdiques derivades del metge referent. Es tracta d'una proposta d'acord que el grup socialdemòcrata aconsegueix tirar endavant després d'haver-ho intentat sense èxit el 2016.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, ha defensat que el tercer pagador "no és una gratuïtat", sinó que es tracta d'un element que evita avançar els diners per a la realització de determinades proves mèdiques o visites a l'especialista. En aquest sentit, ha assegurat que "al nostre país hi ha moltes persones que no poden avançar 200, 300 o 400 euros per les proves" i, per tant, "no poden protegir de manera eficaç la seva salut". De fet, ha posat en relleu que no sotmetre's a determinades proves en el moment adequat pot comportar majors despeses sanitàries en el futur, ja que, paral·lelament, la malaltia també pot haver empitjorat. "Ens sembla una mesura més justa i necessària que mai", ha dit.

Durant la defensa de la proposta, López ha indicat que no poder sotmetre's a unes proves o no poder adquirir certs medicaments "és una situació inadmissible", a banda d'una circumstància contrària a l'establert en la Constitució. Tenint en compte el daltabaix que ha provocat en l'economia andorrana la crisi actual, des del grup parlamentari socialdemòcrata s'ha compartit amb la Federació de la Gent Gran i la de persones amb discapacitat "la necessitat d'implementar el règim del tercer pagador a aquelles persones que no poden fer front al pagament per avançat".

Des de la visió dels grups de la majoria (Demòcrates, GPL, i Ciutadans Compromesos), la consellera general demòcrata, Sandra Codina, ha indicat que "les institucions públiques hem de continuar treballant per preservar la qualitat del sistema sanitari andorrà", reconegut internacionalment per la seva qualitat. De fet, amb l'objectiu de millorar encara més el servei que s'ofereix als usuaris, ha indicat que el tercer pagador "és una figura necessària, indispensable" i que actualment ja està implementada entre les persones amb patologies o situacions socials problemàtiques.

És per això que ha dit que "cal seguir avançant progressivament fins fa fer-la universal" i arribant al conjunt de la ciutadania. A l'hora d'implementar el mecanisme, ha apuntat la necessitat de "fer-ho amb rigor i prioritzant que cap ciutadà es quedi sense accedir al sistema sanitari per raons econòmiques". Abans d'arribar a tota la població, però, caldrà finalitzar les reformes actualment en marxa en el sistema de salut, ha afegit, com ara la cartera de serveis o la via preferent.

Finalment, la consellera general no adscrita, Carine Montaner, ha celebrat la proposta tot manifestant que aquesta figura "és fonamental per fer una política preventiva de salut com cal". En la mateixa línia s'ha expressat el president del grup parlamentari de Terceravia + Unió Laurediana + Independents, qui ha recordat l'anunci del ministre de Salut, Albert Font, d'implementar el tercer pagador entre els majors de 65 anys de cara a la tardor.

Dos mesos de pròrroga a les restriccions sanitàries

Novament, la cambra parlamentària, excepte la consellera Montaner, ha votat favorablement a prorrogar durant dos mesos més la facultat del Govern per a establir restriccions i mesures que serveixin per a evitar contagis de la Covid-19. El ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, ha recordat que les dades sanitàries actuals revelen que "ens trobem en un escenari amb contagis diaris i amb un increment de casos tant a Andorra com als països de l'entorn".

De fet, ha manifestat que en aquests moments els contagis totals s'eleven fins als 44.177, 78 més que aquest dimecres, dels quals 576 són actius. Pel que fa a les recuperacions, se situen en 43.448 i les defuncions es mantenen en 153. També ha detallat que s'ha experimentat un increment en el sistema sanitari, ja que els pacients ingressats a planta s'han incrementat fins a 4.

Tot i que els grups parlamentaris han compartit la necessitat de continuar establint mesures restrictives, Montaner ha decidit votar en contra perquè no veu necessitat de fer-ho tenint en compte la situació actual. "Creiem que hem de fer com sempre hem fet amb les grips i aprendre a viure amb el virus, reforçar el sistema sanitari, aplicar el sentit comú i responsabilitzar els ciutadans i no pas infantilitzar-los".

Conveni per a la protecció de les persones respecte del processament automatitzat de les dades de caràcter personal

Rossell també ha estat l'encarregat de defensar l'examen i votació del protocol d'esmena del Conveni per a la protecció de les persones respecte del processament automatitzat de les dades de caràcter personal, fet a Estrasburg el 10 d'octubre del 2018, un punt que ha estat aprovat per assentiment. Segons ha detallat el ministre, "el Conveni ha de servir de base per establir el marc jurídic internacional en matèria de protecció de dades en més de 40 països europeus". Precisament, ha dit que aquest "va ser el primer instrument jurídic internacional que contenia restriccions en l'àmbit de la protecció de dades".

En aquest sentit, ha asseverat que cal tenir en compte els nous reptes derivats de les noves tecnologies de la informació i dels fluxos, cada vegada més grans, de les dades personals, per la qual cosa, "és necessària una modernització". La finalitat del Conveni és, doncs, "garantir la coherència i compatibilitat amb altres marcs jurídics, sobretot amb la Unió Europea". Facilitarà també fluxos transfronterers de dades oferint garanties "de caràcter personal", reforçarà les exigències dels principis de proporcionalitat i de minimització de les dades, i permetrà ampliar la llista de dades sensibles. Amb tot, ha posat en relleu que amb l'aprovació d'aquest punt "Andorra continua reforçant la cooperació en un àmbit tan sensible com és el tractament de les dades personals i el seu procés automatitzat".

Més espai per a les instal·lacions del COEX

Un altre dels punts que ha estat aprovat per assentiment ha estat la permuta dels terrenys de Prada de Moles i de la Cabeca, propietat del Govern i del comú d'Encamp respectivament. Així, tal com ha explicat el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, vist que el comú encampadà té previst posar en marxa el projecte d'ampliació de les instal·lacions esportives a Prada de Moles, s'ha decidit 'intercanviar' els dos terrenys per tal que el Govern pugui destinar el de la Cabeca a ubicar una nova zona d'aparcament per a la maquinària i vehicles del COEX. Anys enrere, l'executiu tenia previst ampliar les dependències del Lycée Comte de Foix en aquest espai, malgrat que finalment es va optar per un edifici a Ciutat de Valls.

Mentre que des dels grups de la majoria, i també Montaner i Terceravia, han votat a favor de la proposta, el conseller socialdemòcrata Jordi Font ha qüestionat les superfícies d'ambdós terrenys, assegurant que "el Govern cedeix la totalitat de Prada de Moles a canvi d'un terreny amb menys metres". A més, ha dit que cal estudiar "el tipus d'edificabilitat de la Cabeca", ja que vist la problemàtica actual de l'habitatge potser podria ser un impediment passar a disposar d'aquest espai en el futur si no es pot construir. En aquest sentit, Filloy ha assegurat que es tracta d'un terreny "perfectament edificable" on "no hi ha pèrdua de volumetria" i, a més, el canvi beneficia les dues administracions, ha apuntat.

Acord per impulsar la iniciativa legislativa popular

Amb el pas del temps, la participació ciutadana en la presa de decisions legislatives ha anat cada vegada més a la baixa. Aquest terme abasta diferents nivells d'implicació en els processos públics, des de l'accés a la informació pública, fins a la consulta, els pressupostos participatius, els consells consultius o la iniciativa popular. Segons ha expressat la consellera socialdemòcrata, Susanna Vela, durant l'examen i votació de la presa en consideració de la proposició de llei reguladora de la iniciativa legislativa popular, "la democràcia representativa no passa per un dels seus millors moments", ja que "la realitat demostra l'allunyament entre els governants i els governats", fet que provoca que la desafecció de la població envers la política sigui cada vegada més evident.

Malgrat que es tracta d'una problemàtica que no només afecta Andorra, Vela ha sentenciat que "la participació directa de la ciutadania en els assumptes públics no pot finalitzar en l'elecció dels seus representants", per la qual cosa ha advocat per la necessitat de promoure la participació per combatre la desafecció política, la crisi en la desconfiança dels partits o l'abstenció electoral. Per tant, cal "cercar solucions per corregir aquesta situació" i és per això que els socialdemòcrates ha presentat una proposta per augmentar la participació ciutadana.

Així doncs, la idea és promoure que la ciutadania "s'involucri" més en les polítiques públiques, recordant que poden entrar a Sindicatura una proposició de llei si es compten amb les signatures corresponents al 10% del cens electoral. Després que el Govern hagi puntualitzat diverses excepcions al text, el Consell ha acordat l'entrada a tràmit d'aquesta proposició de llei. Els partits de la majoria han defensat que cal sistematitzar de manera eficient el procediment de recollida de signatures per tal de tenir la màxima capacitat d'arribar a la població.

Una vegada pres en consideració aquest punt, es disposa d'un termini de 15 dies per presentar esmenes que no poden ser a la totalitat.

Primera pedra per donar seguretat jurídica als actius virtuals

Després del primer text aprovat fa quatre anys, el Consell General ha donat el vistiplau a la proposició de llei de la representació digital d'actius mitjançant l'ús de la criptografia i de la tecnologia de lliure registre distribuït i blockchain. El conseller general de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, qui va ser el principal impulsor de la proposta el 2018, ha tornat a defensar el text aquest dijous posant de manifest que permet la participació dels agents del mercat amb màxima seguretat jurídica i seguint les normes estrictes de protecció cap a l'inversor, així com de les dades personals i de possibles abusos al mercat.

La llei, a més, regula la tokenització; permet l'emissió de deute públic en format digital, la mineria de criptodivises i, en definitiva, "començar a assentar les bases d'una economia que ens permet diversificar-nos, generar llocs de treball i oportunitats per a les persones que vivim a Andorra" i també per a les que puguin venir de fora. Es tracta d'un mercat, ha dit, que només l'any passat va moure més de 40.000 milions de dòlars.

Des de la visió dels grups, el PS s'ha posicionat en contra en tractar-se d'una llei "difícil d'entendre i extremadament tècnica i complexa" que, després de ser modificada, elimina tot allò que fa referència als actius digitals financers, és a dir, "tot el que sigui monetari" que, precisament, és un dels punts forts de les eines digitals. "Ens hem quedat amb una llei que en lloc de regular, prohibeix", ha dit el conseller general Joaquim Miró, afegint que això genera "una pèrdua d'oportunitats de negoci". Per aquests arguments, els sis consellers de la formació han votat en contra. Des de Terceravia, tot i votar a favor, també s'ha criticat que el text votat aquest dijous dista molt del plantejat inicialment, "que era molt ambiciós i tenia una visió molt àmplia".

Pel que fa a la intervenció del Govern, el ministre de Finances, Eric Jover, ha dit manifestat el criteri favorable de l'executiu, afirmant que es tracta d'una nova oportunitat de diversificar l'economia i, per tant, "és important apostar-hi". A més, la llei "s'alinea perfectament amb l'acció del Govern de la transformació digital" però caldrà treballar en un marc legislatiu per tal d'incloure en un futur els instruments financers. "Hi ha l'encomana clara de què vestim aquest marc legal com més aviat millor perquè els actius digitals també puguin ser considerats com a actius financers digitals", ha detallat.

Sensibilitat pel medi ambient amb l'aprovació del projecte de llei d'economia circular

El darrer punt que ha comptat amb el suport unànime de la cambra ha estat el projecte de llei d'economia circular. Els grups han coincidit en la necessitat de fer front als reptes actuals per tal de protegir el planeta i frenar el canvi climàtic tot canviant de manera substancial els hàbits de consum. La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, ha iniciat la seva intervenció recordant que "només hi ha un planeta terra, i el 2050 estarem consumint com si hi haguera tres". Aquesta llei, ha dit, ve a sumar-se a altres textos legals que tenen com a finalitat configurar un paquet de mesures legislatives que permetin incrementar el vessant sostenible del país per assolir els objectius internacionals.

Així, la voluntat del text és impulsar un canvi de paradigma en la manera de consumir, apostant més per la prevenció, la reutilització i el reciclatge. En aquest sentit, ha indicat que en el futur més proper "haurem de reciclar més del 65% dels residus que produïm". Tanmateix, també caldrà estalviar aigua, consumir millor i generar menys residus, especialment pel que fa a aquells que són d'un sol ús, i aprofundir en el malbaratament alimentari, que haurà de reduir-se en un 50% el 2030.

En sectors econòmics, Calvó ha explicat que "la llei incideix en el sector de la construcció", amb el qual s'ha treballat de manera estreta per tal de definir accions perquè hi hagi uns productes materials mínims que siguin reciclats i així produir menys residus que siguin valoritzats amb més facilitat. En matèria turística, caldrà que els allotjaments, la restauració i els comerços també emprenguin accions per lluitar contra els plàstics, els productes d'un sol ús i el malbaratament d'aliments. La llei també incorpora un distintiu que identificarà aquelles empreses que contribueixin a l'economia circular. La ministra també ha anunciat que es tirarà endavant una convocatòria d'ajuts per valor de 150.000 euros per al foment d'aquesta economia circular.