Dos projectes ben definits i quatre aspirants a la recerca del seu espai

El primer debat públic entre els sis candidats a cap de Govern, que va organitzar ahir al vespre la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), va evidenciar l’existència de dos projectes de país ben definits i amb receptes més o menys clares per poder afrontar els reptes futurs, i de quatre formacions que busquen el seu espai mirant de diferenciar-se i marcar perfil propi.

Habitatge, i els seus efectes en l’àmbit econòmic i els problemes de les empreses a l’hora de trobar treballadors; infraestructures, on davant un acord gairebé generalitzat en la necessitat de completar les desviacions de Sant Julià de Lòria i la Massana, potenciar l’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell i estudiar la possibilitat de les connexions ferroviàries no hi va haver gairebé debat; fiscalitat; el futur de les pensions; i l’acord d’associació amb la UE, van ser els temes que des de la CEA es van posar damunt la taula.

Respecte al primer punt, coincidència generalitzada que la problemàtica de l’habitatge és a hores d’ara el gran repte que té el país al qual cal donar resposta, però divergències en les solucions proposades. Així, mentre que la cap de llista d’Andorra Endavant, Carine Montaner, advertia dels efectes negatius de les “empreses pantalla” sobre el mercat de l’habitatge i insistia en la necessitat de negociar amb els països veïns per mirar de desbloquejar i poder fer entrar al mercat aquells habitatges buits, que els seus propietaris no van declarar al seu moment a les hisendes respectives, el candidat de Concòrdia, Cerni Escalé, defensava fèrriament la proposta de limitar la inversió estrangera directa en habitatges així com incrementar l’ITP en aquelles operacions en les quals l’habitatge no sigui per a primera residència.

Al seu torn, la cap de llista d’Acció, Judith Pallarés, apostava per arribar al 35% del parc d’habitatge públic a la vegada que defensava l’establiment del registre de la propietat, opció beneïda pel candidat de PS SDP+, Pere López, i amb la qual fins i tot el cap de llista de Demòcrates+Ciutadans Compromesos, Xavier Espot, hi va estar d’acord, mentre que el candidat de Liberals, Josep Maria Cabanes, es mostrava contrari a intervenir el mercat, si bé “s’ha hagut de fer per una situació d’emergència”, i apostava perquè fos el sector privat qui aportés la solució amb la creació d’un fons d’habitatge privat per impulsar promocions a preu assequible.

Espot reclamava “amplitud de mires” en aquesta qüestió i defensava una “major col·laboració publicoprivada” i més “ajudes i incentius” als propietaris privats, mentre que López li retreia que “repetís els mateixos errors comesos al llarg de la legislatura” i confiés que únicament aportant més pisos al mercat se solucionaria el problema. En aquesta línia, el líder de l’aliança socialdemòcrata, que va insistir en la necessitat de fixar el preu assequible en un màxim d’entre el 30-35% dels ingressos de les famílies, va recordar que “l’habitatge no és un mercat únic”, sinó que hi ha diferents necessitats (joves, famílies, temporers...) motiu pel qual “calen polítiques diferenciades”.

També els sis candidats van coincidir en la necessitat d’afrontar la reforma del sistema de pensions per tal de garantir-ne la viabilitat, i en la necessitat d’injectar més diners al sistema, si bé, igual com en el tema de l’habitatge, amb receptes diferents. I aquí novament dos models ben diferenciats: el de Demòcrates+CC, i el de les dues formacions amb què ha governat aquesta passada legislatura, Liberals i Acció, que aposta principalment per tirar endavant les mesures proposades pel consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i incrementar progressivament la cotització i l’edat de jubilació, i el del PS+SDP, que defensa no incrementar de forma significativa les cotitzacions en un moment on les empreses ja han hagut d’apujar els salaris i difícilment ho podrien assumir, i passar part de la cotització de la branca general a la de jubilació i cobrir la primera a través de la fiscalitat.

Des d’Andorra Endavant, Montaner va incidir en la necessitat de posar fi a la via referent, que “no ha acabat de funcionar i ha generat més cost”, i “tornar al sistema antic”; establir una pensió digna per a aquells que han cotitzat “tota la vida”;  i sobretot, “gestionar bé les inversions del fons de reserva”, mentre que el candidat de Concòrdia va admetre que “un increment de la cotització s’hauria de posar”, a la vegada que va plantejar “modificar els factors de conversió d’aquelles pensions més altes” i que les pensions d’aquelles persones amb 35 anys cotitzats fossin com a mínim equivalents al salari mínim interprofessional.

Interpel·lats sobre si cal allargar l’edat de jubilació: sí de forma progressiva per les formacions que han conformat el Govern de coalició; no de Montaner, mentre que Escalé i López la volen “als 65 anys”.

Quant a fiscalitat, i més enllà d’incrementar els requisits  per a la inversió estrangera i gravar la que sigui especulativa, Liberals, Acció i Demòcrates+CC van apostar per no augmentar la pressió fiscal i esperar que la reforma aprovada aquesta darrera legislatura “es consolidi”, mentre que López va defensar l’increment del tipus efectiu de l’impost de societats al 5%, taxar també els dividends, incrementar el tipus general de l’IGI al 5%, si bé rebaixar al 0% el dels productes alimentaris i  a l’1% el dels productes de neteja, així com la creació d’una agència tributària única, proposta compartida per la resta de candidats, i per eliminar els impostos comunals de rendiments arrendataris i de radicació d’activitats econòmica per tal d’integrar-los en l’impost de societats i crear posteriorment un tram comunal d’aquest.

Des de Concòrdia, Escalé es va mostrar d’acord amb el sistema actual, això no obstant va apuntar la necessitat de revisar algunes deduccions, especialment en l’impost de construcció.
Finalment, pel que fa a l’encaix amb Europa i l’acord d’associació que s’està negociant, les formacions de Govern van defensar, com no podia ser d’una altra manera, la feina feta, insistint que sense aquest acord no es podrà diversificar l’economia, mentre que López va retreure a Espot “l’ocultació d’informació” i la “manca de transparència” així com “la falta d’estudis d’impacte”, i va demanar un tràmit d’exposició pública del text acordat abans que sigui sotmès a un referèndum.

Escalé va insistir en les diverses formes que hi ha de relacionar-se amb Europa, a la vegada que va recordar que no cal consolidar l’acord duaner i comercial del 1990 dins aquest acord perquè “ja el tenim”. Amb tot, va destacar que “Andorra no s’ha d’aixecar de la taula de negociació però sí posar-hi damunt certes qüestions”, i no es va mostrar contrari a l’associació, com sí va fer Montaner, sempre, però, que “hi hagi un bon acord”.

En la intervenció final, López va lamentar que els reptes econòmics “siguin els mateixos que fa quatre anys i alguns agreujats”, Escalé va insistir en la necessitat de “solucions estructurals” davant la situació del país, Pallarés va demanar el suport per “poder entrar al Consell General”, Cabanes i Montaner van coincidir que la “prioritat és Andorra” i Espot, malgrat admetre diferències, va dir que “al final són més coses les que ens uneixen”.

El president de la CEA, Gerard Cadena, va valorar positivament un debat que tenia l’objectiu que l’empresariat pogués conèixer què és el que pensen fer els pròxims quatre anys les diferents formacions en qüestions que preocupen l’empresariat però també la societat en general. Així mateix, Cadena va aprofitar per deixar clar el posicionament de la CEA vers la proposta de modificació del sistema impositiu plantejada per PS SDP+, que no és altra que una oposició ferma a qualsevol mesura que comporti un increment de la pressió fiscal.