Efemèride per divulgar i projectar les institucions del país a l’exterior

L’any vinent es compleixen 600 anys des que els aleshores bisbe d’Urgell, Francesc de Tovià, i comte de Foix, Joan I, van concedir als prohoms andorrans el dret d’escollir els representants de cada parròquia que es reunirien un cop l’any per buscar una solució a aquells temes que se’ls plantejava. Naixia d’aquesta manera el Consell de la Terra, que amb el pas del temps va donar pas al Consell General, efemèride que la cambra vol commemorar amb tot un seguit d’actes, que arrencaran ja a finals d’aquest any i s’allargaran durant tot el 2019. 

Així ho van exposar ahir el síndic, Vicenç Mateu, i la subsíndica, Mònica Bonell, que van destacar que es vol aprofitar aquesta commemoració per “posar en valor la particular estructura institucional del país, que és una realitat singular en el context internacional”. Per això, i tenint en compte com va recordar Mateu que “no hi ha gaires parlaments que puguin presumir de tenir 600 anys d’història”, amb els diferents actes es buscarà divulgar la història i les institucions pròpies com un element de cohesió social a la vegada que projectar la història i les institucions del país a l’exterior.

Quant als actes concrets, i al marge de l’elaboració d’un logotip commemoratiu fet per Casasayas Studio, està previst allargar el cicle de conferències sobre democràcia iniciat l’abril passat en el marc de la celebració del 25è aniversari de la Constitució amb les xerrades de l’escriptor Javier Cercas (24 de novembe), del president del Tribunal Constitucional, Dominique Rousseau (6 de desembre) i del president de la Fundació Joan March, Javier Gomá. L’acte que donarà però el tret de sortida oficial a la commemoració serà el concert de música del segle XV de Jordi Savall amb la Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI que tindrà lloc el 16 de novembre a l’Auditori Nacional.

Bonell va explicar que hi ha previstes també quatre exposicions, com la de 25 anys d’acudits a la premsa, encara dins els actes del 25è aniversari de la Carta Magna (novembre-desembre), la mostra Orígens de Joan Xandri (gener-març 2019), l’exposició 600 aniversari amb estudis fets per Carles Gascón i Ignasi Baiges completats amb un impulsat des del Centre d’Estudis Històrics i Polítics de l’IEA (primavera 2019) i una mostra de segells (abril-maig 2019).

També està prevista la publicació d’un llibre commemoratiu, una Petita història del Consell General amb il·lustracions de Pilarín Bayés i textos de Joan Peruga així com, tal com ja va informar el BonDia, la reedició del Manual Digest amb un llenguatge més modern per facilitar-ne la lectura.

D’altra banda, la jornada andorrana a l’UCE de Prada es dedicarà als 600 anys del Consell de la Terra, temàtica a què es dedicarà també la Universitat d’estiu de l’any vinent i la Gimkana’t a 7 bandes. També està confirmada la celebració del congrés de la Comissió Internacional d’Història Parlamentària,que tindrà lloc al Centre de Congressos de la capital del 16 al 18 de juliol.

Mateu confia que la modificació del reglament de la cambra es pugui aprovar abans de la dissolució

El síndic general, Vicenç Mateu, es va mostrar esperançat ahir en què la modificació del reglament del Consell General que s’està treballant amb les diferents formacions polítiques es pugui aprovar “en alguna de les darreres sessions abans de la dissolució de la cambra” per les eleccions generals de la primavera vinent. El síndic, que va recordar que el reglament vigent té 24 anys i tot i les diferents suplències fetes cal una actualització important, va explicar que en les diferents reunions dutes a terme fins ara ja s’han repassat punt per punt fins a dues vegades els gairebé 140 articles que té el text inicial que van elaborar els serveis del Consell General. En aquest sentit, Mateu va avançar que en la gran majoria d’articles hi ha el consens de totes les parts i que només en queden 13 en els quals els posicionaments de les diferents formacions són diferents. No obstant, i pel ritme de treball fet fins ara, el síndic considera que hi ha marge de temps suficient per mirar d’acordar els aspectes pendents. “Allò ideal seria poder aprovar la modificació del reglament per unanimitat”, va destacar Mateu, que va remarcar que “tampoc s’imposarà un reglament”. En aquesta línia, el síndic, que va recordar que el text s’ha d’entrar a tràmit parlamentari i que per tant es podrà esmenar, va destacar que s’ha encarat el treball mirant de deixar de banda quina és la posició de cadascú en l’arc parlamentari.