El 79,2% del pressupost de l’IEA es destina a despeses de personal

L’Institut d’Estudis Andorrans (IEA) compta per a aquest 2018 amb un pressupost d’1.021.070 euros, el 79,2% del qual (809.365,52 euros) es destinarà a satisfer les despeses de personal. Així es desprèn de la resposta que dona el ministre d’Educació i Ensenyament Superior i a la vegada president de l’IEA, Èric Jover, a una sèrie de preguntes del conseller general del grup liberal Ferran Costa relativa al funcionament de l’Institut d’Estudis Andorrans, que recull el darrer Butlletí del Consell General.
De la partida destinada al personal, 304.969,43 euros corresponen al mateix centre; 301.040,62, al Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (Cenma); 163.350,54 euros, al Centre de Recerca Sociològica (CRES); i els 39,704,73 euros restants a les despeses de personal del Centre d’Estudis Històrics i Polítics (Cehip).
Així mateix, fins a 29 persones, entre personal fix (17) i eventual (12), despenen pressupostàriament de l’IEA, als quals caldria afegir entre 15 i 20 persones més (enquestadors) en funció dels treballs de camp que s’estiguin portant a terme en cada moment.
Pel que fa a la pregunta de Costa amb relació al procediment que se segueix per portar a terme les contractacions de personal, des de la presidència de l’IEA s’assegura que, en el cas del personal fix, es fan “mitjançant concurs públic, seguint els criteris de publicitat, concurrència i objectivitat”. 
D’aquesta manera, és el comitè directiu de l’IEA qui aprova les contractacions que s’han de portar a terme i es publica un edicte al BOPA amb les bases corresponents. Posteriorment,  els candidats que compleixen amb els requisits establerts segueixen un procés de selecció en el qual han de superar unes proves psicotècniques –fetes per una empresa externa de selecció de personal–, una prova professional –encarregada a un expert del camp del coneixement que tracti el lloc de treball– i una entrevista professional que fa el comitè de selecció de l’IEA.
En canvi, en el cas del personal de caràcter eventual, no hi ha cap protocol establert i es procedeix de manera diferent en funció de cada cas. Així, en la resposta s’explica que, en el cas dels enquestadors, es contracta en funció de les demandes que es lliuren i que als possibles candidats se’ls fa una breu formació i una prova consistent a fer un parell d’enquestes reals. En canvi, per a la contractació d’un tècnic pedagògic eventual es va fer publicitat a través de les bases de dades del ministeri d’Educació i Ensenyament Superior i als candidats se’ls va fer una prova i una entrevista, mentre que, en altres casos, les contractacions s’han fet després de realitzar períodes de pràctiques o a través de contractes universitaris.