Diari digital d'Andorra Bondia
El canvi dels polítics d’un partit a un altre, una causa de l’abstenció

El canvi dels polítics d’un partit a un altre, una causa de l’abstenció


Escrit per: 
M.S.C. / Foto: Jonathan Gil

Un estudi elaborat pel Centre de Recerca Sociològica (CRES) assenyala com un dels factors del creixement de l’abstenció els diferents canvis que hi ha hagut en els darrers anys en el sistema de partits i el fet que els polítics passin d’una formació a una altra. Altres causes que han influït en la caiguda de la participació en les eleccions són la crisi econòmica i el clientelisme. En relació amb aquest darrer aspecte, el treball permet detectar que una part de la població pensa que el sistema de vot a Andorra és instrumental, és a dir que és una via per aconseguir algun tipus d’avantatge personal.
Entre les persones que mantenen aquesta afirmació hi ha diferents posicions. D’una banda, els que critiquen aquest sistema, que creuen arrelat al país, i per això s’abstenen; d’altres l’accepten però diuen que ja votaran quan necessitin alguna cosa; i uns tercers estan decebuts perquè no se’ls ha recompensat amb el que els havien promès o pensaven que mereixien. Quant a la relació entre l’abstenció i la crisi, tot i que no és una causa que els entrevistats en el treball hagin assenyalat directament, de la seva resposta s’extreu que aquest context pot haver fet que la política hagi deixat de ser considerada una prioritat, pot haver afavorit el desencís i també pot haver portat canvis estructurals que poden condicionar la participació. De fet, el director del CRES, Joan Micó, va recordar que, tot i que el nombre d’electors havia començat a créixer abans, fins al 2007 l’augment dels votants no havia tingut relació amb l’increment de l’abstenció. Precisament va ser en aquesta mateixa data quan es va desencadenar la crisi econòmica. 
En l’estudi també es fa èmfasi en l’impacte que pot tenir en la participació en les eleccions el fet de viure a l’estranger. Del 2009 al 2015, els residents a fora d’Andorra inscrits al cens han passat de 615 a 1.163. D’aquests, en els darrers comicis només van votar un 9% i representen un 4% de l’abstenció, una xifra remarcable, va dir Micó. Per això es constata que el fet de viure o no a Andorra condiciona la participació. A això hi cal afegir que hi ha més electors residents a fora dels que consten en el cens. 
L’informe, encarregat pel Consell General i que té per objectiu analitzar les característiques de l’abstenció i quins factors l’han fet créixer, també recull altres aspectes que l’afavoreixen, com poden ser la manca de renovació de la classe política, l’absència de transparència i la convicció que tots els polítics són iguals. També es detecta que hi ha abstencionistes que valoren bé els líders i defensen la seva feina. 
Entre els abstencionistes es registra els que atribueixen el fet de no votar a causes que els han impedit fer-ho, els que tenen desinterès i els que estan des­encantats o tenen una actitud crítica amb la política. El treball, però, ha permès detectar entre els primers que en certs casos realment hi havia altres raons per no participar, com desinterès o descontentament, així com el desconeixement del vot per correu. En relació amb els segons, n’hi ha que no tenen interès per la política andorrana però sí per la internacional, sobretot l’espanyola. I quant als últims, són crítics amb el funcionament de la política andorrana i reclamen un canvi en la manera de fer política.

Sector d’ocupació
Les dades analitzades pel CRES indiquen que les dones tenen una participació lleugerament més elevada (del 66,6% respecte al 64,6% dels homes en les últimes eleccions generals). També se n’extreu que els més abstencionistes són els joves, tot i que el grup d’edat que ha registrat una caiguda més important de la participació és el comprès entre els 26 i els 35 anys. Això pot estar motivat pel fet que els joves estudien fora i, en el cas de les franges intermèdies, a l’emigració o a la crisi. També es detecta que a les parròquies amb menys població la participació és més elevada perquè els electors pensen que el seu vot té més importància i perquè hi ha una relació més estreta amb els candidats. A banda, la ciutadania participa més en les eleccions en què percep que hi ha més competitivitat.
Les dades, a més, exposen que els electors que no han nascut al Principat voten més (un 64,4% pel 58,3% dels nascuts a Andorra). On sí que hi ha una diferència, del 12%, és entre els fills d’andorrans i els fills de no andorrans. En les darreres eleccions generals, la participació dels fills de pares andorrans va ser del 87,2%, mentre que la dels fills de no andorrans es va situar al 75,1%. Un altre element destacable fa referència a l’ocupació de l’elector. Així, es constata que els que tenen millors condicions laborals s’abstenen menys que els que les tenen dolentes (un 83,3% dels primers ha votat sempre, mentre que només un 62,5% dels segons ho ha fet). Aquest fet pot estar motivat per la sensació de privació relativa, és a dir de no tenir les mateixes oportunitats que els altres. També hi podria influir el fet de treballar en les jornades electorals.
Davant dels resultats, el CRES proposa depurar el cens, fomentar el vot per correu, facilitar el vot a les persones que treballen en jornada electoral, millorar la relació entre partits i ciutadania, fer campanyes en favor del vot i per canviar l’imaginari col·lectiu relacionat amb el clientelisme, i buscar altres formes de participació, entre altres accions.

partit
abstenció
canvi
polítics
Número de vots: 104
Comentaris: 1

Comentaris

Com que les llistes son tancades, es a dir es voten partits i no persones, l'escó adquirit és del partit, per tant si un polític no està d'acord amb el seu partit, es ell qui perd el lloc i el partit en posa un altre. Si es votessin persones podrien mantenir el seu escó. D'aquest manera s'acaba amb el tema dels trànsfugues.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic