El cap de Govern anuncia una revisió a l’alça del sistema fiscal

Amb la intenció de poder preservar la globalitat del model, amb figures impositives homologables i tipus del 10%, l’executiu portarà a terme en els propers mesos una revisió del sistema fiscal que permetrà “eliminar inequitats i avançar en l’eficiència”, segons va avançar el cap de Govern.
En aquest sentit, Antoni Martí va recordar que a l’hora d’establir el model fiscal es va apostar per una sèrie de deduccions i exoneracions, que aleshores “tenien sentit” perquè la “implantació dels nous impostos fos el menys traumàtica possible”, però que “han acabat generant ineficiències i greuges comparatius en el sistema”.
Per això, i tal com ja va deixar entreveure en la darrera sessió de control a l’executiu, Martí va insistir que “és el moment de revisar a la baixa” algunes deduccions de l’impost de societats, com per exemple la permesa per noves inversions, i de “replantejar algunes decisions que vam adoptar quan vam posar en marxa el nou model fiscal”.
Així, Martí, que va destacar que també és el moment d’articular un nou repartiment dels tributs comunals i del Govern per evitar que sigui aquest últim “qui sempre faci el major esforç fiscal”, va avançar que caldrà situar en el tipus general del 4,5% els tipus reduïts de l’impost general indirecte al 2,5% per a determinades activitats.

Tipificar el delicte fiscal
D’altra banda, i després d’anunciar “més recursos i més especialitzats” per a la Uifand i de refermar-se en la voluntat de continuar el camí cap a l’homologació i transparència, el cap de Govern va incidir en la necessitat de complir amb els compromisos concrets i superar la cinquena avaluació del Moneyval, que arrencarà el 2017. I, en aquest sentit, va avançar que caldrà “tipificar com a tal el delicte fiscal” en el Codi Penal i fer-ho “no per voracitat recaptatòria, sinó perquè per poder mantenir un sistema fiscal d’intensitat moderada com el nostre el primer que hem de fer és complir-lo”.
Així mateix, i també en la línia d’homologació als estàndards internacionals, Martí va anunciar la propera entrada a tràmit parlamentari d’un projecte de llei qualificada de reforma del Codi Penal per incloure millores que “facin més efectiva la lluita i la prevenció contra la corrupció”.
També en l’àmbit econòmic, el cap de Govern, que va fer un repàs de les xifres dels principals indicadors que apunten a una certa recuperació, va destacar la importància dels acords per evitar la doble imposició assolits amb els països veïns, i ja en vigor, i va anunciar que s’està en negociacions per rubricar-ne en breu “un altre amb un Estat membre de la Unió Europea”.
Així mateix, Martí, que va defensar la gestió pressupostària i va assegurar que si no fos per la situació heretada d’anteriors governs els últims quatre exercicis “s’haurien tancat amb superàvit”, es va refermar en la voluntat de continuar incrementant la partida destinada a inversió, de manera que serà necessari “dur a terme una consolidació de les bases tributàries i una revisió de taxes i preus públics”.

La cartera de serveis i el nou model de contractació seran una realitat enguany

La nova cartera de serveis sanitaris i el nou model de contractació dels professionals de la salut amb el sistema sanitari s’implantaran abans que acabi aquest mateix any, segons va anunciar el cap de Govern durant la seva intervenció en la primera sessió del debat d’orientació.
Martí, que va fer una crida als grups parlamentaris per establir un gran acord per a la reforma del sistema públic de salut i de la seguretat social,  va incidir en la necessitat de “definir criteris i requisits” dels professionals per signar un conveni per poder fer activitat pública i que, de forma paral·lela, cal establir una cartera de serveis que “defineixi clarament quins serveis estan coberts i finançats pel sistema públic de salut”, amb independència que es prestin dins o fora del país.
Precisament, en aquest aspecte, el cap de Govern va voler insistir que “no estem parlant de retallades de drets ni de qualitat” sinó d’estalvis i de reducció de costos innecessaris, i va apuntar a la necessitat de “corregir els defectes del sistema”, com pot ser la duplicitat d’actes, i per tant el paguem d’aquests dues vegades, els actes innecessaris i aquells que no es fan “amb la qualitat que seria desitjable”.
Per això, el cap de Govern va anunciar, també per a aquest mateix any, la posada en marxa de la història clínica compartida i del sistema del metge referent, aspectes que han de garantir el bon ús del sistema de salut. Així mateix, Martí també va anunciar la penalització, per la via del copagament, per a aquells usuaris i prestadors de serveis que no utilitzin de manera òptima els circuits del sistema.
Pel que fa a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, el cap de Govern va assenyalar que caldrà plantejar-se “un augment de la cotització per malaltia”, que “des del 1968 s’ha mantingut fixa en el 10%”, tot i que va precisar que  aquest esforç als ciutadans no es “demanarà” fins que des del sector públic no s’hagi fet per “racionalitzar, per controlar i per garantir la qualitat”.
A més a més, Martí va explicar que ja s’està treballant amb la missió d’assistència administrativa amb la seguretat social francesa per millorar els sistemes d’inspecció de la Seguretat Social, i va avançar que també “caldrà dur a terme una revisió dels criteris per atorgar el cent per cent de la cobertura sanitària per manca de recursos econòmics”.

L’oposició veu un discurs sobrer i poc concret i DA en defensa la necessitat

Com era previsible, i a falta de fixar la seva posició en la jornada d’avui, el discurs d’Antoni Martí no va agradar als grups de l’oposició ni per la gairebé una hora de retrets ni per les propostes plantejades, poc innovadores per uns i poc concretes per altres.
Així, el parlamentari d’SDP,  Víctor Naudi, va destacar que es va tractar d’un “discurs molt llarg però amb poca concreció”, amb una primera part que “no tocava” en la qual el cap de Govern “ha fet una apologia de la seva feina per a la resolució de l’afer BPA”. En aquest sentit, Naudi, que va remarcar que “la duresa contra qui discrepa” no és la millor manera “per mirar d’arribar a acords ni les millors condicions per poder treballar”, va insistir que Martí “s’equivoca” en donar la crisi de BPA per tancada.
Per la seva part, el president del grup liberal, Josep Pintat, va recórrer a la ironia per valorar el discurs de Martí i va assegurar que al cap de Govern “només li ha faltat oferir un pacte d’Estat sobre els museus”. I és que per Pintat, que va retreure al líder de l’executiu “els retrets i que mirés el retrovisor i després parlés d’unitat”, les propostes fetes per Martí “són les mateixes de les quals ja s’ha parlat”, i va recordar que LdA ja havia advertit que s’hauria d’acabar apujant impostos.
Pel conseller general del Partit Socialdemòcrata i president del grup mixt, Pere López, el discurs tampoc no va aportar cap novetat. En aquest sentit, el parlamentari va recordar que Demòcrates per Andorra fa cinc anys que està al Govern i que en aquest període no ha tirat endavant cap ni una de les reformes per a les quals ara es demana un pacte d’Estat. Aquest fet, per López, només pot significar dues coses, “o manca de valentia política per tirar endavant aquestes reformes o incapacitat per fer-ho”. Així mateix, López es va mostrar també molt crític amb el fet que el cap de Govern anunciés una rebaixa de les deduccions de l’impost de societats, i va recordar que va ser DA qui va modificar la llei per introduir aquestes deduccions.
Qui, com no podia ser tampoc d’altra manera, sí que va defensar el discurs del cap de Govern va ser el president del grup demòcrata. Ladislau Baró, que va remarcar les dues parts ben diferenciades de la intervenció de Martí, va assegurar que era necessari fer un repàs dels objectius assolits en la resolució del cas BPA, i a la vegada defensar-se de les opinions d’aquells actors polítics i jurídics “que han volgut sembrar el dubte permanent sobre la forma com s’ha pilotat tot el procés”. Així mateix, Baró, que va admetre que els retrets de Martí “poden afectar una mica el clima de treball”, es va mostrar convençut que els parlamentaris “sabran separar una cosa de l’altra” i que es podrà assolir acords.