El català perd força en l'àmbit administratiu i el socioeconòmic

El català perd presència en determinats àmbits a favor del bilingüisme. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi sobre coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra corresponent al 2018 que s’ha fet públic aquest dilluns. D’aquesta manera, una dada rellevant és que la presència del castellà en detriment del català ja no és només un fenomen que afecta certs sectors socioeconòmics com els grans magatzems, els bars, pubs i discoteques o els restaurants sinó que també es dona en l’àmbit administratiu i molt especialment en el sector sanitari.

D’aquesta manera, tal com ha detallat el cap del servei de Política Lingüística, Joan Sans, pel que fa a l’administració pública comptant en aquest apartat el Govern, comuns, policia, immigració, Andorra Telecom, l’hospital, la CASS o els centres de salut, es dona una caiguda de les persones que sempre parlen en català i també de les que són ateses sempre en català. Així, si el 2014 sempre parlaven en català el 80,6% dels enquestats aquest 2018 la xifra se situa en el 61,6%. Si es mira la llengua en la qual són ateses les persones, es passa del 91,5% del 2014 al 62,2% del 2018. Sans ha destacat que en aquest cas s’ha donat un canvi metodològic en què s’ha incidit molt més en l’àmbit sanitari, la qual cosa ha fet baixar els percentatges. En aquest sentit, tindria a veure, entre d’altres, el fet que les persones per adreçar-se als sanitaris empra una llengua en la qual potser se senten més còmodes.

Pel que fa als usos en l’àmbit socioeconòmic, es dona la circumstància que el castellà continua sent la llengua majoritària en grans magatzems i transport públic, en canvi, en bancs, gestories i companyies d’assegurances continua sent el català. A grans trets es dona un “lleuger descens” de l’ús exclusiu del català en l’àmbit socioeconòmic. En aquest àmbit s’ha demanat per l’ús de la llengua quan es va al metge generalista o a l’especialista, incidint molt més en la diferenciació entre aquest dos professionals. Els que s’adrecen sempre en català s’eleven al 46,5% front el 65,7% d’ara fa quatre anys i també cau el percentatge dels que sempre són atesos en català, que passa del 66,9% al 46,3%.

L’ús exclusiu del castellà continua predominant en la perruqueria o la barberia i baixa també en les botigues l'ús exclusiu del català, on perd onze punts respecte del 2014. També baixa l’ús de la llengua oficial als restaurants, passant del 35,5% al 22,7%. Als grans magatzems es constata que mentre que al 2014 havia augmentat l’ús exclusiu del català 9,5 punts el 2018 perd 6,5. Altre sector que Sans ha qualificat com de “desfavorable” són els bars, pubs i discoteques on el castellà, de la mateixa manera que passa en el transport públic, és la llengua majoritària.

Cal afegir, a més, pel que fa als usos del català, que les persones que diuen que a casa sempre parlen català passen del 34% al 2014 al 29,3% el 2018. També baixa el volum d'enquestats que diuen que sempre parlen castellà (del 27% al 24,4%) i en canvi creix el bilingüisme en cinc punts. Pel que fa als amics, es dona la mateixa circumstància i davalla el percentatge de persones que sempre parlen català (del 27,6% al 25,4%) i el castellà (del 24,8% al 19,3%) i creix entre tres i quatre punts els que combinen les dues llengües.

A la feina es dona, per contra, un increment de les persones que manifesten que parlen sempre català, que passa del 30,7% del 2014 al 33,4% del 2018. En aquest àmbit laboral, mentre que en les relacions internes l’ús sempre del català se situa en el 43% en les externes arriba al 52%, però en canvi s’incrementa el bilingüisme, que arriba al 13%. Tot això fa que l’indicador d’ús, que s’obté agrupant els àmbits que comporten una freqüència d’ús més alta entre amics, feina i casa, indica que en una escala de l’1 (gens) al 5 (molt) el català es manté amb un 3,2 respecte del 2014, però baixa dues dècimes si es comparen els resultats amb el 1995, quan es va fer el primer estudi.

De la combinació d’ambdós indicadors, de coneixement i d’ús, resulta l’indicador lingüístic, el qual dibuixa el català i el castellà com les llengües de referència de la població andorrana. En concret, en les dades d’enguany el català obté un 56,8 d’indicador lingüístic i el castellà un 57,6, unes xifres molt similars a l’onada del 2014, quan el català va assolir un punt menys i el castellà un punt més. El francès augmenta l’indicador més de dos punts i assoleix un 16,9, i l’indicador del portuguès es manté en el 13,9.

El 35,7% dels enquestats tenen el català com a llengua materna i el 43,2% el castellà. Tot i això, el percentatge s’eleva fins al 45,9% quan es pregunta a la gent si considera el català com a llengua pròpia. En el cas del castellà el percentatge es redueix lleugerament fins al 42,6% dels enquestats que considera la llengua com a pròpia.

Tant Sans com la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, han incidit en la necessitat d’impulsar accions per “revertir” aquesta situació i fer que el català guanyi presència. Així, ja hi ha enllestida una campanya “per a la sensibilització sobre l’ús del català en l’atenció al públic”, tal com ha detallat Sans. Pel que fa a l’àmbit sanitari, Riva ha destacat que es treballarà de manera conjunta amb el ministeri de Salut per incidir en aquest sector.