El Consell aprova la Llei d’intercanvi amb els vots en contra d’ApC

El Consell General va aprovar dilluns la Llei d’intercanvi d’informació en matèria fiscal amb els vots a favor dels consellers dels grups parlamentaris socialdemòcrata i reformista i els tres en contra dels d’Andorra pel Canvi (ApC). La llei va ser votada punt per punt ja que es va aprofitar les esmenes presentades per ApC als diferents articles perquè els consellers d’aquest grup fessin la seva argumentació i alhora per fer la votació corresponent als articles i les parts esmenades.
El president del grup parlamentari d’ApC, Eusebi Nomen, va lamentar que les esmenes no suscitessin cap mena de debat en l’arc parlamentari. Així, fins i tot va etzibar als consellers “que trenquin el pacte de silenci” i “que no facin l’absurd paper” que segons ell van fer en no realitzar cap intervenció.

El conseller de Coalició Reformista (CR) Jaume Serra li va contestar que no perquè es repeteixi molt un argument “ens farà canviar d’opinió”, i el socialdemòcrata Carles Blasi va manifestar que les reserves d’esmena presentades per ApC eren un calc de l’esmena a la totalitat que es va debatre ara fa una setmana.

De la seva banda, el cap de Govern, Jaume Bartumeu, va manifestar, un cop aprovada la llei, que el sistema financer s’enfortirà i va remarcar que el que no permetrà l’executiu són “expedicions de pesca”, ja que solament es facilitarà informació a la demanda i en un marc totalment garantista amb els drets de les persones afectades. “Andorra s’hi juga molt”, va concloure Bartumeu, que va insistir en la preservació del principi de confidencialitat.
Malgrat les esmenes presentades per ApC, el text es va aprovar tal com havia quedat després de la feina feta per la comissió i únicament va prosperar la retirada de la disposició addicional. Aquest fet, però, va ser acceptat pels grups parlamentaris i pel Govern, i en aquest sentit el cap de l’executiu va assenyalar que aquesta disposició addicional únicament tenia per objectiu marcar la bona voluntat del país davant els països interlocutors.
Nomen va lamentar que els consellers haguessin aprovat una llei “plena d’errors tècnics greus” i que obligarà l’executiu a negociar aquest intercanvi de dades “cas per cas” i a recórrer a l’aprovació del parlament.

Tot i aquesta falta de diàleg, Nomen va exposar que no se sentia desencisat ja que va assenyalar que des d’ApC havien fet tots els possibles per millorar el text. Va concloure, a més, que la manca de debat estava motivada o bé per un acord entre les altres dues forces parlamentàries o bé per un menysteniment a ApC.
D’altra banda, cal destacar que el cap de Govern va agrair, en la seva intervenció posterior a l’aprovació del text, la feina feta tant per CR com per ApC ja que, va afegir, ha ajudat a millorar el text inicialment presentat pel Govern.
Un altre dels punts que es va debatre en el Consell General va ser la proposta de CR perquè el Govern inclogui en els tractats internacionals sobre intercanvi d’informació una clàusula per evitar la doble imposició. El conseller de CR Daniel Armengol va defensar la importància d’aquesta clàusula. De la seva banda, Francesc Rodríguez, del PS, va manifestar que estaven d’acord a donar el mandat explícit al Govern per fer més evident “el convenciment que cal que anem tots a l’una”.
Després d’un petit canvi en el redactat proposat per CR, el PS va acordar acceptar l’esmena i donar el mandat al Govern perquè s’inclogui aquesta clàusula i que, per tant, els estats puguin valorar el compromís del país. Nomen, per la seva banda, va considerar que la inclusió d’aquesta clàusula “hauria de ser matèria legislativa”.

INCONSTITUCIONALITAT
Nomen, de la seva banda, va alertar de la possible inconstitucionalitat en què incorreria el text per a l’intercanvi de dades ja que considera que no pot incloure la Declaració de París com una cosa assumida pel Consell General. A més, creu que també s’incorre en una discriminació ja que s’exonera els treballadors de les entitats bancàries quan hagin d’informar i en canvi no es fa menció de la resta de treballadors que es veurien obligats a fer-ho.