Diari digital d'Andorra Bondia
Un moment de la sessió del Consell General d'ahir.
Un moment de la sessió del Consell General d'ahir.

El cos d’Educació, l’únic especial sense la consideració de funcionari


Escrit per: 
M.S. / Foto: Jonathan Gil

Amb el 'sí' de 22 parlamentaris, el ‘no’ del parlamentari de Progressistes-SDP i l’abstenció dels cinc consellers d’Unió Laurediana-Indepdents de la Massana, el Consell General va aprovar ahir el projecte de llei del cos d’Educació, l’únic dels especials, tal com defineix la Llei de la funció pública en què els seus integrants no tindran la consideració de funcionaris.
I així serà després que des de la majoria demòcrata es rebutgés una per una les fins a 19 reserves d’esmena presentades pels consellers del Partit Socialdemòcrata en aquest sentit, un fet que per Pere López “degrada l’ensenyament dins les prerrogatives de l’Estat i situa els integrants del cos en una segona categoria” ja que “el d’Educació serà l’únic cos especial amb un estatus que no serà el de funcionari”.
Des de Demòcrates per Andorra, el titular d’Educació i Ensenyament Superior, Èric Jover, i la consellera general Meritxel Palmitjavila, van insistir en que mantenint la denominació de funcionari per als andorrans i agents de l’administració per els no nacionals es discriminava fins a 251 integrants del cos educatiu, el 24% del total, i van recordar que la Llei de la funció pública ja deixa ben clar que hi ha “idèntics drets i obligacions” per a “funcionaris –en el cas dels cossos especials– i agents de l’administració de caràcter indefint”.
Malgrat això, també des de Liberals d’Andorra, Ferran Costa va lamentar “la desvirtuació de la figura de funcionari” i el “confús batibull de denominacions”, un argument similar al utilitzat per Víctor Naudi per justicar la negativa a un text que d’altra banda “és del tot necessari”.
La majoria demòcrata va rebutjar també la reserva d’esmena del PS encaminada a regular al projecte legislatiu els períodes de descans durant els dies de vacances escolars fixats pel Govern, un fet que en no ser així, “crea inseguretat jurídica” per López, que a més a més va alertar també del “risc” que s’acabi perdent un “dret adquirits” dels docents.
Jover va tranquilitzar López explicant que aquesta qüestió es regularà per reglament i assegurant que “no és la voluntat” de l’executiu modificar aquesta qüestió, com havia insinuat el parlamentari socialdemòcrata.
D’altra banda, i després de rebutjar la petició perquè el representant sindical tingués veu i vot al comitè tècnic de selecció i no en fos només membre observador, la bancada taronja va rebutjar també les reserves d’esmena de PS i L’A encaminades a que els docents de escoles congregacionals s’assimilessin també als integrants del cos d’Educació i tinguessin la possibilitat de prejubilar-se voluntàriament als 60 anys, de la mateixa manera que se’ls va assimilar a l’hora de congelar els triennis, la retallada de sous o la participació en el pla de pensions.
Jover, que va recordar que la Llei del cos d’Educació fa referència únicament al personal depenent del ministeri i que el dels centres congrecionals es regeixen pel codi de relacions laborals, es va mostrar obert a aquesta possibilitat, si bé en un debat “més global” sobre la situació del personal d’aquests centres que tot i que a nivell pedagògic segueixen el sistema espanyol financia el Govern en la seva totalitat.
En aquesta línia Jover, va explicar que ha fet arribar una carta als treballadors d’aquests centres amb el “compromís de DA” d’obrir aquest debat en la propera legislatura i mirar d’abordar l’equiparació de les condicions d’aquests docents a les del sistema andorrà”. El ministre, que va assegurar “no descartar cap fórmula”, va apuntar que una de les possibilitats podria ser l’establiment d’un conveni col·lectiu però va insistir que és un tema que caldrà discutiu amb els titular i el personal d’aquests centres.

El PS lamenta que el text per protegir el medi natural “arriba tard” i “es queda curt”

Amb els vots de la majoria demòcrata, dels consellers liberals i de la parlamentària independent, Sílvia Bonet, el Consell General va donar llum verda ahir a la Llei de conservació del medi natural, de la biuodiversitat i del paisatge, el primer text sobre protecció i preservació del medi natural que arriba “50 anys després del primer de Suïssa, 40 anys després del de França i 30 anys després del d’Espanya”, com va admetre la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat. Sílvia Calvó, que va recordar que el “medi i el paisatge són un dels grans actius dels nostre territori”, va incidir en la importància d’un text, que per primera vegada estableix que el conjunt de les administracions hagin de tenir en compte la protecció del medi en les seves polítiques.
Des del PS, Rosa Gili va criticar que a part de tard, el text per protegir el medi natural “es queda curt”, motiu que va servir per justificar l’abstensió. I és que per Gili, que va lamentar que “el medi ambient sol ser la part pobre davant d’altres interessos”, el text hauria d’incorporar la prevalença de la protecció ambiental sobre la planificació urbanística, l’especial consideració per a hàbitats o espècies en perill, així com reforçar els parcs naturals creant-los per llei. Per tot plegat, la consellera, que va demanar-se també per l’absència d’una llei d’impacte ambiental, va etzibar a l’executiu taronja que “està bé fer lleis de bones intencions però l’important són els fets”, i en aquesta línia els va recordar iniciatives com la plataforma esquiable de Soldeu o l’autorització d’una urbanització al poble de Pal, qüestions en què “el ministeri va emmudir i no vam sentir la ministra”.
El parlamentari d’UL-ILM Josep Majoral va lamentar que el text no doni més pes als comuns a l’hora de decidir sobre determinades qüestions com la creació d’un parc natural transfronterer.

Naudi es desmarca del nou reglament

El ple del Consell General va servir també perquè s’aprovés el nou reglament de la cambra, “la primera revisió en 25 anys” com van coincidir en remarcar la majoria de grups, un text del qual es va desmarcar el conseller general de Progressistes-SDP, Víctor Naudi, que malgrat apuntar que aporta “algunes millores” en va lamentar “la retallada de drets constitucionals dels consellers generals” pel que fa a les demandes i a l’accés a la informació. Precisament des de PS i L’A es va criticar també aquesta apartat del reglament, i de fet van abstenir-se en la votació per separat de l’article que regula aquesta qüestió.
La parlamentària liberal, Judith Pallarés, va “lamentar profundament” el ‘no’ de Naudi i li va retreure que “faci política d’un assumpte que és per millorar el funcionament del Consell General”. Aquesta “millora” i “eficiència” la va destacar també el conseller general de la majoria demòcrata Marc Ballestà, que va coincidir amb el parlamentari del PS Gerard Alís i amb la consellera general independent, Sílvia Bonet, en que “segurament la reforma hagués pogut anar més enllà”. Amb tot, van destacar que es “guanya en transparència”.

cos d'educació
únic
especial
consideració
funcionari
Número de vots: 17
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic