El decret de competència digital ciutadana, llest abans de final d’any

Emmirallant-se en el marc europeu de competències digitals i amb l’objectiu de reduir la bretxa digital entre la ciutadania i a la vegada estandarditzar el llenguatge en aquest àmbit tant en el vessant laboral i professional com en l’educatiu, el Govern treballa en el decret per a la creació de diplomes de Competència Digital Ciutadana (CDC), un decret que estarà enllestit abans d’acabar l’any.

Així ho va avançar ahir la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, en la seva compareixença davant la comissió legislativa d’Educació, Recerca, Cultura, Joventut i Esports per informar sobre l’inici del nou curs escolar i els projectes del ministeri per aquest període, on va explicar que un cop creats els diplomes es treballarà també en l’oferta de suport formatiu per tal de preparar els exàmens per obtenir la certificació que acrediti aquestes competències.

Vilarrubla, que va assegurar que es treballa a “partir de la feina del Consell d’Europa” i que “no s’ha inventat res de nou”, va detallar que s’està acabant d’estructurar els diferents nivells i que s’exigirà per a cada un d’ells de cada una de les 8 competències identificades, un treball que està molt avançat. D’aquesta manera, la previsió del ministeri és que durant el “primer semestre del 2023 es puguin fer ja els primers exàmens d’alguns nivells”.

Encara en l’àmbit del marc legal, la ministra va indicar que es treballa en l’avantprojecte de llei sobre la creació d’un sistema de validació dels aprenentatges basats en l’experiència professional (VAE), el decret de creació del Centre de Formació al Llarg de la Vida (CFLV), el decret d’ordenament de l’ensenyament obligatori i el decret d’ordenament de la Formació Professional. A més, es continuarà el desplegament reglamentari de la Llei del Cos d’Educació, s’incorporaran les competències digitals als perfils professionals i es donarà continuïtat al procés de cobertura de places vacants, el nombre i tipologia de les quals encara s’està definint.

Respecte al desplegament de la llei, Vilarrubla va explicar que la setmana vinent es reunirà amb la nova junta del Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP) amb qui es compartirà la proposta del reglament d’accés, de selecció, d’assignació de places i dels processos de mobilitat, i que després d’aquest s’afrontarà el reglament de la carrera professional.

Pel que fa a les dades de l’inici de curs, Vilarrubla va destacar que “es tracta de xifres molt similars a les del curs passat”, ja que encara hi ha casos pendents de regularitzar. Així, van arrencar el curs fins a 10.749 alumnes, un 1,19% menys respecte als 10.879 de l’any passat, amb baixades de l’1,12% al sistema andorrà, del 2,42% a l’espanyol i de l’1,80% al francès, i un increment del 50,9% en el cas del britànic. Quant a les beques,  la ministra va apuntar que el curs 2020-2021, les dades del present no es tenen encara, es va observar un lleuger increment després de tres anys a la baixa, un fet que va atribuir al canvi de barems que es va fer. Així, es van destinar 1,2 milions a beques d’ensenyament obligatori per al curs 2020-2021 i 1,4 milions per a ensenyament superior.

La ministra va repassar també els canvis efectuats en la Formació Professional i la creació del nou Diploma Professional Inicial (DPI), amb les branques d’estètica i perruqueria, la de manteniment d’habitatges i instal·lacions i la de serveis comercials, que compten amb 14, 18 i 15 alumnes, respectivament. En aquest sentit, Vilarrubla, que va destacar el fet que fins a 32 d’aquests 47 alumnes no tenen el graduat i que sense aquesta nova oferta “s’haurien perdut”, es va mostrar “molt satisfeta” de les xifres i la bona acollida del nou DPI.

De cara al curs vinent, i tal com ja havia avançat el BonDia,  el ministeri treballa per ampliar  la formació en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), amb la creació d’un batxillerat professional en desenvolupament d’aplicacions i un de sistemes informàtics i d’un DPI de suport a l’usuari.

Confiança en una “bona solució” a l’afer del vel

Malgrat que l’afer del vel és ja a Afers Socials i no en té cap retorn més en-llà que “s’està treballant amb la família”, la ministra d’Educació i Ensenyament Superior es va mostrar confiada que “puguem arribar a una bona solució”. Així ho va afirmar Ester Vilarrubla en ser interpel·lada sobre aquesta qüestió per la consellera general socialdemòcrata Susanna Vela, que també es va interessar per l’opció d’un canvi de sistema educatiu. En aquest sentit, la ministra va recordar que hi ha una comissió amb re-presentants dels tres sistemes i que s’avalua cada cas sempre tenint present si “la demanda de canvi suposa una millora per a l’alumne i que no sigui un canvi poc justificat”.