El divorci es podrà fer sense prèvia separació i sense al·legar cap causa

Una persona casada que es vulgui divorciar del seu cònjuge ho podrà fer sense necessitat d’al·legar una causa determinada i sense haver de passar pel tràmit previ de la separació. Així ho preveu la proposició de llei qualificada de la persona i la família, entrada a tràmit parlamentari pel grup demòcrata, i que ahir va presentar la consellera general de DA i presidenta de la comissió legislativa d’Interior, Sofia Garrallà, acompanyada dels també membres de la comissió Marc Ballestà i Maria Martisella.

Garrallà, que va destacar que la proposició de llei recull principalment la normativa ja existent en l’àmbit de la persona i la família, va justificar la modificació introduïda pel que fa a les causes de separació i divorci dels cònjuges en el fet que “avui en dia, amb la situació tal com està, entenem que no cal buscar culpables o responsables d’una separació”. En aquesta qüestió, es regula la unió civil entre persones del mateix sexe amb efectes del tot equiparables als del matrimoni.

Així mateix, el text, que manté la denominació de cònjuge per a matrimonis i unions civils i la de convivent per a unions estables de parella, segueix la legislació vigent quant al règim econòmic matrimonial, on, segons va precisar Garrallà, es manté el règim de separació de béns ja present en l’ordenament jurídic andorrà i es prescindeix d’altres sense antecedents en dret andorrà com el de participació en els guanys, el de comunitat absoluta de béns o el de comunitat relativa de béns. Tot i això, Garrallà va destacar que en els casos en què ho creguin convenient, els cònjuges podran pactar aquest tipus de règims.

D’altra banda, la parlamentària va explicar que en el cas de la filiació, la proposició de llei serveix per agrupar-la en un sol tipus i va recordar que tant si es dóna per naturalesa o per adopció “tenen els mateixos efectes jurídics”.

Quant al capítol dedicat a la persona, es manté la legislació vigent si bé s’introdueix un nou precepte, del qual ja hi ha jurisprudència al país, en relació als menors d’edat que, a partir dels 12 anys, “hauran de ser informats i escoltats abans de prendre una decisió que els afecti”, segons va detallar Garrallà.

Finalment, la proposició de llei inclou un tercer apartat relatiu a normes de dret internacional privat, amb el que es busca determinar els supòsits concrets en els quals s’aplica la normativa andorrana sobre dret de família, una previsió que es considera “necessària” tenint en compte que bona part de la població del país no té la nacionalitat andorrana.

El text, treballat des de principis de legislatura, s’ha completat amb les aportacions fetes pels agents implicats, Cambra de Notaris, Registre Civil i Col·legi d’Advocats, i es va fer arribar també a la resta de grups parlamentaris. 

En aquest sentit, i malgrat que “no s’ha rebut cap input” per part dels grups de l’oposició, Garrallà es va mostrar confiada que la proposició de llei, tot i l’elevat nombre de textos que hi ha a tràmit parlamentari, es pugui aprovar abans de la finalització de la legislatura. “En tractar-se d’un text que bàsicament recopila normativa vigent, no hi hauria d’haver massa problema perquè es pogués aprovar”, va destacar la parlamentària del grup demòcrata.

Precisament, el fet que amb la proposició de llei, i tret de les petites modificacions i actualitzacions puntuals, s’hagi volgut principalment recollir la legislació vigent en matèria de persona i família en un sol text ha fet, com va reconèixer Garrallà, que no s’entrés a valorar d’altres aspectes, com per exemple el cas de la maternitat subrogada, sobre els quals sí hi ha ja jurisprudència al Principat. El text, sí està pensat però perquè en un futur es pugui incorporar en un codi civil.