El fons de pensions s’esgotarà d’aquí a 20 anys si no es prenen mesures

L’estudi actuarial del fons de pensions de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) estima que l’any 2022 les prestacions que paga la parapública superaran les cotitzacions si no es fan reformes abans. Tenint en compte que el Govern està obligat per llei a assegurar el fons de reserva de les jubilacions, aquest primer any hi hauria de destinar entre 50 milions i 100 milions d’euros. Així mateix, l’informe presentat ahir davant les comissions legislatives de Finances i Pressupost i de Sanitat i Medi Ambient preveu que d’aquí a 20 anys, és a dir el 2037, aquest fons de reserva s’esgoti. En aquest cas, l’executiu hauria de fer una aportació anual de 357 milions d’euros.

Davant d’aquestes dades, el president del consell d’administració de la CASS, Jean-Michel Rascagneres, va destacar que tenint en compte que el pressupost del Govern és d’uns 400 milions d’euros anuals, “el problema és major i tothom ha de treballar per resoldre’l”. Així, els autors de l’informe destaquen que no hi ha una “solució miracle” sinó que caldrà implantar diferents actuacions de forma progressiva i adequar-les a la realitat del moment. L’estudi assenyala tres mesures principals. Una seria canviar el coeficient de conversió (és del 9,6 quan a Europa ronda el 16), reduint el valor del punt ja que ara al cap de 10 anys s’ha recuperat la pensió, mentre que l’esperança de vida un cop jubilat és d’uns 20 anys. Una segona mesura seria allargar l’edat de jubilació de 65 a 67 anys, una actuació que tindria un impacte a mitjà-llarg termini. I la tercera seria augmentar la cotització però sense apujar els drets adquirits a través d’aquesta, és a dir que en el cas de cotitzar un 14% s’obtindrien els mateixos punts que quan es cotitzava el 12%. Rascagneres va destacar que a banda d’aquestes hi ha altres mesures que es podrien implantar (com ara un finançament extra que podria venir d’una taxa fiscal sobre el tabac o l’alcohol, entre d’altres). “Cal fer una combinació de tot plegat perquè afectin el mínim possible i diluir-ho en el temps”, va dir el president de la CASS. Així mateix, va destacar que l’evolució de les pensions es modularà de forma diferent segons l’activitat econòmica i per això cal flexibilitat per donar una garantia de futur al sistema ja que les mesures s’hauran d’adaptar al context.

L’estudi també destaca que la reforma que va entrar en vigor el 2015 per la qual es van augmentar les cotitzacions ha tingut un impacte positiu, ja que ha permès endarrerir sis anys el moment en què el Govern hauria d’aportar diners al fons de pensions. Per això Rascagneres va remarcar que “cal continuar en aquesta dinàmica, adoptant les mesures que siguin socialment suportables”. Amb l’adjudicació dels treballs, la CASS també va adquirir una eina de simulació que permetrà fer tests amb les diferents hipòtesis per trobar la solució que s’adopta.

La consellera general d’SDP, Sílvia Bonet, va lamentar que encara no es disposi del conjunt de mesures que han de permetre canviar la tendència en lloc d’endarrerir “l’estrès del sistema de pensions”. Per això es va mostrar a l’espera d’analitzar diferents opcions amb el simulador. Per la seva banda, el conseller general del PS Pere López va indicar que “si no s’actua la situació és molt problemàtica” i per això va demanar a la CASS “concrecions clares” de les mesures a emprendre. Així mateix, el conseller general liberal Carles Naudi va destacar que “a mitjà termini hi ha un problema greu del fons de reserva” i per això va apel·lar a no defugir-lo i a treballar per solucionar-lo. A l’últim, el conseller general demòcrata Carles Jordana va indicar que “no hi ha grans marges de maniobra” i que el que cal és anar implantant reformes successives, que no seran per sempre. També va destacar l’impacte de la reforma del 2014.

De qui és responsabilitat fer les propostes de diferents escenaris?

A partir de l’estudi actuarial, a qui correspon fer les propostes? A la CASS o al Consell General? La qüestió va generar debat ahir en la compareixença dels responsables de la Seguretat Social davant les comissions legislatives de Finances i Pressupost i Sanitat i Medi Ambient. El president del consell d’administració de la parapública, Jean-Michel Rascagneres, i el president de la comissió gestora del fons de jubilació, Josep Delgado, van plantejar que siguin els parlamentaris els que facin propostes a la CASS en funció de les variables per analitzar els diferents escenaris. Els consellers generals, però, van rebatre que aquesta responsabilitat requeia sobre la parapública.

El conseller general del PS Pere López va remarcar que ahir es va presentar un diagnòstic tècnic però l’encàrrec del Consell General anava més enllà i passava perquè la CASS exposés les mesures que entén que cal emprendre, la seva efectivitat i el calendari amb què cal impulsar-les. Del mateix parer és la consellera general d’SDP Sílvia Bonet, que va defensar que la CASS és qui ha de presentar les diferents opcions. A partir d’aquestes, cada grup parlamentari podrà completar els escenaris en funció de la seva ideologia i el programa electoral amb què es va presentar, va dir. Vistes les demandes dels parlamentaris, Rascagneres es va comprometre a fer les propostes “que faci falta” i va deixar clar que no seran una sinó diverses perquè els grups parlamentaris puguin decidir quin tipus de reforma s’aplica i amb quin calendari (ja que no es podrà fer tot de cop), al mateix temps que va deixar clar que les mesures han de ser reversibles perquè cal adequar-les a l’activitat econòmica del país.

Un altre moment de desconcert es va viure quan la consellera liberal Carine Montaner va demanar quan la CASS podrà presentar un escenari concret. Després de passar-se la pilota president, directora i finalment els redactors de l’estudi, aquesta va anar a parar a l’única treballadora del departament que ho ha de dur a terme. López va parlar posteriorment en declaracions a la premsa d’un o dos mesos de treball. Per tant, abans de la fi del proper període de sessions la CASS ja estaria en disposició de comunicar les mesures.