Diari digital d'Andorra Bondia

El Govern accelera l’elaboració d’una llei que garantirà la lliure competència


Escrit per: 
Redacció

La qüestió de la pujada de les comissions que els bancs van decidir aplicar de manera conjunta des del primer d’abril per la utilització de les targetes continua cuejant i tot indica que ho continuarà fent en els pròxims mesos.

Ahir va tornar a ser el tema estrella durant la sessió que va celebrar el Consell General. La proposició de llei presentada pel grup parlamentari socialdemòcrata per congelar les comissions durant dos anys no va ser presa en consideració pel vot en contra dels integrants del grup demòcrata.
Això sí, el Govern va posar de manifest que ja està treballant en l’elaboració d’un projecte de llei que tindrà per objectiu garantir la lliure competència no només al sector bancari, sinó que afectarà el conjunt de l’economia. En aquest sentit, el ministre d’Economia, Jordi Alcobé, va dir que el text, que segons va anunciar entrarà a tràmit en el proper període de sessions, es basarà en tres línies: la persecució de les conductes que vagin en contra de la competència, el control dels processos de concentració i la promoció de la competència.
En aquesta mateixa línia, el conseller demòcrata Daniel Armengol va destacar la necessitat que hi hagi una llei d’aquest tipus “al més ràpid possible” i “amb regles clares i més generals”, alhora que es mostrava contrari a l’intervencionisme que es desprèn del text dels socialdemòcrates, una cosa especialment negativa, segons va considerar, en un moment d’obertura econòmica com l’actual. El parlamentari massanenc va opinar que el pitjor és que els bancs es posessin d’acord per apujar les comissions de manera consensuada, cosa que també estarien fent, segons va dir, “en els préstecs i altres serveis bancaris”.
“Comparteixo la indignació pel fons i la forma”, va dir Armengol, alhora que apuntava que la banca ha buscat “el forat en l’ordenament jurídic” per adoptar l’increment  de les tarifes per l’ús de les targetes electròniques i que la rectificació que havien fet, anul·lant la pujada per als pagaments inferiors als 30 euros, “no és suficient”.
Per la seva banda, el conseller general Gerard Barcia (PS) va defensar la proposició de llei i va dir que els demòcrates no han estat valents a l’hora d’afrontar aquesta qüestió i una vegada més demostren “que depenen dels lobbies i dels poders fàctics”. “No defraudin més perquè una altra vegada ho han tornat a fer”, va afegir Barcia, que destacava també que “els ciutadans volen fets i concreció”.
El posicionament  contrari a la proposició de llei  socialdemòcrata no va ser unànime al grup parlamentari demòcrata, ja que el conseller Carles Enseñat  no va votar, amb la qual cosa va voler deixar palès el seu desacord amb el criteri del Govern. Enseñat va dir que el seu posicionament responia a “una qüestió de consciència personal” i que, tot i que està d’acord que el necessari és fer una llei global per garantir la lliure competència, s’hauria pogut admetre la proposició de llei i introduir-hi esmenes.

Vila ressalta que la nova regulació de les residències passives vol servir per atreure riquesa i el PS ressalta la “discrecionalitat” que s’atorga al Govern

El Consell va aprovar ahir el projecte de llei de modificació de la Llei qualificada d’immigració. El text vol contribuir a la reactivació econòmica del país atraient, per una banda, professionals amb projecció internacional i, per una altra, persones de reconegut prestigi científic, cultural o esportiu. Així mateix, s’ha aprofitat per incloure la regulació de les antigues residències passives en aquesta llei, que a partir d’ara s’anomenaran residències sense activitat lucrativa. El ministre de Justícia i Interior, Marc Vila, va indicar que el que s’ha buscat amb el projecte de llei és “reforçar la plaça andorrana perquè vingui gent que ajudi a crear riquesa” en el nou marc d’obertura econòmica que preconitza el Govern. La regulació no ha agradat, però, als socialdemòcrates, tot i que algunes de les seves esmenes es van aprovar en comissió. Així, el conseller general Gerard Barcia va criticar que només s’exigeixin 90 dies de residència al país, quan a tot arreu el mínim és de 183 dies, cosa que implicarà que els residents hauran de continuar pagant als seus països d’origen. “Es tracta d’una mena d’invent propi”, va opinar el polític canillenc sobre aquest punt de la llei. A més, Barcia va incidir en la discrecionalitat, l’arbitrarietat i la discriminació que comporta el text. El titular de Justícia i Interior li va contestar que no hi haurà arbitrarietat perquè els criteris objectius pels quals s’atorgarà una residència estaran estipulats en un reglament, tot i que va reconèixer que “sempre hi haurà un marge per avaluar el talent”. El text va rebre 21 vots a favor, 5 en contra i 1 abstenció (per un error en la votació) i fixa una inversió mínima del nou resident de 400.000 euros, a més d’un dipòsit a l’Institut Nacional Andorrà de Finances no remunerat de 50.000 euros. D’altra banda, la comissió legislativa d’Economia va tancar ahir el treball d’anàlisi del projecte de llei d’inversió estrangera aprovant les nou esmenes del grup demòcrata i desestimant les set del socialdemòcrata.

Cinca anuncia un pla perquè la justícia sigui més àgil

El ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, va anunciar ahir la posada en pràctica d’un pla per dotar de més recursos la justícia, perquè sigui “més àgil i eficient”. A més,  va dir que s’elaborarà, amb el Consell Superior de la Justícia, un projecte de llei que permeti l’autotutela executiva de les administracions. Totes dues actuacions van sorgir durant el debat de la presa en consideració de les dues proposicions de llei presentades pels comuns que persegueixen que els deutes dels ciutadans no prescriguin: la modificació de la Llei de finances generals i de la Llei d’ordenament tributari. Aquests dos textos,  amb un altre de l’executiu per modificar la Llei de finances  comunals, han de permetre  posar el comptador a zero cada vegada que el període de prescripció s’interrompi. Els dos grups parlamentaris van votar a favor de la presa en consideració, però van deixar clar que ha de ser una mesura transitòria, ja que suposa certa inseguretat jurídica per a l’administrat el fet que deixi d’existir la prescripció.  En aquest sentit, Jaume Bartumeu (PS) va dir que no es podrà ampliar el període de prescripció de tres anys. Per la seva banda, Xavier Montané (DA) va recordar que queda pendent resoldre el problema de la morositat.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte