El Govern admet que IBM no va dir que SPAI era l’únic ‘partner’ oficial

La carta que IBM va fer arribar a l’executiu el 2013 quan els seus representants específics al Principat van deixar de prestar el servei per jubilació no concretava que l’empresa SPAI, amb vincles familiars amb el cap de Govern, fos l’únic partner oficial de la marca al país, tal com des del mateix executiu s’havia apuntat inicialment.
Així ho va admetre ahir el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, que –en absència de Jordi Cinca– va tornar a exercir de portaveu del Govern, i va defensar l’actuació tant d’aquest com del cap de Govern en l’adjudicació directa a SPAI d’uns treballs de manteniment informàtic per un import de 110.000 euros del 24 de gener passat.
Espot, que va lamentar que “es donin tombs” a les mateixes qüestions i s’apuntin “falses imputacions”, va anar més enllà de les explicacions donades inicialment per Cinca i va precisar que en deixar de prestar el serveis IBM va derivar les tasques corresponents a màquines i sistemes operatius a SPAI i qüestions com la venda de material i programari a la societat Andorsoft. Malgrat aquesta decisió, el ministre va confirmar que en la comunicació feta a l’executiu no quedava clar que els treballs de manteniment només els podia fer la Societat de Programació i Anàlisis Informàtiques (SPAI).
Per aquest motiu, va continuar el ministre, a l’hora d’adjudicar uns treballs similars de l’exercici 2015, l’executiu va demanar pressupost a tres empreses, entre les quals Andorsoft i SPAI. “N’hi va haver una que ja no va presentar oferta perquè no podia assumir els treballs”, va precisar el ministre, que va explicar que els treballs es van acabar adjudicant a SPAI perquè el pressupost presentat per Andorsoft, que “havia de recórrer igualment a SPAI per portar-los a terme”, era més elevat.
En una posterior adjudicació va passar exactament la mateixa situació, circumstància que ja no es va reproduir en l’adjudicació directa feta el gener passat perquè, segons va precisar Espot, en una segona carta sí que es precisava que SPAI, tal com havia assegurat Cinca després que sis sindicats de l’Administració demanessin al fiscal general que investigués aquesta adjudicació, era l’única empresa que podia fer els treballs.
Per tot plegat, el titular d’Afers Socials, Justícia i Interior va assegurar amb contundència que es tracta d’uns “fets de calaix” i que “no hi ha res a discutir ni a reprotxar ni de l’actuació del Govern ni del mateix  cap de Govern sobre aquest tema”.

Espot diu als sindicats que “no es pot exigir un full en blanc”

El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, confia que de la reunió d’aquest matí entre el cap de Govern i la ministra de Funció Pública amb els representants dels sindicats de l’Administració en sortiran “acords concrets” sobre la reforma de la funció pública. 
Espot, que va advertir, però,  que els punts de la llei que es pugui acordar modificar no poden posar en entredit el model de funció pública del Govern demòcrata, va recordar als sindicats que “les concessions han de ser recíproques” i va assegurar que “no es pot exigir un full en blanc i tornar a iniciar la llei des del principi”, com s’ha reclamat en reiterades ocasions des de les organitzacions sindicals.
Així mateix, el ministre va negar que hi hagués hagut cap canvi en el posicionament de l’executiu que, va recordar, “sempre ha tingut la mà estesa per negociar”. Tot i això, i davant el “posicionament molt ferm” dels sindicats, Espot va remarcar que des de l’executiu s’ha “considerat oportú posar damunt la taula propostes concretes” amb relació a algunes de les qüestions que els representants sindicals van plantejar en el marc de la comissió consultiva de la funció pública abans que aquesta fes el preceptiu informe sobre el projecte de llei plantejat per l’executiu.
En aquest sentit, el ministre va assegurar que les qüestions que generen controvèrsia són únicament una dotzena i es va mostrar convençut que si ambdues parts estan disposats a fer concessions es poden assolir acords.
Finalment, i en el cas que s’acabi arribant a algun acord amb relació a alguns punts de la llei, el ministre va restar importància a si les modificacions al text es fan abans que entri a tràmit parlamentari o posteriorment, a través de les esmenes que presenti el grup de la majoria, una qüestió que va considerar “purament formal”.

Abans de decidir sobre l’FMI es parlarà amb l’oposició

Abans de prendre cap decisió amb relació a sol·licitar l’ingrés d’Andorra al Fons Monetari Internacional (FMI),  l’executiu n’informarà als grups parlamentaris. Així ho va assegurar ahir el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, que malgrat afirmar la setmana passada que el Govern sol·licitaria l’ingrés a l’FMI en quinze dies, ahir precisava que la reunió del titular de Finances, Jordi Cinca, i de la secretària d’Estat d’Afers Financers Internacionals, Clàudia Cornella, amb el responsable d’admissions d’aquest organisme “no tenia com a finalitat un ingrés immediat”.
En aquest sentit, el ministre, que va dir que “potser se’m ha malinterpretat o em vaig explicar malament”, va assegurar que es va facilitar informació als grups parlamentaris amb relació a les trobades que mantindria el ministre Cinca durant el seu desplaçament als Estats Units.
Pel que fa al cost que podria tenir l’entrada al Fons Monetari Internacional, Espot va insistir en les dificultats de posar un càlcul damunt la taula, tot i que va assegurar que és una qüestió que es tindrà en compte a l’hora de decidir si es demana formalment l’adhesió i que també s’informarà i es tractarà amb els partits de l’oposició.