El Govern apunta canvis legislatius “profunds” per evitar abusos laborals
El ministre de Presidència, Economia i Empresa en funcions, Jordi Gallardo, ha defensat avui que calen canvis legislatius “en profunditat” per evitar les situacions d’abús laboral que poden afectar treballadors subcontractats per un màxim de sis mesos per una prestació d’obra i servei. Aquesta és una de les qüestions que s'ha traslladat als representants de l’Associació de Contractistes d’Andorra (Acoda) en la reunió mantinguda al migdia en la qual també van ser presents el titular del ministeri de Justícia i Interior en funcions, Josep Maria Rossell, i el de Territori i Habitatge en funcions, Víctor Filloy.
I és que des que Gallardo va defensar al Consell General l’1 de desembre que segons un informe del gabinet jurídic no hi havia cap vulneració legal per part de les empreses que porten treballadors contractats a l’estranger per fer tasques al país i que va esgrimir com a justificació per dir no a una esmena del Partit Socialdemòcrata que volia regular aquestes pràctiques, i explicar dies després que no s’havien trobat irregularitats en les subcontractacions, han aflorat dissonàncies. I ara sabem, perquè així ho ha informat avui, que el darrer any s’han obert fins a vuit expedients relacionats amb empreses de la construcció, concretament quatre. D’aquests vuit, quatre s’han incoat per incompliments en matèria laboral i quatre per mala praxi en salut i seguretat en el treball.
També des del departament d’Immigració i en col·laboració amb Treball i policia s’ha actuat “amb contundència”, ha afirmat Rossell, i s’han portat a terme 680 controls exhaustius per diversos motius, i s’han detectat sis irregularitats de caràcter administratiu. Igualment, va reiterar que no hi ha hagut cap altre expedient per condicions degradants com el que es va obrir al 2021 i que s’ha saldat de moment amb la detenció d’un empresari de la construcció la setmana passada per tenir diversos empleats vivint en condicions precàries. “El Govern se n’ha cuidat i és molt sensible a la situació d’aquests treballadors”, ha insistit.
Així les coses, el ministre d’Economia ha apuntat que aquesta modificació legislativa “no era la que s’havia plantejat per part del PS”. Els que es planteja ara és una modificació que afectaria tant al Codi de relacions laborals, com immigració per assegurar de totes totes que també per aquests treballadors contractats per fer una prestació d’obra i serveis “sigui d’aplicació el dret laboral d’Andorra”. Així doncs, les modificacions del reglament d’immigració, la darrera aquest mateix dimecres, per assegurar que aquests empleats subcontractats tenen garantida la cobertura sanitària, han servit per “agilitzar” les coses i poder tapar més ràpidament alguns forats, però Gallardo va admetre que no són suficients. “El problema va més enllà i com que hi ha dubtes interpretatius, s’ha de solucionar l’escletxa” .
Altres canvis
Segons Gallardo, els representants de l’Acoda han mostrat un compromís total” per treballar plegats amb l’objectiu “que les persones que venen a treballar al país ho puguin fer amb les millors condicions laborals i de vida possibles”. A més dels canvis legilatius, el Govern també va compartir amb l’Acoda la necessitat de tenir una previsió dels treballadors que necessitaran enguany i al 2024 “per evitar situacions que ningú comparteix” ja que caldrà continuar amb la pràctica de les subcontractacions donat que al país no hi ha prou mà d’obra per tirar endavant els projectes de construcció.
D’altra banda, un altre tema que caldrà clarificar i regular per “posar ordre” és la pràctica d’algunes empreses del sector de la construcció que “no exerceixen com a tal”, sinó que es dediquen a la cessió de treballadors, com si fossin una empresa de treball temporal. Es tracta d’una pràctica que ha anat augmentant en els darrers anys i s’ha de canviar: o s’exerceix de constructor o d’intermediària.
Finalment, Gallardo ha explicat que l’Acoda també es va comprometre a verificar on presten l’obra i servei aquests treballadors subcontractats i a notificar si han estat desplaçats a una altra obra per facilitar les inspeccions i constatacions de la feina que realitzen.
Com garantir condicions de vida dignes als empleats
Com es poden garantir unes condicions de vida dignes per a aquests treballadors que arriben al país subcontractats? Com evitar que es repeteixin situacions de precarietat i degradació en la seva vida quotidiana més enllà de l’àmbit laboral? Es pot fer alguna acció preventiva? Rossell ha apuntat que la pregunta “és molt més genèrica” del que sembla, ja que caldria reflexionar si aquestes condicions de vida digna estan garantides “per a tothom”. “Caldria veure si la legislació actual cobreix tothom o no”. Així, ha exposat que “el que està clar és que per part del Govern sí que volem garantir que hi hagi unes condicions mínimes d’habitabilitat, només faltaria”. I quan la situació va una mica més enllà “és quan entra l’àmbit penal”. És el que ja està regulat: denúncia, intervenció de la Justícia i investigació policial, i detencions, si és el cas. Però, “si no hi ha denúncies, és difícil”, ha reconegut. I ha admès que “ningú ha anat a la policia a explicar en quina situació es troba”. Al seu parer, una possible solució passaria perquè les persones que venen per fer prestació de servei ho fessin en empreses de la UE o de dret andorrà. En tot cas, la resposta del ministre suscita més interrogants: ho garantiria? I encara: per què els empleats no denuncien?