El Govern de la Generalitat dóna el vistiplau a la nova llei de vegueries

El Govern de la Generalitat va aprovar ahir la Llei de vegueries, que estableix la nova ordenació territorial de Catalunya, que passarà de quatre províncies a set vegueries, i també va donar el vistiplau a la llei de l’àrea metropolitana de Barcelona.

El president de la Generalitat, José Montilla, va garantir que les dues lleis no comportaran “més administracions ni més funcionaris ni més despesa”, sinó que significaran, va assegurar, “més racionalitat i proximitat i un millor servei al ciutadà”. En la presentació de la normativa, el conseller de Governació, Jordi Ausàs, va destacar que el Govern “ha pensat i ha actuat amb un sentit de país”.
Montilla i Ausàs van comparèixer junts per fer la presentació i les valoracions de la llei de vegueries. Una normativa que ha generat discrepàncies en el territori i també entre els partits polítics. En qualsevol cas, el president va destacar que tant la llei de vegueries com la de l’àrea metropolitana de Barcelona compleixen l’Estatut i “amb el seu desplegament es desencallen lleis i projectes aturats des de fa molts anys per manca de voluntat política i manca d’ambició i per no abordar problemes complexos”.
El president va voler deixar ben clar al llarg de tota la roda de premsa que les vegueries no significaran la creació de més funcionaris, ni de més administracions ni de més despesa. De fet, va remarcar que hi haurà els mateixos recursos. Per contra, va dir que la normativa oferirà “un millor servei al ciutadà”.
En aquest sentit va començar la presentació del conseller Ausàs, que va afirmar que la nova organització territorial de Catalunya és el resultat de racionalitzar i organitzar els serveis públics del territori. Segons Ausàs, “la llei simplifica les instàncies administratives, ja que els consells de vegueries substituiran les diputacions provincials i no preveu cap mena de superposició d’administracions”.
De fet, la llei preveu una transició de les quatre diputacions provincials actuals als consells de vegueria i la constitució dels altres tres consells de vegueria de manera gradual. Ausàs va destacar que la nova organització “està vinculada al catalanisme polític”.

Impuls gradual
El titular de Governació va explicar que les vegueries es finançaran amb els mateixos recursos que les diputacions i va afegir que es crearà les set demarcacions veguerials que coincideixen amb els set consells de vegueria. “La constitució es farà de manera gradual; la llei preveu una transició de les diputacions provincials als nous consells de vegueria”, va assegurar.
En aquest sentit, Ausàs va manifestar que “els consells de vegueria s’impulsaran i es constituiran de forma gradual”. “En un primer moment se substituirà les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona pels consells de vegueria”, va precisar el conseller. “Després es constituirà la vegueria de les Terres de l’Ebre, quan s’hagi modificat la legislació en matèria del Règim Electoral General, i la seva seu institucional estarà a Tortosa”. Així mateix, el conseller va destacar que “en aquell moment el Consell de Vegueria de Tarragona adoptarà el nom de Camp de Tarragona”. “I en un tercer moment es constituirà els consells de vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran i de la Catalunya Central”. A més, va afegir que durant la constitució dels consells una llei del Parlament determinarà la ciutat d’aquestes dues vegueries.

L’Aran
Així mateix, Ausàs va destacar que el projecte de llei preveu en l’article 10 i en la disposició transitòria primera el règim especial i la singularitat de l’Aran. L’Aran mantindrà la seva relació directa amb el Govern i la seva singularitat serà tinguda en compte a l’hora de fixar la seva relació amb el Consell de Vegueria.
Precisament, el síndic d’Aran, Francesc Boya, va assegurar durant un ple extraordinari del Consell General que “no ens ha de fer por anar a Madrid a demanar el que Catalunya no ens vol donar”, en referència a la nova distribució territorial de Catalunya en vegueries.
El president català va destacar que el text es va aprovar ahir i va mostrar els seus dubtes que el Consell d’Aran el conegui. Tot i això, va admetre que l’“autonomia de les parts existeix” i que el Govern “ha recollit en dos articles la seva singularitat, que preveu l’Estatut”.
No obstant, el portaveu d’Unitat d’Aran al Consell General, José Antoni Bruna, pensa que és oportú reclamar per a la Vall d’Aran la vuitena vegueria i per tant no deixar passar l’oportunitat de demanar més autonomia com a país. Bruna va assegurar que el reconeixement com una vegueria més seria un pas endavant.

Satisfacció a la Seu d’urgell
L’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, va manifestar que la llei de vegueries que ahir va aprovar la Generalitat i la reordenació territorial són un debat “necessari” per al país. Batalla va recordar que el ple municipal ja va mostrar el suport a aquesta llei fa unes quantes setmanes i que ara comença un debat al Parlament de Catalunya per fer possible la reordenació.
Així mateix, l’alcalde de la capital alturgellenca va afirmar que en l’Estatut ja es preveu la nova ordenació territorial i que per tant “és bo que aquest debat es produeixi”. Tot i aquest suport, Batalla va destacar que cal modificar aspectes pel que fa al finançament perquè aquesta llei sigui justa per a tots els territoris, ja que si el finançament es manté com fins ara, per habitants, “la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran hi sortirà perdent”.
Batalla també va demanar al Govern que treballi perquè l’Aran i la Cerdanya, que en aquest moment estan disconformes amb la nova llei, puguin “encaixar” en la nova ordenació territorial.