El Govern està disposat a cofinançar part de la unió ferroviària a l’exterior

El Govern està disposat a fer-se càrrec dels costos d’una hipotètica arribada del tren a Andorra no només en territori nacional, sinó també a part de l’estranger. Així ho va afirmar ahir el cap de Govern en funcions, Xavier Espot, arran de les declaracions que el secretari de Territori i Logística de la Generalitat de Catalunya, Marc Sanglas, va fer a aquest rotatiu en què avisava que el suport de l’Executiu del Principat és imprescindible perquè la connexió ferroviària es materialitzi si així ho avalen els estudis de viabilitat que actualment s’estan duent a terme. “El Govern en cap moment ha descartat el ferrocarril com a mitjà de comunicació. De fet, s’inscriu en molts dels objectius dels quals hem fet bandera els últims anys perquè és un transport sostenible, puntual i poc invasiu i, des d’aquest punt de vista, hi creiem fermament”, va indicar Espot, tot i demanar “ser realistes i conscients” que una infraestructura d’aquestes característiques, sigui amb la banda espanyola o amb la francesa, “tindrà un cost molt important”. 

Va ser aleshores quan el cap de Govern en funcions va assegurar que el suport d’Andorra als estudis del projecte és “total” i es va posar a disposició del govern català per “parlar-ne i endinsar-nos” en la possibilitat d’un cofinançament. “Estaríem disposats, dins de les nostres modestes capacitats, a compartir costos en alguns trams com podria ser, per exemple, d’Andorra a la Seu d’Urgell”, va insistir Espot. En aquest sentit, i com a prova de les bones intencions, va recordar les diverses col·laboracions amb França a través de les quals Andorra sufraga part de les millores de les seves carreteres, sempre que aquestes tenen un punt d’unió amb el país. “Però tot això encara no s’ha concretat, no hi ha hagut converses formals entorn de la qüestió”, va matisar.

Així les coses, Espot va assenyalar que “si el govern català està per la labor i vol tirar endavant el pla, pot comptar amb nosaltres”, perquè “el que és evident”, va afegir, “és que Andorra no ho podrà fer tota sola i que es requerirà la col·laboració de totes les administracions implicades”. Una opinió que també comparteix Sanglas, a més de diferents alcaldes de l’Alt Urgell, que en l’última trobada del consell comarcal van considerar que la unió ferroviària entre Barcelona i Andorra seria “fantàstica” per a tot el territori. 

Més enllà dels costos econòmics, però, Espot va fer valdre els “beneficis socials” que suposaria l’arribada del tren, “un aspecte que ens mou a fer passes endavant”, i per aquest motiu va avançar que la hipotètica connexió formarà part del programa electoral de Demòcrates. 

Amb tot, cal recordar que el desembre passat, el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, juntament amb el titular de Territori, Víctor Filloy, i el director de l’Agència de Mobilitat, Jaume Bonell, van presentar en una comissió al Consell General un pla de desenclavament que no contemplava l’opció ferroviària per ser excessivament cara. Segons va justificar Gallardo en aquell moment, el cost es podria enfilar fins als 4.000 milions d’euros, una xifra inassumible que deixava el projecte en un segon lloc per darrere de l’impuls a l’aeroport d’Andorra-la Seu, la posada en marxa de l’heliport, un sistema de transport segregat i una segona sortida viària cap a França a través de la Solana del Pas de la Casa.

Els estudis de la Generalitat es van adjudicar el novembre de l’any passat i les conclusions haurien d’estar enllestides a finals d’enguany. El projecte seria d’una línia de 57 quilòmetres amb dos trams, la Seu-Alp, que també aniria a Puigcerdà i Tolosa; i Andorra-la Seu, amb parades a Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany.