El Govern fixa l’obligació d’aplicar l’IPC als sous de fins a 2.000 euros

El Govern fixarà l’obligació d’apujar els salaris de fins a 2.000 euros bruts mensuals per una jornada completa d’acord amb l’IPC. Aquesta és una de les cinc mesures urgents per millorar la capacitat adquisitiva dels ciutadans que l’executiu va presentar ahir davant d’empresaris i sindicats. Segons va explicar el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, aquesta acció (que s’establirà a través d’una esmena al projecte de pressupost del 2019) permet anticipar-se al procediment que s’hauria de fer en un futur a través dels convenis col·lectius i “donar oxigen a les classes mitjanes” que no arriben al salari mitjà i que suposen entre el 50% i el 60% de la massa salarial.

A banda, el Govern augmentarà per decret el salari mínim un 3,2%, és a dir quatre cops l’IPC que es preveu el 2018, i passarà de 1.017 a 1.050 euros. Avui hi ha unes 3.000 persones que cobren en base al salari mínim, de les quals 400 fan jornada completa. Això també tindrà impacte en les prestacions socials (les pensions de solidaritat per a la gent gran i per a persones amb discapacitat, la prestació econòmica per desocupació involuntària, i la prestació familiar per fill a càrrec). L’increment del 3,2% suposarà una aportació del Govern de 235.000 euros anuals. També les pensions contributives (jubilació, viduïtat i invalidesa) que siguin inferiors a 1.050 euros s’apujaran un 3,2%. Això sempre que s’hagi cotitzat almenys 25 anys i que es resideixi al Principat. En aquest cas s’estima que hi ha 3.744 potencials beneficiaris. El cost serà assumit pel Govern i pujarà a 700.000 euros anuals. 
Les mesures, a més, preveuen accions encaminades a donar resposta al problema de l’habitatge. Així, s’estableix la pròrroga d’un any de tots els contractes d’arrendament que vencin el 2019, sempre que les dues parts no arribin a un acord. Durant aquest període només es podrà aplicar l’IPC. Es tracta d’una actuació temporal per “calmar la situació d’urgència social” i tenir temps per reunir les dades sobre el mercat de lloguer i per aplicar les mesures urgents sobre l’habitatge que estan a tràmit parlamentari. També es garantirà que els beneficiaris d’ajuts a l’habitatge de lloguer els poden continuar rebent encara que el propietari hagi aplicat un increment que l’exclouria de la convocatòria. A més, Espot va avançar que el Govern està negociant un conveni amb l’associació de bancs que ha de permetre a l’executiu gestionar pisos de la seva propietat per destinar-los a persones en situació de vulnerabilitat o exclusió social. A l’últim, es modifica la Llei d’embargament per evitar que se subhastin béns per sota del preu real, un fet que perjudica el fins aleshores propietari.
Totes aquestes mesures tenen caràcter temporal, fins a finals del 2019. Tot i així, Espot creu que haurien de tenir continuïtat. De fet, el ministre de Finances, Jordi Cinca, va indicar que el que es fa ara és marcar el camí per consolidar-lo en la pròxima legislatura. El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior també va voler deixar clar que “no apareixen com a mesura electoral”, sinó que són la continuació de les accions que ha fet el govern demòcrata durant els darrers tres anys, que va detallar. Així mateix va argumentar que no s’han aprovat fins ara perquè “no hi havia la urgència social que hi ha avui”, i va indicar que “com que la situació ha empitjorat” cal prendre accions adicionals. Cinca també va justificar que després de la recuperació de l’economia i el mercat laboral i d’assolir l’estabilitat pressupostària es donen les “circumstàncies ideals” per impulsar polítiques que permetin escurçar els desequilibris generats per la crisi. També va dir que les accions es podran finançar pels diners que s’alliberaran del pressupost per la diferència entre l’IPC previst i el real.
Pels sindicats, les mesures són insuficients. El secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, va ironitzar que “veníem a prendre’ns un gran dinar i ens hem trobat amb un cafè sense sacarina”. Ubach va lamentar que això sigui el màxim que pot assumir el Govern i va criticar la reacció just abans de les eleccions quan l’USdA fa quatre anys que adverteix que la situació és insostenible. També va retreure a l’executiu que no s’hagin consensuat les mesures. Des del SAT, Guillem Fornieles va indicar que “són normes que només ajuden una minoria”, i va exposar que l’apujada de salaris aprovada de poc serveix amb el preu tan elevat dels lloguers. A més, va retreure que s’ajudi els especuladors amb diners públics i que són accions per “rentar-se la cara”. El president de la CEA, Gerard Cadena, va dir que a la vigília d’unes eleccions, les mesures tenen un component electoralista, tot i que calia trobar una solució a l’augment dels preus dels lloguers. Indica que les accions permetran ajornar el problema i espera que “amb el pròxim govern es puguin consensuar noves accions amb els agents econòmics”. També va acceptar que l’increment de l’IPC als salaris tindrà un impacte en les empreses, ja que no tots els sectors es comporten igual. De la seva banda, el president de la PIME, Marc Aleix, creu que tot i que “són insuficients, aquest és el primer cop que el Govern pren mesures per pal·liar els problemes”. També va defensar que cal pagar bé els treballadors i va lamentar que s’hagi deixat d’actuar en la CASS.