El Govern limitarà el dret de vaga en una llarga llista de serveis essencials

La proposició de llei qualificada de mesures de conflicte col·lectiu, presentada dimarts pel grup parlamentari de Demòcrates per Andorra (DA), regula per primera vegada a Andorra el dret de vaga contingut a la Constitució. Segons el text lliurat als agents socials, el dret de vaga es podrà limitar en el cas que es tracti de “serveis essencials” relacionats, entre d’altres,  amb el dret a la vida, la salut, la seguretat, la comunicació  o l’educació, ja siguin prestats per les administracions o des de l’àmbit privat. D’aquesta manera, si la vaga afecta empreses públiques o privades que prestin aquests serveis, recollits en una llarga llista en què s’inclou des de la sanitat i la higiene pública fins al transport, la distribució de mercaderies, l’educació en tots els seus nivells o els serveis informatius de la ràdio i la televisió, el Govern adoptarà “els acords necessaris per conciliar en cada cas l’exercici de dret de vaga amb la garantia del funcionament essencial dels serveis”. Es considera, això sí, que l’acord del Govern haurà de ser motivat i respectar el principi de proporcionalitat en la imposició de restriccions al dret de vaga, i amb la consulta prèvia a l’empresari concernit i al comitè de vaga.  

D’altra banda, correspondrà a l’empresari  i al comitè de vaga (òrgan representatiu dels assalariats encarregat de negociar) designar de forma pactada les funcions i els treballadors per garantir els serveis i treballs necessaris per a la represa de l’activitat de l’empresa un cop acabat aquest període de conflictivitat. 

Tot i així, si no hi ha una entesa entre les dues parts, quan faltin dos dies per a l’inici de la vaga serà l’empresari el que determinarà les funcions i els assalariats que s’encarregaran d’aquesta funció, si bé el comitè de vaga podrà recórrer davant el ministeri competent en treball i, posteriorment, en base al Codi de l’administració. D’altra banda, s’especifica també en el text que aquests serveis i treballs de manteniment seran des­envolupats per assalariats que optin per treballar durant la vaga. 

En l’esborrany, es defineix la vaga com a mesura consistent a aturar temporalment la prestació del treball “sense ocupar el centre de treball”, decidida pels treballadors d’una o diverses empreses, els seus representants o les organitzacions sindicals i que s’exerceix col·lectivament per defensar els seus interessos. Així, quan la convocatòria de vaga la facin els  assalariats d’una empresa o del centre de treball d’una empresa s’haurà d’aprovar en votació secreta per majoria simple dels treballadors, mentre que si la fan els representants dels assalariats  o les organitzacions sindicals més representatives, s’haurà d’aprovar per majoria simple dels representants presents i serà necessari un quòrum mínim d’assistència 
del 50%.  

La convocatòria de vaga s’haurà de comunicar a l’empresari i al departament de Treball amb una antelació mínima de cinc dies hàbils respecte a la data del seu inici, un termini que s’incrementa fins a vuit dies en cas que la vaga afecti empreses públiques o privades que prestin un servei públic o facilitin béns de primera necessitat. A més, la notificació s’haurà de fer a través d’un escrit que inclourà els objectius de la vaga, la data en què s’iniciarà i la durada prevista. 

Pel que fa a l’àmbit d’aplicació, la proposició de llei fixa que “el dret de vaga només es pot exercir quan constitueixi una mesura reivindicativa de caràcter laboral que afecti el col·lectiu d’assalariats que la convoca i hi participa”. En aquest sentit estaran prohibides les vagues de caràcter estrictament polític (que són les que pretenguin subvertir l’ordre constitucional o obstaculitzar l’activitat legislativa, executiva o judicial) i les de solidaritat (que es convoquen en defensa dels interessos d’altres assalariats amb els quals no es té cap convergència), “llevat que afectin l’interès professional dels assalariats que les promouen o segueixen”. També estaran prohibides les vagues que pretenguin alterar allò que està pactat en un acord o un conveni col·lectiu vigent. 

D’altra banda, tindran la consideració d’abusives les vagues que ocasionin un dany greu, intencionat i desproporcionat a l’empresa. “Es presumeix que constitueixen un abús del dret de vaga, llevat de prova en contra, les vagues rotatòries, les de zel o reglament i, en general, qualsevol forma d’alteració col·lectiva en el règim de treball que sigui diferent de la vaga.” 

Si la vaga es perllonga durant un període de temps que posi en perill l’economia del país o la viabilitat de l’empresa,  les parts s’hauran de sotmetre a un procediment arbitral que acabarà amb un laude de compliment obligatori.