El Govern modificarà l’impost dels pisos buits per fer-lo “més eficient”

El Govern tirarà endavant en un termini de tres mesos una modificació de l’impost sobre els habitatges buits amb l’objectiu d’“incrementar-ne l’eficiència”, a la vegada que convertirà l’impost en “finalista”, de manera que la recaptació s’haurà d’utilitzar per promocionar l’habitatge de protecció social o de preu assequible. 

Així ho preveu el projecte de llei de mesures per millorar el poder adquisitiu de la ciutadania, aprovat i entrat a tràmit ahir mateix pel Govern amb la sol·licitud d’extrema urgència i necessitat per tal que es voti en la sessió parlamentària d’aquest dijous, que, en absència del cap de Govern –positiu per coronavirus– va presentar el ministre de Finances. 

Eric Jover, que va recordar que convertir en finalista aquest impost era una proposta del PS, va admetre que des del Govern “no s’està satisfet” de com ha funcionat aquest impost que tenia com a objectiu incentivar que els propietaris d’aquests pisos els posessin al mercat de lloguer. En aquest sentit, Jover, que va remarcar que “el nombre de persones d’inscripcions registrades no és el que desitjaríem”, va explicar que l’executiu ha volgut anar més enllà i que per això es revisarà l’impost per veure, per exemple, quines exempcions es poden eliminar o fins i tot modificar-ne l’import.

Aquesta és una de les novetats del text després de passar pel Consell Econòmic i Social i pels grups parlamentaris, on al marge de les mesures ja anunciades, també s’ha inclòs una modificació de la Llei de comptabilitat per tal que aquells empresaris que facturin menys de 150.000 euros que no siguin societats anònimes o de responsabilitat limitada no hagin de presentar el dipòsit de comptes fins al primer de gener del 2023, així com una modificació de la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc) per flexibilitzar i facilitar l’autoconsum, ja que s’elimina l’obligació de consumir al mateix lloc on es produeix.

Quant a les mesures ja anunciades i que no es podien tirar endavant per reglament, Jover va recordar que el projecte de llei recull l’obligatorietat d’incrementar en un 3,3% (l’IPC del 2021) tots aquells salaris inferiors al salari mitjà (27.130 euros) als que no s’hagués aplicat ja l’IPC “en la nòmina de juny”, una mesura que s’estima que podria beneficiar 24.500 persones, així com incrementar en un 3,67% aquelles pensions de la CASS de jubilació, viduïtat i invalidesa inferiors al salari mínim, mesura que beneficiarà uns 3.200 pensionistes.
El text, si bé en aquest cas a partir del primer de juliol, preveu també la inclusió dins el tipus de gravamen reduït de l’IGI, és a dir un 1% en lloc del 4,5%, dels productes d’higiene íntima femenina com les compreses i els tampons i també els bolquers per a nadons i productes similars.

El projecte de llei preveu també un crèdit extraordinari de fins a 10 milions d’euros per fer front al cost d’aquestes mesures, i de les que es van tirar endavant via decret o reglament a mitjans de maig, un crèdit, però, que no generarà nou endeutament, segons va assegurar el ministre, que va detallar que es podrà finançar amb la tresoreria disponible i gràcies a una recaptació d’ingressos superior a la inicialment prevista.

Jover va indicar que els pròxims dies es presentarà l’actualització del pla d’equilibri financer 2020-2025 i del marc pressupostari 2020-2023.

Decepció del PS, que lamenta la “manca de diàleg polític i social”

El PS va mostrar ahir la seva “decepció” per “la manera de procedir” del Govern amb el text de mesures per millorar el poder adquisitiu de la ciutadania i va lamentar “la manca de diàleg polític i social” a l’hora de tirar endavant una iniciativa d’aquestes característiques. Així ho van posar de manifest el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, i la consellera general Susanna Vela, que van detallar que dijous passat van fer arribar a l’executiu un seguit de propostes de millora en relació amb el text, bàsicament concernents a les polítiques d’habitatge i a adoptar el compromís que el 2023 el salari mínim seria equivalent al 60% del salari mitjà, a les quals no es va donar cap resposta fins “avui, que hem vist el text entrat a tràmit parlamentari”.

López, que va destacar que la formació veu el problema de manera “substancialment diferent de com el veu el Govern”, ja que “per a nosaltres el principal problema que limita el poder adquisitiu és el preu de l’habitatge”, va lamentar que quan s’accepta un procediment com l’emprat per aquesta llei per avançar ràpid sense que hi hagi esmenes és perquè “s’espera un debat previ” que “no hi ha estat”, ni a nivell polític però tampoc amb els agents econòmics, ja que després que la llei passés pel Consell Econòmic i Social i pels grups parlamentaris “no s’ha mogut ni una coma de la seva proposta inicial, més enllà d’incloure la mesura referent a l’impost sobre els habitatges buits”.

Una proposta que López va considerar important, tot i que menys que les encaminades a impulsar habitatge de preu assequible, i per tant insuficient de cara que la formació pugui votar favorablement el text aquest dijous. “És un projecte al qual difícilment podrem donar suport”, va sentenciar López.