El Govern preveu que les obres de l’heliport comencin aquest semestre

El Govern preveu que les obres per construir l’heliport nacional a la Caubella puguin començar ja aquest primer semestre de l’any i que la infraestructura pugui ser una realitat i ser operativa a finals del 2024. Així ho ha manifestat avui el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, després de la signatura del contracte amb l’adjudicatària del concurs,  l’UTE formada per Heliand i Helicòpters del Nord, en una compareixença on, novament, ha defensat que tot el procés “s’ha portat a terme complint amb la legalitat, fent un bon ús del diner públic i amb  transparència”.

Així mateix, el ministre, que ha comparegut acompanyat del secretari d’Estat d’Economia, Èric Bartolomé, i del director d’Empresa, Comerç, Desenvolupament, Seguretat i Qualitat Industrial i Transport, Josep Pujol, ha explicat que avui mateix s'ha tramès una còpia del contracte i tota la documentació pertinent al Comú de la Massana per tal que aquest l’avaluï i en faci l’informe pertinent, i “vinculant”, per tal que el Govern pugui procedir a la declaració d’interès nacional d’aquesta infraestructura. Un cop fet aquest tràmit, ha continuat, s’entrarà en la fase de sol·licitar els permisos d’obres corresponents al Comú de la Massana i en la d’exposició pública de l’estudi d’impacte ambiental, passos previs a l’inici de la construcció.

Gallardo, que ha fet un repàs dels diferents intents de tirar endavant un heliport ja des del 1985, quan se’n van fer els primers estudis, ha aprofitat també la compareixença per replicar un per un tots els dubtes i “insinuacions” sobre la viabilitat i la legalitat del projecte efectuades en la darrera sessió del Consell General pel president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, contra qui ha carregat durament per no “aportar cap element” que justifiqués els dubtes expressats i a qui ha retret que no fes “política de més alta volada” i sí en canvi “política de postureig”. A més, el ministre, que ha insistit que “no hem d’aturar la nostra feina perquè un dia el senyor López es desperta i diu que té dubtes de l’ús dels diners públics a les portes d’unes eleccions”, ha acusat el parlamentari socialdemòcrata de parlar per tercers, en al·lusió a l’existència d’un projecte d’heliport privat.

Respecte al Consell General
El ministre ha volgut avançar-se també a la resposta que la síndica general pugui donar a la carta que li va trametre el president del grup socialdemòcrata demanant-li per si tenia coneixement que l’heliport havia estat ja adjudicat i de les conseqüències que aquest fet podria comportar. Gallardo ha destacat que la síndica no en tenia coneixement ni en tenia cap obligació “perquè el Govern no ha d’informar el Consell General setmanalment de les adjudicacions que es fan”. 

Així mateix, Gallardo ha revelat que el contracte amb l’adjudicatària es va tancar i s’hagués pogut firmar abans del dia que es va debatre la moció presentada pels socialdemòcrates i que, “per respecte a la institució, no es va fer i s’ha esperat a signar amb posterioritat”. I és que d’haver-ho fet abans, hi hauria qui “segurament ho hauria entès com una provocació”. Interpel·lat sobre què hauria passat si la moció hagués prosperat, el ministre, que ha dit també que si no s’havia dit res sobre que l’adjudicació es va acordar el 16 de novembre és perquè tampoc “en cap moment se’ns va preguntar quin era l’estat del procés”, ha admès que segurament “no s’hauria signat el contracte”.

En relació amb el projecte adjudicat, el ministre, que ha insistit que tots els passos fets han comptat “amb la validació del Gabinet jurídic i d’Intervenció General”, ha recordat que es tracta d’una concessió a trenta anys, que implica la construcció i gestió de la infraestructura i que dona preferència a l’operador en el cas que en el futur s’estableixin línies regulars.
En aquest sentit, Gallardo, que ha remarcat que per fixar vols regulars caldria disposar d’un punt de control fronterer, una qüestió ja plantejada però que requerirà temps perquè caldrà negociar amb els estats veïns, ha assegurat que “el model de negoci és viable amb o sense servei de rutes regulars”, ja que la concessió està plantejada perquè el concessionari tingui la possibilitat de generar beneficis amb la combinació dels ingressos aeronàutics i no aeronàutics.

D’aquesta manera, si l’empresa obté beneficis inferiors al 15% dels ingressos pagarà un cànon d’entre el 10% i el 15% a Govern, mentre que si són superiors l’excedent es reinvertirà en l’heliport o es transferirà completament, ha recordat Gallardo, que ha remarcat que, en cas que tingués pèrdues, l’executiu hauria de “compensar fins a un màxim del 75% de l’amortització anual de la infraestructura”, és a dir, tenint en compte que el cost és de més de 10 milions, un màxim de 7,5 milions durant els 30 anys, a raó de 250.000 euros anuals. 

El ministre ha defensat l’ús d’aquesta clàusula d’equilibri financer, que també s’aplica en el cas de les companyies de bus i en els vols entre la Seu d’Urgell i Madrid, així com també el fet que s’hagi optat per avançar 5 milions (tres aquest any i dos el 2024), ja que en el pitjor dels casos, que és que l’adjudicatària tingui pèrdues durant els 30 anys, el Govern pagaria 7,5 milions i acabaria recuperant una infraestructura, un cop finalitzada la concessió, que “hauria costat més de deu milions”.

Gallardo ha negat també l’existència de cap desviació pressupostària com havia apuntat López, recordant que el plec de bases del concurs establia uns mínims que després els ofertants podien modificar en la seva proposta com així ha estat, a la vegada que ha negat també que es preveiés un benefici industrial del 32%, com denunciava López. En aquest sentit, i després de deixar clar que “no és un marge del concessionari, sinó de la constructora”,  ha especificat que és del 16%, i que hi ha un 8% del cost de construcció i un 10% per a imprevistos.