El Govern Rajoy s’excusa en la UDEF per ‘callar’ sobre les pressions a BPA

El Govern espanyol de Mariano Rajoy s’ha excusat en el fet que la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) encara  investiga el cas de Banco Madrid, sota la direcció i tutela de la fiscalia especial contra la corrupció i la criminalitat organitzada, per evitar donar una resposta a les preguntes que va registrar al Congrés dels Diputats, a finals d’agost, el diputat del grup parlamentari del PSOE Antonio Trevín sobre les presumptes coaccions i amenaces per part de comandaments policials espanyols denunciades per Higini Cierco. 
Si més no així s’assenyala en la resposta a dues de les quatre preguntes formulades pel diputat socialista del 17 de març passat, just una setmana després que Trevín hagués sol·licitat l’empara de la mesa del Congrés dels Diputats (el dia 10) perquè s’instés l’executiu a donar una resposta a les interpel·lacions sobre si l’anterior director adjunt de la Policia Nacional espanyola havia fet alguna gestió davant Higini Cierco, un dels principals accionistes de Banca Privada d’Andorra, i si l’agregat d’Interior de l’ambaixada d’Espanya a Andorra havia fet també alguna gestió, en aquest cas davant els propietaris de BPA.
Les altres dues preguntes presentades, que inicialment tampoc van rebre una resposta de l’executiu espanyol, que va deixar esgotar el termini, i demanaven per possibles gestions fetes davant els propietaris de BPA pel secretari d’Estat de Comerç, Jaime García-Legaz, i el cap del gabinet del president Rajoy, Jorge Moragas, sí que van acabar sent finalment contestades, també després d’un primer requeriment del diputat socialista, el 28 de novembre i el 30 de gener passat, respectivament.
Així, en el cas de Moragas, el Govern espanyol negava rotundament les informacions dels mitjans que van relacionar el cap del gabinet del president amb el cas BPA, ja que Moragas “ni coneix les persones a les quals es refereix la pregunta –els germans Higini i Ramon Cierco, màxims accionistes de BPA– ni ha realitzat cap actuació davant d’ells ni amb ells”.
Quant al secretari d’Estat de Comerç, en la resposta de l’executiu espanyol s’assegura que García-Legaz “mai ha mantingut cap tipus de contacte amb els propietaris de Banca Privada d’Andorra”. 

Admesa la querella de l’IDHA per les presumptes coaccions a càrrecs del banc

La Batllia ha admès a tràmit la querella presentada per l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) contra el comissari responsable de l’àrea d’afers interns de la Policia Nacional espanyola, Marcelino Martín Blas, i l’agregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra i inspector de policia, Celestino Barroso, per “possibles xantatges i coaccions que es van fer a persones d’Andorra i a Andorra, i volem que s’investiguin”, va comentar Elisa Muxella, presidenta de l’IDHA, fent referència a les presumptes amenaces fetes públiques contra alts responsables de Banca Privada d’Andorra.
La querella criminal, presentada el 26 de gener passat, és la primera acció d’aquestes característiques que l’IDHA ha tirat endavant. La presidenta destaca que també “és el primer cop, segons els nostres coneixements, que es posa en dubte la sobirania d’Andorra”, explica. 
L’Institut ha agafat  la fórmula d’acusació popular mitjançant la querella, i ho ha fet “en defensa dels drets humans, com són la llibertat, la seguretat i el patrimoni, entre d’altres, i també en defensa de la protecció de la sobirania i integritat de l’Estat andorrà”, va explicar Muxella.
La presidenta de l’Institut de Drets Humans explica que “els policies espanyols no tenen cap dret a actuar així”. Segons Muxella, des de l’IDHA “estem satisfets que s’hagi acceptat i que s’investigui i es facin les diligències pertinents per aclarir aquesta història, que és prou penosa”.
El batlle que instrueix el cas de les presumptes amenaces i coaccions que suposadament havien fet els dos policies espanyols contra alts responsables de BPA és Manel Santolària, que el setembre passat va acceptar la querella per coaccions presentada per la família Pujol contra els mateixos policies espanyols que haurien pressionat Higini Cierco perquè els lliurés les dades bancàries de l’expresident català.