El Govern ultima canvis en la Llei del raonador per complir amb l’ECRI

L’executiu ja té “gairebé ultimada” una proposta de modificació de la Llei del raonador del ciutadà per ampliar les competències de l’òrgan i permetre que pugui rebre queixes i denúncies relacionades amb la discriminació i el racisme, ja siguin tant des de l’àmbit públic com del privat.
Així ho va anunciar ahir el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, que va explicar que des de l’executiu ja s’ha començat a treballar per donar compliment a les recomanacions de la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI) fetes en el cinquè informe sobre Andorra.
Espot, que va fer una valoració “global positiva” de l’informe perquè “destaca els esforços fets per Andorra”, tot i admetre que “hi ha assignatures pendents”, va explicar que s’enviarà la modificació proposada a l’ECRI i també al raonador i que s’acabarà d’enllestir el text a partir dels suggeriments i consideracions que hi aportin.
De fet, en l’informe de l’ECRI, que recomanava la creació d’un òrgan per combatre el racisme, la discriminació racial, la xenofòbia, l’antisemitisme i la intolerància a escala nacional en els sectors públic i privat, ja s’apuntava la possibilitat que aquesta funció fos exercida pel raonador del ciutadà.
Pel que fa al principi de repartiment de càrrega de la prova per a les denúncies de discriminació per motius de raça, color, origen ètnic, nacionalitat, religió o llengua, presentades als tribunals civils o administratius, la segona de les recomanacions considerades prioritàries per l’ECRI, Espot va destacar que es tracta d’un tema “molt més complex” i va apostar per esperar a finalitzar els treballs del Llibre Blanc de la Igualtat i la llei que se n’ha de derivar per debatre la incorporació de la prova de càrrega.
Quant a les recomanacions relatives a la doble nacionalitat i a la rebaixa dels anys de residència necessaris per a l’obtenció de la nacionalitat, el titular d’Afers Socials, Justícia i Interiors va incidir que es tracta de recomanacions “més a llarg termini i no de seguiment intermedi com les altres dues”.
A més, en el cas de la doble nacionalitat el ministre va remarcar que no es tracta únicament d’una qüestió “a l’abast del Govern”, ja que va més enllà de les seves competències en necessitar també una reforma de la Constitució.
En el cas dels anys de residència, un tema que Espot va admetre que “seria més fàcilment modificable”, el ministre va assegurar que es tracta d’una qüestió que “mereix un debat plural i pausat”. Tot i això, Espot va precisar que és un debat que DA, tant a nivell de partit com de grup parlamentari, està fent internament i que un cop acabat es veurà si deriva o no en alguna modificació.