El Greco insta els governs europeus a augmentar la transparència i la rendició de comptes dels lobbies
Els governs europeus haurien d'augmentar la transparència i la rendició de comptes al voltant dels lobbies per garantir que els ciutadans sàpiguen quins actors busquen influir en les decisions polítiques de manera que es pugui reduir el risc de pràctiques corruptes. Així ho assenyala el Grup d'Estat contra la Corrupció del Consell d'Europa (Greco) en l'informe anual del 2021 fet públic avui.
Tot i que reconeix que el lobbisme és una activitat legítima que pot contribuir al procés democràtic i a la presa de decisions ben informades, el Greco recorda que és essencial que es respectin plenament les normes anticorrupció. Així recomana la creació de registres de lobbies, indicant si els contactes són formals o informals, la identitat de les persones que hi han estat en contacte i els temes tractats.
El president del Greco, Marin Mrčela, considera que "la confiança pública s'ha posat a prova al límit en alguns casos en els últims temps, ja que els escàndols de corrupció apareixen regularment als mitjans de comunicació". En aquest sentit, insisteix que "el públic té dret a saber qui està influint en les decisions polítiques" i manté que "l'accés a aquest tipus d'informació hauria de ser senzill i ràpid", motiu pel qual apunta que "els governs haurien d'adoptar normes detallades per prevenir els riscos de corrupció".
En relació a l'infome anual, Mrčela explica que en termes generals, l'any passat es van observar progressos en la implementació de les recomanacions del Greco, si bé va remarcar que "les millores s'han d'accelerar encara més", en particular aquells mesures anticorrupció relatives als parlamentaris i als alts funcionaris dels governs centrals. A més, és crucial que, un cop adoptades les reformes, "les mesures anticorrupció siguin plenament operatives i efectives”, ha afegit.
L'informe revisa les mesures per prevenir la corrupció adoptades als estats membres del Greco el 2021 en el marc de la cinquena ronda d'avaluació, que se centra en els governs centrals, incloses els alts funcionaris, i les agències d'aplicació de la llei. També examina els passos realitzats en el marc de la quarta ronda d'avaluació del Greco, que afecta a parlamentaris, jutges i fiscals.
A finals de l'any passat, el Greco havia completat l'avaluació de 23 estats pel que fa a la cinquena ronda. Els 15 informes de compliment publicats a 31 de desembre de 2021 van mostrar que el progrés en la implementació de les recomanacions era lent: només el 18% de les recomanacions s'havien implementat totalment, el 38% s'havien implementat parcialment i el 44% continuava sense aplicar-se.
Durant el 2021, el compliment dels estats membres del Greco amb les recomanacions de la quarta ronda d'avaluació va millorar: gairebé la meitat s'havia implementat totalment a finals de 2021 (45% enfront del 39% a finals de 2020), mentre que el 37% s'havia implementat parcialment i el 18% va romandre sense implementar. La manca de progrés en el compliment de les recomanacions relatives als parlamentaris continuava sent un repte: el 36% de les recomanacions s'havien aplicat completament, enfront del 47% pel que fa als jutges i el 54% pel que fa als fiscals). En el cas d'Andorra, havia acomplert totalment el 38,5% de les recomanacions, de forma parcial el 53,8% i únicmaent el 7,7% quedava pendent per implementar.