El nombre d’apartaments turístics s’incrementa un 145% en set anys
El ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp, va reiterar, en el seu discurs d’ahir al Consell General en què va defensar la modificació de la llei d’allotjaments turístics, una xifra rellevant. Des del 2010 els apartaments turístics s’han incrementat un 145%. En concret també va destacar que en el darrer mig any s’ha creat 600 llits en aquest tipus d’allotjament. Camp va destacar que aquest augment no concorda amb el ritme més fluix de les pernoctacions en els establiments hotelers. Segons el ministre, cal regular aquesta “disfunció” per marcar límits a l’oferta i perquè, com també va reiterar el conseller demòcrata Carles Jordana, no passi com en altres destinacions turístiques com Barcelona, on es desborda el mercat. Uns límits que els grups de l’oposició no van compartir per molts motius, reflectits en les 119 esmenes presentades. Tot i això, DA no va estar sol en el sí de la modificació, perquè s’hi va sumar el vot de la consellera Sílvia Bonet, que, malgrat criticar alguns aspectes, com que “s’ha perdut l’oportunitat de regular la modalitat del bed and breakfast i del lloguer per habitacions”, finalment s’hi va afegir.
El punt més discutit va ser el topall, marcat en un inici en el 75% dels habitatges destinats a ús turístic per canviar l’ús de l’edifici i que després d’un any d’aplicació passarà a ser del 50%. Segons el Govern i el grup de DA, posar un topall és “posar seguretat”, va explicar el conseller demòcrata Carles Jordana. Per la seva banda, des del PS es proposava el 90% “per protegir el propietari minoritari, perquè si no vol canviar l’ús de l’edifici no es vegi obligat a pagar uns costos”.
El ministre Camp va aclarir ahir que els costos del canvi d’ús residencial a ús turístic els pagaran els promotors d’aquests habitatges d’ús turístic i no els propietaris dels pisos residencials del mateix edifici.
Des dels Liberals, el conseller Joan Carles Camp va quantificar en més de 1.100 els apartaments que es destinen a usos turístics i va explicar que, pels pocs metres quadrats, “no són aptes per a ús residencial”. Segons va dir Camp, i contradient el Govern, aquesta regulació no ampliarà l’oferta per a pisos de lloguer per a residents.
Els grups de l’oposició van reiterar que la nova llei serà una font de problemes per a les comunitats de propietaris, pels costos que suposarà l’adaptació al canvi d’ús. També des del PS i els Liberals sobretot, es va criticar la nova creació del registre d’allotjaments turístics per als apartaments. Segons el PS, s’hauria de fer per a tot tipus d’allotjaments i, segons els liberals, els apartaments turístics ja identificats en altres registres haurien de passar-se automàticament al nou, per evitar burocràcia i costos als empresaris.
Finalment, Camp va destacar que aquesta modificació marcarà un abans i un després en el sector i que “és la llei que li cal ara” al mateix sector.
Sense B&B i sense lloguer d’habitacions
La nova llei d’allotjaments turístics no preveu les noves modalitats que estan en auge al mercat, com són els coneguts bed and breakfast i el lloguer d’habitacions. El ministre de Turisme va reconèixer que és un mercat que va en augment “i m’agradaria donar lloc a aquesta oferta”, però ho descarta perquè cada cop hi ha més oferta i això aniria en detriment del sector, per la rebaixa dels preus. Des de l’oposició es va lamentar aquesta mancança.
Aprovat el delicte fiscal tipificat i l’ampliació del delicte de contraban a altres mercaderies
A diferència del debat intens de la llei d’allotjaments turístics, el de la modificació de la Llei qualificada del Codi Penal que introdueix el delicte fiscal i endureix les mesures en la lluita contra el contraban va ser un debat més distés. De fet, es va aprovar per unanimitat en el Consell, encara que es va intensificar en dues qüestions. Per una banda, el llindar, no compartit pel grup dels Liberals. Segons va explicar el president liberal, Josep Pintat, els llindars aprovats no són comparables amb els que tenen els països veïns. El ministre de Finances, Jordi Cinca, va dir que aquesta qüestió era incomparable “perquè l’economia és diferent”. Per altra banda, una qüestió criticada per tots va ser la modificació del Codi de procediment penal, que inicialment era al text i que va ser retirada en comissió. Des d’SDP, Víctor Naudi va alertar que el Govern no vulgui “convertir el nostre país en un Estat policial” i va criticar el contraban legislatiu que volia fer l’executiu incloent el text en la reforma. En aquest sentit es va manifestar el conseller socialdemòcrata Gerard Alís, que va criticar el Govern per voler colar per la via del darrere aquestes mesures d’investigació. I per part dels liberals també es va recordar que aquesta modificació s’havia suprimit amb la unanimitat de tots. Per la seva banda, Cinca va reconèixer que la mesura de les escoltes i investigacions “no estava prou ponderada” i va reconèixer també que no havia estat ben treballada “o bé ens hem equivocat”. Tot i això va remarcar la necessitat de treballar en el sentit de donar més eines a la justícia per investigar certs delictes relacionats amb menors o amb violència domèstica. Des de DA es va convidar a traslladar aquest debat properament.
Finalment, Cinca va destacar que amb la inclusió d’aquest delicte es compleixen les recomanacions internacionals, però també “és un pas lògic” en la configuració d’un marc fiscal homologable. A més, el ministre va afegir que és també “la millor manera d’assegurar que podrem mantenir els actuals nivells de pressió fiscal”. Així, finalment el delicte fiscal ordinari s’ha fixat en 75.000 euros i el llindar agreujat, que serà també subjacent d’un delicte de blanqueig de capitals, s’ha mantingut a partir dels 150.000 euros o quan els fets s’emmarquin en una organització criminal. A més, s’ha previst una reducció de la pena quan la quota defraudada sigui ingressada abans de dos mesos.
Pel que fa al delicte de contraban, s’amplia a qualsevol tipus de mercaderia, s’endureixen els llindars per a contraban de mercaderies sensibles i s’elimina el concepte de zona duanera, amb l’objectiu de lluitar de manera més efectiva contra el contraban de tabac.