El patrimoni dels polítics només es controlarà a partir d’una denúncia

L’esborrany de la proposició de llei de transparència i accés a la informació impulsada pels grups parlamentaris demòcrata, liberal i de Ciutadans Compromesos (CC) no preveu que cap òrgan faci una revisió d’ofici de la declaració del patrimoni dels càrrecs polítics. Així, el text estableix que en cas de tenir indicis d’un increment injustificat del patrimoni qualsevol podrà fer una denúncia, que serà investigada pel Tribunal de Comptes o els òrgans jurisdiccionals. Per facilitar el control i verificar si algun representant polític s’ha enriquit amb aquesta activitat, la proposició de llei fixa que els càrrecs públics tindran tres mesos des que són nomenats per fer una declaració del patrimoni i hauran de tornar a fer el mateix tres mesos després de ser cessats. Amb tot, encara que tinguin aquesta obligació, la declaració del patrimoni serà confidencial i privada i només es posarà a disposició del Tribunal de Comptes o dels òrgans jurisdiccionals si es detecten aquestes variacions injustificades.

Les conselleres generals demòcrata Maria Marticella i liberal Eva López van explicar ahir que encara s’està acabant de definir l’àmbit d’aplicació de la llei. En tot cas, la voluntat és que la “major part” dels càrrecs polítics (ja siguin persones vinculades a l’Administració o a les societats públiques) hagin de fer una declaració del seu patrimoni, un fet que podria incloure els càrrecs de relació especial. Les parlamentàries van remarcar que a l’hora de redactar la proposició de llei sempre s’ha partit de la base que la declaració patrimonial seria confidencial i privada, ja que “no es pot establir l’obligació de fer una declaració [pública] dels béns i drets que té cadascú”. Preguntada sobre la decisió del líder liberal, Jordi Gallardo, de fer públics els seus béns, López va recordar que va ser una “opció personal” i que la resta de membres de la candidatura mai s’hi van comprometre. Martisella va afegir que tot i que el text amb què es treballa no obligui els càrrecs polítics a fer públics els seus béns, cadascú té dret a fer-ho “si vol”.
Les conselleres generals van assenyalar que a banda de l’aspecte relacionat amb la declaració del patrimoni dels polítics, la proposició de llei també regula l’obligació de les administracions de publicitar i mantenir actualitzada la informació relativa a les competències i les funcions que desenvolupen, el seu organigrama, els pressupostos, els contractes d’adjudicació, o les normes aprovades, entre d’altres. A més, defineix el dret que tenen els ciutadans a accedir a la informació, sempre que tinguin un dret legítim i amb algunes limitacions (temes de seguretat pública o salut, per exemple). Així, les administracions hauran d’indicar per quin motiu no faciliten la informació sol·licitada i qualsevol denegació es podrà recórrer davant de la Justícia. López va posar en relleu que el text establirà tots els mecanismes per accedir a la informació, un aspecte que avui no està regulat, i disposarà d’un règim sancionador que encara s’ha de tancar. També està per definir el temps en què una informació pot tenir caràcter reservat i el procediment per classificar i desclassificar.
L’esborrany de la proposició de llei es va enviar ahir a institucions que hi tenen interès, com els cònsols, l’Agència de protecció de dades o el Tribunal de Comptes, perquè hi facin observacions fins a mitjans de setembre. La previsió és poder entrar el text a tràmit parlamentari a inicis o mitjans d’octubre.
Martisella va destacar que es tracta d’una llei més àmplia que l’entrada per Liberals d’Andorra l’anterior legislatura, tot i que n’ha pres algunes parts. El que no regularà seran les incompatibilitats dels càrrecs públics, ja que consideren que requereix una norma expressa. López sí que va avançar que amb la llei també es persegueix donar solució a problemes que s’han detectat en l’activitat administrativa i per això no es descarta introduir modificacions en d’altres lleis.