El preu dels lloguers només podrà incrementar-se amb l’IPC el 2020

Es va posar damunt de la taula en la darrera reunió de la Comissió nacional de l’habitatge com una possibilitat, i ahir el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, ho va donar per segur. L’executiu prorrogarà l’any vinent la prohibició d’incrementar els lloguers més enllà del percentatge que marqui l’índex de preus al consum (IPC).
Gallardo, que va recordar que el raonador del ciutadà “va valorar aquesta acció com a positiva”, ja que “ha tret pressió a les famílies”, va justificar la decisió de donar continuïtat de la iniciativa perquè, a diferència d’aquesta, moltes de les mesures que es poden plantejar tenen un efecte més a mitjà i llarg termini i aquesta “és immediata i efectista perquè el retorn que ha donat és efectiu”.
El ministre va fer aquestes manifestacions en el transcurs de la compareixença que va fer per matisar les dades de l’Enquesta de pressupostos familiars (EPF) corresponents a l’exercici 2018 feta pública dilluns passat pel departament d’Estadística. 
En aquest sentit, i després de les interpretacions fetes des d’alguns mitjans amb relació a la mitjana de 601 euros mensuals del lloguer que apunta l’EPF, Gallardo va deixar clar que es tracta del “percentatge dels ingressos que les famílies destinen a l’allotjament” i no pas del preu actual d’accés a l’habitatge de lloguer.
El titular de Presidència, Economia i Empresa va recordar que l’EPF es porta a terme des de l’any 2001 i que es fa amb una metodologia molt determinada. Concretament, i per a un període de dos anys, s’enquesta trimestralment 920 famílies, el 20% de les quals es va renovant en cada ocasió, famílies que òbviament no totes viuen en un habitatge de lloguer, sinó que n’hi ha que el tenen de propietat i pagant hipoteca,  i que les que ho fan a més poden tenir contractes de “fa molts anys”. Per aquest motiu, Gallardo va destacar que “no es tracta d’una mostra prou representativa” per poder extreure conclusions en relació amb el preu dels lloguers.
Precisament, i davant l’absència de dades fiables en la matèria, i com es va acordar en la reunió de la Comissió nacional d’habitatge, l’executiu treballa conjuntament amb el Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA) per poder disposar de dades actualitzades i precises, tant del preu del lloguer com del preu del metre quadrat.
En aquesta línia, Gallardo, que va incidir que conèixer la mitjana de preu del metre quadrat al país “és una dada essencial”, va destacar que és l’AGIA qui pot recopilar aquestes dades a través dels seus associats, i que un cop ho hagi fet les traslladarà al departament d’Estadística perquè en faci el tractament corresponent amb l’objectiu de poder disposar “d’un estudi acurat i fidedigne” dels preus del mercat de lloguer, per tipologies d’habitatge, per parròquies i per zones, entre d’altres aspectes. Un treball conjunt entre l’AGIA i Estadística indispensable “per aplicar les polítiques necessàries”, segons va precisar el ministre, que va recordar que “per prendre decisions cal informació”.
Així mateix, el titular de Presidència, Economia i Empresa va incidir que des del ministeri d’Afers Socials, Habitatge i Joventut s’està treballant en tot un seguit d’accions, entre les quals va destacar la creació de l’Institut de l’habitatge, un organisme que ha de ser clau per permetre poder adoptar polítiques amb antelació, disposar d’informació i incidir en el mercat, entre d’altres. 
També entre les competències d’aquest futur ens, o com a mínim és una de les “línies” en què s’està treballant, és que l’Institut de l’habitatge, igual com es fa en organismes similars d’altres països, pugui ser dipositari dels contractes de lloguer, o fins i tot de les fiances, “no com a ens controlador, sinó com a ens que ha de tenir informació que després ha de poder facilitar prendre decisions”, tal com va detallar el ministre.
A diferència de l’Institut de l’habitatge, que “sí serà realitat aquesta legislatura” i s’espera que “tingui un paper de catalitzador i fins i tot d’arbitratge en positiu per poder interactuar entre propietaris i llogaters”, l’executiu no es planteja ara per ara crear cap registre de la propietat, si més no “de manera immediata”, tot i que és possible que “durant la legislatura se’n parli”, segons va apuntar Gallardo.
D’altra banda, i amb relació als pisos buits, el ministre va explicar que dos comuns han anunciat a l’executiu que els pròxims dies els facilitaran la informació relativa a les seves parròquies. En aquest sentit, el ministre, que va assegurar que “hi ha voluntat de col·laboració” per part de les administracions parroquials, va admetre que a alguns comuns “els és més fàcil facilitar la informació” que no a d’altres, i va apuntar que en algun cas  es triga més per com tenen la informació o com la presenten, ja que se’ls ha demanat que la passin d’una altra manera per tenir-ho tot de forma més homogènia.