El conseller general del Partit Socialdemòcrata i president del grup mixt, Pere López, va fer evident ahir, en la defensa de l’esmena a la totalitat al projecte de llei de col·laboració entre l’administració general i els comuns, i entre els comuns, la preocupació de la formació davant la creació de mancomunitats que preveu el text, ja que  considera que suposa un important risc d’incrementar la despesa pública.
En aquest sentit, López, que va considerar aquesta llei del tot innecessària perquè els comuns ja mancomunen serveis i perquè primer caldria “tirar endavant” d’una vegada la reforma de les competències i la reforma de la funció pública, va advertir que els nous organismes hauran de disposar dels seus òrgans de gestió, elaborar pressupostos, amb les auditories de control d’aquests i d’altres aspectes que comportaran una major despesa.
Per aquests motius, el conseller socialdemocràta va demanar al Govern i al grup que li dóna suport que expliqués els motius pels quals s’havia fet aquesta llei, un text que considera que “persegueix motivacions polítiques” i que pot servir per “posar en marxa l’oficina de col·locació de DA”, una afirmació que no va agradar gens ni mica al cap de Govern, Antoni Martí, que en la seva intervenció va retreure a López aquest discurs.
Així mateix, el conseller general socialdemòcrata, que va destacar que la seva formació “no és contrària a mancomunar serveis”, va lamentar que es comenci la casa per la teulada i va preguntar-se pel que passaria si es creés una mancomunitat per oferir un servei que després, amb la reforma de les competències, canviés de mans.
Tant des del grup demòcrata, per mitjà de Maria Martisella,  com des de l’executiu, a través del mateix cap de Govern, es va defensar el text ja que serveix per donar “seguretat jurídica” als acords que puguin establir les diferents administracions i  a més a més dóna garantia jurídica a les mancomunitats.
A més a més, Martí, que va recordar que la llei era també un compromís electoral, va destacar que els cònsols estan d’acord amb la proposta ja que “volen més garanties jurídiques”, i també el fet que el text “hagués rebut fins i tot el vistiplau de la comissió consultiva de la Funció Pública”, que no havia observat cap problema amb les referències que es feien a la mobilitat dels funcionaris.
El projecte de llei de col·laboració entre l’administració general i els comuns, i entre els comuns, seguirà ara el tràmit parlamentari després que la majoria demòcrata i el conseller d’SDP, Víctor Naudi, van votar en contra l’esmena a la totalitat que sí que va rebre el suport del grup liberal.


Vistiplau a la llei de carreteres amb intercanvi de retrets

El Consell General va aprovar la Llei de designació de carreteres i gestió de la xarxa viària amb els vots en contra dels parlamentaris del Partit Socialdemòcrata i de Liberals d’Andorra. Tant des del PS, que va veure com es van rebutjar les cinc reserves d’esmena que havia presentat al text, com des de les files d’LdA es va posar en relleu que aquesta llei és un “nyap”, tal com la va qualificar el conseller liberal Joan Carles Camp, que va lamentar també que no s’hagi volgut “ni designar” quines carreteres seran d’interès general.
En aquesta línia, el parlamentari liberal va defensar que la consideració de carretera general hauria de ser únicament per a aquells trams que van de la frontera a la rotonda del quilòmetre zero i d’aquest punt a la frontera francesa, mentre que la resta que actualment són considerades com a generals haurien de ser d’interès nacional, categoria on voldria afegir també les carreteres d’accés a Naturlàndia, Vallnord i Grandvalira.
Per la seva part, la consellera del PS, Rosa Gili, va advertir que aquesta llei comportarà “traspassos” que tindran un impacte, especialment, en l’àmbit pressupostari per a qui rebi la competència d’una carretera determinada. D’aquesta manera, també, va lamentar que el Govern es vulgui “saltar el Consell General” a l’hora de fer aquest traspàs de titularitat. 
En aquest sentit, Gili va defensar que en qualsevol modificació de titularitat d’una carretera “hi ha d’haver reflexió” per part de la cambra i “que aquests canvis segueixin un camí legislatiu”, ja que “comportaran traspassos de despeses de manteniment i d’altres tipus” i, per tant, “en cap cas són anodins”. A més, va argumentat la parlamentària, també aniria bé per “transparència” de cara al ciutadà.
El ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, va manifestar que aquest text serveix per eliminar “ambigüitats de la llei anterior, que eren moltes” i alhora agilitza processos. També regula, va afegir, la gestió de forma més detallada. 
Des de Demòcrates per Andorra, Meritxell Palmitjavila va remarcar que la llei aporta “força aclariments”, mentre que  el conseller de Socialdemocràcia i Progrés, Víctor Naudi, que va votar en contra de les reserves d’esmena dels consellers del PS i sí que va donar suport a la llei, va assegurar que, tot i que “no és una bona llei, com no ho era tampoc l’anterior, calia actualitzar-la”. 

 

Ratificació de l’Acord de París

La sessió de Consell General d’ahir va servir també per aprovar la ratificació de l’Acord de París en matèria de lluita contra el canvi climàtic i el compromís per a la reducció de les emissions d’efecte hivernacle, un text que va rebre el vistiplau de tots els grups.
També per assentiment dels diferents grups, es va donar llum verda a l’adhesió al Conveni sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial així com l’adhesió al Conveni relatiu a la tramesa i la notificació a l’estranger d’actes judicials i extrajudicials en matèria civil o comercial.

Reforma del Codi Penal

El ple de la cambra va donar ahir el vistiplau al projecte de llei de modificació de la Llei qualificada del Codi Penal per adequar-lo a les recomanacions fetes pel Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa (Greco) i per adoptar a la legislació nacional una directiva de la Unió Europea per donar compliment a l’Acord Monetari en matèria de protecció de creació inautèntica i circulació de monedes d’euro. 
Així mateix, el text, que va ser aprovat per assentiment de tots els grups parlamentaris, preveu també un enduriment de la pena per amenaces no condicionals.


Crèdit pel camp d’Aixovall

El Consell General també va aprovar per assentiment el projecte de llei de crèdit extraordinari destinat a finançar l’enderroc del camp  d’Aixovall i la restitució del terreny a l’estat anterior de la construcció de la instal·lació esportiva. Segons va explicar el titular d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, el cost dels treballs, estimats en 700.000 euros, es cobreix a càrrec de dues partides del pressupost per a estudis per a la desviació de Sant Julià de Lòria i l’antiga residència Solà d’Enclar, de manera que no s’ha de recórrer a més endeutament.