El PS demana eliminar el contracte de baix rendiment per a discapacitats

Els consellers generals del Partit Socialdemocràta (PS) han presentat fins a 32 esmenes al projecte de llei de mesures urgents per a l’aplicació del Conveni Relatiu als Drets de les Persones amb Discapacitat, entre les quals una per suprimir la possibilitat de fer contractes de baix rendiment per a persones amb discapacitat.

Així ho va explicar ahir el conseller general de la formació i president del grup mixt, Pere López, que va lamentar que, malgrat els reiterats anuncis tant del cap de Govern com del ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior en el sentit de suprimir aquesta possibilitat, el text entrat a tràmit per l’executiu continua donant cobertura als contractes de baix rendiment.

Per això, López, que va assegurar que “no podem permetre que una persona amb discapacitat percebi un salari substancialment inferior al d’una altra persona”, proposa suprimir l’apartat de l’article 19 de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat que diu textualment que “es poden subscriure contractes de treball de baix rendiment o d’aprenentatge en condicions especials quan les capacitats residuals del treballador discapacitat no li permetin assolir el ple rendiment”. El mateix apartat que es demana eliminar preveu també la possibilitat d’establir un “contracte de treball a temps parcial o amb horaris flexibles per tal d’ajustar-los a les capacitats i necessitats de les persones amb discapacitat” i estableix que per portar a terme aquests tipus de contracte “és preceptiu un informe favorable de la Conava”.

De les esmenes presentades, López va destacar també la relativa que “la definició de persona amb discapacitat quedi establerta per llei i no per reglament com vol el Govern”.

Així, la formació proposa una modificació de l’article 2 de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat per deixar ben explicitat que “s’entén que una persona és discapacitada quan el seu grau de discapacitat és superior al 33% d’acord amb els criteris legalment establerts”.
Segons López, la inclusió de la definició de persona amb discapacitat a la llei respon a “una qüestió de seguretat jurídica” a la vegada que “de reforç del concepte de persona amb disca­pa­citat”.
El PS presenta també tot un seguit d’esmenes per reduir els terminis que preveuen les disposicions finals del text per encarregar diverses accions a l’executiu en compliment del que diu el text, perquè així la visualització dels canvis ja tingui efecte “dins d’aquesta legislatura”.
Els socialdemòcrates aporten també un seguit d’esmenes per reforçar i garantir qüestions lligades a l’ensenyament i a la salut de les persones amb discapa­citat.

D’altra banda, en una altra de les esmenes, els consellers del PS proposen, d’acord amb el que preveu el conveni i que no regula el text de l’executiu, la creació del comitè sobre els drets de les persones amb discapacitat, organisme que estaria integrat per sis persones amb caràcter mixt entre el Govern i representants de la societat civil i les entitats que promouen els drets de les persones amb discapacitat. Aquest comitè tindria com a principal funció fer un seguiment de la implantació del conveni i emetre informes de caràcter periòdic al respecte.

Legislació laboral
Finalment, i malgrat advertir que no han tingut temps d’analitzar-les amb gaire deteniment, López va lamentar que la codificació laboral presentada pel grup parlamentari demòcrata aposti per un abaratiment de l’acomiadament i una reducció del termini de preavís, així com que no garanteixi l’acció sindical efectiva. El conseller del PS va anar fins i tot una mica més enllà i va assegurar que en alguns aspectes “encara s’ha anat més enrere que en els textos que es van presentar abans de l’estiu”.

Els socialdemòcrates volen que la Gesco es pronunciï sobre la reforma competencial

Els consellers generals del PS han demanat a Sindicatura que encomani un informe sobre els projectes de llei de modificació de les lleis de competències i transferències al Grup d’Exsíndics i Ex-consellers Generals (Gesco), antiga Associació d’Exsíndics i Ex-consellers Generals (Aesco), segons va avançar ahir el parlamentari Gerard Alís, que va recordar que entre les competències que la Llei de creació de la Gesco atorga a aquesta entitat hi ha la de poder emetre informes no vinculants sobre diferents qüestions si els ho sol·licita el Consell General.

Alís, que va criticar novament l’actitud de la majoria demòcrata en el treball fet en comissió i per la negativa a incloure al text cap de les esmenes de les formacions, va destacar que disposar de l’opinió dels exparlamentaris en aquesta qüestió pot ajudar “a enriquir el debat polític del text”.

Sobre la possibilitat que aquest encàrrec a la Gesco, qüestió que la junta de presidents abordarà en una reunió convocada per a avui mateix, pugui endarrerir el debat i la votació de la reforma competencial més enllà del 20 d’octubre, data en què hi ha prevista una sessió del Consell General, Alís va recordar que la normativa que regeix la Gesco estableix un termini màxim de quinze dies per poder emetre els informes que se’ls demanin però que no estableix un termini mínim, de manera que no tindria per què afectar.

En aquest sentit, el conseller general del PS i president del grup mixt, Pere López, va recordar que “no està escrit” que la reforma de les competències i transferències s’hagi de votar el dia 20 i va insistir que “les lleis no es poden fer amb presses”. A més, López va carregar també contra el Govern i la majoria demòcrata a l’hora d’afrontar aquesta reforma i va lamentar que els criteris imposats per al càlcul de les transferències només tinguessin l’objectiu de justificar el topall de 55 milions i que cada corporació parroquial acabés percebent el mateix. López, però, va avisar que això no serà així.