El PS insisteix perquè la llei de transparència s’apliqui als coprínceps

Després que durant el treball en comissió de la proposició de llei qualificada de transparència i accés a la informació pública (ara proposició de llei de transparència, accés a la informació pública i Govern obert després de la transacció d’una esmena per modificar-ne el títol) des dels grups de la majoria es rebutgés aquesta possibilitat, el grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat dues reserves d’esmena per tal que l’àmbit d’aplicació de la llei inclogui també els coprínceps i els seus serveis i que, d’aquesta manera, estiguin sotmesos també a les obligacions en matèria de publicitat activa i accés a la informació pública.

I és que els socialdemòcrates, que amb la reserva d’esmena forcen la majoria a argumentar davant el ple de la cambra el perquè no volen que els coprínceps hagin de complir amb les disposicions de la llei, consideren que “totes les institucions públiques s’han de sotmetre als principis de transparència”. I en aquesta línia posen l’exemple del copríncep francès, que com a president de la República ha de complir amb la llei francesa d’accés a la informació pública, i asseguren que “no es pot entendre que una institució andorrana no se sotmeti a la llei de transparència”.

Les dels coprínceps no són les úniques reserves d’esmena dels socialdemòcrates, que n’han presentat fins a 13. Així, portaran al ple l’esmena on es proposa afegir al text un règim sancionador, sense el qual consideren que la llei “és com un brindis al sol”, així com l’encaminada a establir que la declaració de béns que es preveu per als càrrecs públics s’hagi de fer també dos anys després de deixar el càrrec i que sigui pública, aspectes que la majoria va rebutjar en comissió.

Els socialdemòcrates forçaran també el debat a la cambra de les esmenes a través de les quals es pretenia modificar la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració d’entitats bancàries i el text refós de la Llei de l’Institut Nacional Andorrà de Finances per tal que el deure de secret sobre documents i dades de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) i l’Agència de Resolucions d’Entitats Bancàries (AREB) no s’apliqués als consellers generals per a l’exercici de la seva tasca parlamentària. També s’ha fet reserva de l’esmena que proposava afegir un cinquè títol al text relatiu a l’avaluació de l’aplicació de la llei.

Vela demana pel calendari dels canvis a la Llei de la Funció Pública

La consellera general socialdemòcrata Susanna Vela va entrar ahir a Sindicatura una pregunta de cara a la sessió de control a l’executiu del 18 de novembre vinent en relació amb la modificació de la Llei de Funció Pública. Concretament, Vela demana al Govern quin és el seu posicionament actual i quin és el calendari que tenen pel que fa a aquesta situació, ja que ni tan sols se’n té constància després del canvi ministerial que va tenir lloc el 7 de juliol passat, quan Trini Marín va passar a ser la titular de la cartera. Vela recorda que el maig de l’any 2019, la consellera general Judith Salazar ja va qüestionar al Govern si la seva intenció era modificar dos dels articles de la Llei de Funció Pública després que la sentència del Tribunal Constitucional els anul·lés o fer-ne una reforma més profunda. Així mateix, Vela fa esment de la pregunta que va fer ella mateixa el novembre d’aquell any en relació amb el document reglat de la Llei de la Funció Pública.

D’altra banda, i també de cara a la sessió de control, el conseller general socialdemòcrata Carles Sánchez va entrar també una pregunta, en aquest cas pel que fa a la creació del sistema d’indicadors d’habitatge. En aquest sentit, i després de les manifestacions del titular de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, de finals d’agost sobre la creació d’aquest sistema d’indicadors i que es treballava en un informe fruit del mateix, Sánchez demana per la situació actual de l’aplicació del sistema esmentat.

Finalment, el president del grup parlamentari, Pere López, va entrar una pregunta en relació amb la recent visita del ministre d’Afers Exteriors i Comerç d’Hongria, demanant al Govern si estableix criteris i límits pel que fa a les relacions exteriors quan es tracta d’estats que no compleixen amb els drets humans.